OPINIÓ
23 octubre 2017 2.00 h

Europa continua fent l’orni

Que Catalunya ha deixat de ser un afer intern espanyol, mantra repetit durant molt temps per la Unió Europea, és més que evident, sobretot des que l’Estat espanyol va reprimir durament els catalans l’1-O. Des d’aquell dia, el tema català és a primer línia, no només en els grans mitjans de comunicació de tot el continent, sinó a les taules dels governs i de la Unió Europea. Tot plegat, malgrat els esforços titànics de la diplomàcia espanyola, que es dedica a renyar qualsevol govern europeu, com el belga o l’eslovè, quan no és que anunciïn que reconeixeran Catalunya, sinó que es limiten a condemnar la violència de l’1-O. Una diplomàcia espanyola que en la cimera d’aquesta setmana ha aconseguit el suport europeu, però que, contràriament al que pretenien, no ha estat ni contundent, ni del tot unànime. Efectivament, tant els grans estats europeus, amb França i Alemanya al capdavant, com els dirigents de la mateixa UE, fan costat a Rajoy en la seva política vers Catalunya, però també li demanen que solucioni aviat un problema que els incomoda i que afecta plenament la política europea. Les mesurades paraules del president del Consell Europeu, Donald Tusk, deixen entendre, però, que la paciència d’Europa es pot acabar en qualsevol moment, sobretot si el govern Rajoy torna a fer ús de la violència. El fet que el president espanyol es negués a explicar-se davant del ple del consell, tampoc ha agradat als dirigents europeus.

En tot cas, Europa, com va denunciar dijous el president rus Vladímir Putin, continua fent servir diferents vares de mesurar, en funció dels seus interessos. Uns interessos que, com demostra abastament la història, sovint canvien en funció dels esdeveniments.