Coerció per a tothom

Madrid
23/10/2017 06:53

El delegat del Govern a Castella-la Manxa, José Julián Gregorio, ha advertit al president socialista d’aquesta comunitat, Emiliano García-Page, que la seva política comença a ser mereixedora de l’article 155 de la Constitució. “García-Page està demanant a crits l’article 155 perquè sigui l’ Estat el que esmeni la tasca del govern que formen el PSOE i ­Podem”, va declarar dimecres passat el delegat governamental. A Emiliano García-Page, home molt formal, sempre esmunyedís, molt tàctic, deixeble de José Bono i constitucionalista de soca-rel, se li van quedar els ulls com taronges. Els diputats socialistes castellanomanxecs han enviat una carta a la Mesa del Congrés exigint el cessament de José Julián Gregorio, polític del Partit Popular amb fama de bocamoll. García-Page és molt constitucionalista, però la seva aliança amb Podem no ha agradat. És la primera experiència de govern PSOE-Podem a escala autonòmica. Alerta amb el que feu, que us podria caure el 155.

El president del Govern basc, Iñigo Urkullu, la setmana passada a Bilbao
El president del Govern basc, Iñigo Urkullu, la setmana passada a Bilbao (EFE)

Alfonso Alonso, president del Partit Popular al País Basc, va assenyalar ahir a Sant Sebastià que Euskadi conté en l’actualitat els “mateixos ingredients” per ar­ribar a una situació similar a la que viu Catalunya, afegint que és missió del seu partit –el PP basc–, evitar que aquests ingredients es barregin. “A Euskadi hi ha un nacionalisme al poder ( PNB), forces radicals que encara estan en la justificació de po­sicions violentes (Bildu), populistes de Podem que són la ter­cera força, i la plataforma Gure Esku Dago, embrió d’una Assemblea Nacional Basca”, va advertir Alonso. “Si aquests ingredients s’uneixen ens portarien a la mateixa situació, i per tant al mateix desafiament i al mateix perill que s’està patint a Catalunya”, va afegir l’exministre de Sanitat. El PNB ja està avisat: vigila, no t’allunyis gaire de la majoria parlamentària a Madrid; alerta, que potser parlem del 155.

Encara no ha estat aprovat pel ple del Senat; encara no ha estat implementat pel Govern espanyol, i el totèmic article 155 ja està adquirint un ús corrent al sistema d’avisos, advertències i amenaces de la política espanyola. “Senyor, mesuri les seves paraules, o li aplico l’article 155”. Encara no ha pres contacte amb la realitat catalana i ja es venen clauers amb el 155. Els dirigents intermedis del Partit Alfa fan seu amb extraordinària rapidesa el nou instrumental a disposició de les retòriques coercitives. Són atacants de mena. Tenen instint. Saben marcar el terreny. Efectivament, són el Partit Alfa.

155 per a tothom. Que aquestes dues històries primerenques –n’hi haurà més, n’hi haurà més–serveixin per comprendre millor que la imminent suspensió de l’autonomia de Catalunya és un esdeveniment d’enorme i discutible envergadura que concerneix el funcionament de la democràcia a tot Espanya.