L’obsessió nuclear del PP

 Author Img ESCRITOR Y ENIGMISTA
23/10/2017 00:43

Divendres, Francesc-Marc Álvaro feia una valoració pertinent de les paraules de menyspreu que el ministre Íñigo Méndez de Vigo va llançar contra la dedicatòria de Pep Guardiola a Jordi Sánchez i Jordi Cuixart després del partit de Champions del Manchester City: “L’opinió d’un esportista –va dir el ministre amb sintaxi atropellada– quan parla d’altres coses que no és allò que sap o fa bé és com la que tinc jo quan parlo de física nuclear, que no en sé ni una paraula”. Álvaro recordava a la seva columna que els debats polítics no són acadèmics perquè no tracten de qüestions teòriques discutides per savis sinó de realitats contingents. És a dir, que les opinions polítiques de cadascú no depenen pas de coneixements tècnics com els que pot lluir una analista, sinó de les prioritats, la posició moral o els interessos de l’opinant. Quan el tennista Nadal va dir que declarar la independència era com saltar-se un semàfor expressava una opinió tan respectable (i discutible) com la de Guardiola. Curiosament, el mateix dia el ministre també va comentar l’opinió del cantant Sabina (tan subtil com els seus rodolins: “No té cap sentit voler una pàtria petita quan se’n té una de tan gran”), però en aquest cas el ministre que no sabia física nuclear va trobar que tenia tota la raó. Potser veu els cantants més ­dotats per a l’anàlisi política que els entrenadors de futbol. O potser només admet opinions que coincideixin amb la seva.

Resulta inquietant que entre la infinitat de disciplines sobre les quals el ministre Méndez no en sap ni una paraula, triés justament la “física nuclear”. Recorda la polèmica del president Adolfo Suárez per una entrevista a Paris Match fa 41 anys (25/X/1976). El periodista li demanava si el català o el basc es farien servir al bat­xillerat. Suárez va titllar-ho de ximpleria i va reptar-lo: “Trobi primer un professor que pugui ensenyar química nuclear en basc o en català. Siguem seriosos”. Quí­mica nuclear, va dir. Nuclear. Un munt de científics catalans van fer articles per contradir-lo. El manifest de protesta contra l’atzagaiada de la química nuclear el firmaven, entre altres professors universitaris, Borja de Riquer, Josep Fontana o Francesc de Carreras. Queda clar que llavors Suárez sabia tan poc de química nuclear com Méndez sap ara de física nuclear, però el fet nuclear els sedueix. Són molt del nucli i al·lèrgics a la perifèria. El BOP (Baròmetre d’Opinió Política) recollia el 2014 el nivell d’estudis superiors dels votants de cada opció política al Parlament de Catalunya. La primera posició l’ocupaven els votants de la CUP (38,89% llicenciatura o superior i afegint-hi diplomatura el 54,44%) i l’última els del PP (4,26 % amb llicenciatura o superior, i afegint-hi diplomatures el 12,77%). El saber no ocupa lloc.