Un debat anomenat ANC

  • L’entitat clau del procés es va registrar el 2011 per promoure l’independentisme
Barcelona
23/10/2017 - 00:41h

Una de les organitzacions vinculades al procés català que és en el centre d’aquest debat és l’ Assemblea Nacional Catalana ( ANC), inscrita en el registre d’associa­cions el desembre del 2011 com una entitat que entre els seus objectius es fixava “promoure la creació de les condicions socials favorables per avançar en la constitució d’un Estat propi, social, democràtic i independent”. Per aprovar el tràmit es va recórrer a l’Estatut d’Autonomia i a la Constitució d’ Espanya.

L’expedient d’inscripció es va tramitar a la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques i està aprovat pel director general d’aquest departament, Santiago Ballester, el dia 9 de desembre del 2011. En aquell moment el president de la Generalitat era Artur Mas. El sol·licitant és Enric Ainsa i Puig, i l’acompanyen 38 firmes més, entre les quals figuren la de Carme Forcadell, però no la de Jordi Sánchez, actual president, a presó per ordre de l’ Audiència Nacional. Es diu que l’àmbit d’actuació de l’ ANC serà principalment el territori de Catalunya.

Estar en el registre dona peu a rebre subvencions públiques per a les seves activitats. Com a fonaments per inscriure-la s’esmenta l’article 118.1 de l’Estatut d’Au­tonomia, que reconeix el dret a associació, i el 22 de la Consti­tució, que fa el mateix i que es­tipula que seran il·legals aquelles associacions “que persegueixin finalitats o utilitzin mitjans tipificats com a delictes”.

Imatge d'un acte de l'ANC l'octubre del 2014
Imatge d'un acte de l'ANC l'octubre del 2014 (Ana Jiménez)

Als estatuts presentats per a la inscripció, l’ ANC assenyala que, entre d’altres, els seus objectius són “impulsar i defensar la plena recuperació col·lectiva de la ­identitat de la nació catalana, els seus drets i els seus valors, i fer-ne difusió”, “promoure la creació de les condicions socials favorables per avançar en la construcció d’un estat propi, social, demo­cràtic i independent”, “aglutinar totes aquelles persones que tre­ballen amb objectius afins” i també fa­cilitar i acollir tota mena d’ini­ciatives encaminades a la con­secució dels objectius citats.

Entre aquestes activitats s’esmenten la creació de grups de ­treball, ponències, seminaris i conferències, elaboració d’argumentaris i organització d’actes divulgatius i de dinamització so­cial.

El periodista Pere Martí, al seu llibre sobre la creació de l’ ANC – El dia que Catalunya va (Columna, 2013)– assenyala que el nucli impulsor de l’ Assemblea estava format originàriament per quatre persones: Enric Ainsa, Pere Pugès, Miquel Sellarès i Miquel Strubell. Ainsa és llicenciat en Filosofia i Informàtic i, segons el llibre, va crear comptes de correu per als membres de l’ ANC en un servidor d’un país que no tingués convenis amb Espanya ni amb la Interpol. “No havien de fer res il·legal”, escriu Martí, “però tampoc no volien facilitar la tasca als serveis d’informació espanyols”.

Pugès és un veterà activista polític que va passar pel PSAN i pel PSC. Strubell és llicenciat en Psicologia i Fisiologia, i Miquel Sellarés és un altre veterà de la po­lítica, del nucli fundacional de CDC, proper a Jordi Pujol i Soley i que va ser director general de Seguretat Ciutadana de la Generalitat entre el 1983 i el 1984. Pugès, Sellarès i Strubell també firmen la petició d’inscripció de l’ ANC.