El TSJC investigarà Mas pel 9-N

L'alt tribunal acorda per majoria admetre totes les denúncies contra el procés

Limita la causa contra el president i les conselleres Ortega i Rigau

La desobediència al TC podria incloure més delictes

23/12/14 02:00 BARCELONA - M. PIULACHS

Després de quasi cinc hores de deliberacions, els sis magistrats que conformen el ple de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) van acordar ahir per majoria (no es va comunicar la votació) d'admetre a tràmit i acumular en un únic procediment (el 16/2014) totes les querelles i denúncies presentades contra l'organització del procés participatiu del 9-N. La sala, presidida pel magistrat Miguel Àngel Gimeno, però, va acotar que les persones a investigar (i segurament imputades posteriorment perquè es puguin defensar) siguin el president de la Generalitat, Artur Mas, i la vicepresidenta del govern, Joana Ortega, i la consellera d'Educació, Irene Rigau. És a dir, se segueix el que demanava la fiscalia espanyola en la seva querella presentada el 21 de desembre passat.

Pel que fa als delictes, el comunicat del TSJC exposa que seran investigats “per presumpte desobediència de la resolució del Tribunal Constitucional del 4 de novembre de 2014. Així –hi afegeix– com tots aquests fets que, de manera directa o indirecta, hi estiguin relacionats”. És a dir, a partir de la desobediència al Constitucional, Mas, Ortega i Rigau podrien ser imputats suposadament per haver comés un delicte de malversació de fons públics i prevaricació i usurpació, a més de la desobediència, tal com recollia la querella de la fiscalia.

Sense cas Atutxa

En l'acord d'ahir, es va soldre no admetre a tràmit les denúncies contra la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, ni els membres de la mesa del Parlament Anna Simó, Lluís Corominas, Josep Rull i David Companyon, ni el diputat Oriol Junqueras, que es van autoinculpar quan la fiscalia va presentar la querella al TSJC. Tampoc s'accepta investigar el portaveu del govern, Francesc Homs, ni el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, com demanava el sindicat de funcionaris ultradretà Manos Limpias.

Finalment, el ple de l'alt tribunal català també va aprovar que sigui el magistrat Joan Manel Abril qui faci d'instructor d'aquesta causa, ja que és qui va rebre la primera querella contra el 9-N, que és de Manos Limpias.

Aquests acords es notificaran el dia 8 de gener del 2015, i les parts podran presentar recursos a la sala de súplica del TSJC, formada pels mateixos jutges. La intervenció del Tribunal Suprem no arribaria fins que el TSJC arxivés la instrucció del cas 9-N i alguna part presentés un recurs d'apel·lació. També podria revisar una sentència, però mai podria condemnar si l'òrgan inferior hagués dictat una sentència absolutòria, segons una resolució recent del Suprem. És a dir, no podria condemnar Mas com sí ho va fer amb l'expresident del Parlament basc, Javier Atutxa.

El govern va actuar democràticament i d'acord amb la legalitat
Joana Ortega
VICEPRESIDENTA DEL GOVERN
Han admès a tràmit la querella més multitudinària de la història
Alfred Bosch
PORTAVEU D'ERC AL CONGRÉS
Els qui han pogut cometre delictes n'han d'assumir les conseqüències
Matías Alonso
PORTAVEU DE CIUTADANS

“El sentit comú s'imposarà”

El govern va expressar ahir el seu “absolut convenciment” que el 9-N va actuar “democràticament i d'acord amb la legalitat”. Així de rotunda es va mostrar la vicepresidenta, Joana Ortega, que està segura que “al final, el sentit comú s'imposarà”. “Mai pot ser un acte delictiu un acte democràtic i pacífic”, va considerar en declaracions recollides a l'ACN. Ortega va remarcar que ja s'esperaven l'admissió a tràmit de les querelles per part del TSJC, i va mostrar “respecte i absoluta confiança” en l'administració de justícia, a més de posar-se a la seva disposició. Des del govern espanyol, per la seva banda, van defensar “l'autonomia” dels jutges.

L'admissió va rebre crítiques de totes les formacions, tret del PP i Ciutadans. El president d'ERC, Oriol Junqueras, en una piulada a Twitter, va apuntar: “Si ataquen el govern per defensar la democràcia, ens ataquen a tots”, mentre que el líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, es va demanar perquè la fiscalia no es querella contra el govern espanyol pels seus incompliments de sentències del Constitucional.

Darrera actualització ( Dimarts, 23 de desembre del 2014 02:00 )