Canvis en el guió

La Vanguardia en català | 23/12/2014 - 00:00h


M. Dolores García
Directora adjunta


El discurs de l'independentisme s'ha refermat durant dos anys com a hegemònic a Catalunya. En la narració del Govern i del partit que l'ha sostingut, ERC, qualsevol problema que apressés la societat era impossible de resoldre si abans no s'afrontava el pas decisiu cap a la secessió. Mas i Junqueras han insistit fins a l'esgotament que les millores en el camp social només poden venir amb la independència, atès el desinterès dels poders de l'Estat per promoure una Catalunya pròspera. En els pròxims mesos, aquest missatge continuarà vigent, però s'introduiran alguns elements nous que pretenen desmuntar el discurs enarborat per Convergència i Esquerra.

L'Executiu de Rajoy no té cap intenció de promoure un canvi constitucional ni cap altre ajust polític a negociar amb Catalunya. Ni tan sols preveu renovar el sistema de finançament autonòmic. Però sí que té interès a combatre l'"Espanya ens roba", a la seva manera. No només espera que la rebaixa d'impostos i la recuperació econòmica apaivaguin els ànims, també a Catalunya, sinó que alleugerirà la situació financera de les autonomies per la via de no cobrar-los els interessos dels deutes. En el cas de Catalunya podríem estar parlant de 500 milions d'euros, com a mínim (una mica més que la paga extra dels funcionaris).

Quan torni a Catalunya, Rajoy explicarà que la Generalitat no podria pagar els seus funcionaris si no fos perquè el Govern d'Espanya li concedeix crèdit de franc. L'Executiu de Mas replicarà que fins ara l'havia pagat amb interessos i li recordarà el dèficit fiscal, però el missatge que ningú no deixaria diners a la Generalitat en les circumstàncies actuals i que les nòmines de metges, mestres o Mossos es paguen gràcies a l'Estat serà explotat a fons pel PP. Al ministre Montoro fins i tot li agrada dir que no només Espanya no roba als catalans, sinó que són els espanyols els qui estan ajudant Catalunya.

A l'altre costat de l'espectre polític, Podem ja ha començat a trastocar el discurs imperant a Catalunya. Pablo Iglesias es va presentar diumenge a Barcelona com l'opció rupturista, d'esquerra radical i no independentista. Va exhibir prou desimboltura per atacar el líder de la CUP per massa connivència amb el poder establert. Déu n'hi do. Podem ven un canvi dràstic, una revolució, sense esperar a la independència, just quan ja no sembla tan fàcil ni ràpida d'assolir.

Els propers mesos, doncs, sentirem parlar d'independència, sí, però en el guió s'hi introduiran també les finances de la Generalitat, l'escassetat de recursos per als serveis públics o la corrupció a Catalunya. Tret que Artur Mas i Oriol Junqueras ho vegin venir i s'avinguin a confeccionar una llista (sigui civil, unitària, paraigua o amb punt comú al programa) i se celebrin de seguida unes eleccions que, inevitablement, seran cada vegada menys plebiscitàries.

Vila negocia a Madrid

El conseller de Territori, Santi Vila, ahir va tenir doble sessió negociadora amb el Govern del PP. Primer a Girona, amb la ministra de Foment, Ana Pastor, sobre l'N-2, i després amb la d'Agricultura i Medi Ambient, Isabel García Tejerina, sobre depuradores, a Madrid.

L'altra llista de Mas

La llista de 23 punts que Artur Mas va lliurar a Mariano Rajoy durant la seva última trobada a la Moncloa, en què li enumerava les reclamacions de la Generalitat en diversos àmbits, sobretot econòmics, s'ha quedat en un calaix en espera que el president de la Generalitat decideixi si pensa convocar eleccions immediatament o bé s'estima més esgotar la legislatura. Rajoy considera que només en el segon cas val la pena posar-se a negociar sobre aquestes reclamacions.

Culminar el 'procés'

L'interès d'Artur Mas en la llista unitària no és tant tornar a ser president com tancar d'alguna manera el procés que ell va obrir amb la defensa d'un referèndum sobre la independència.

Les eleccions plebiscitàries amb llista unitària per la secessió li permeten, encara que les perdi, donar per acabada la seva etapa. En canvi, unes eleccions normals i corrents, per molt que s'hi incloguin punts programàtics comuns, no suposen un colofó del seu pas per la Generalitat.