OPINIÓ
23 desembre 2017 2.00 h

FULL DE RUTA

El 21-D i les seves misèries

TONI BROSA
Rajoy ha provocat la tempesta perfecta, però després del tsunami Puigdemont i la majoria independentista encara són allà

Els resultats de les eleccions són com un quadre cubista i, quan la cosa no va bé, els polítics sempre troben una lectura parcial per salvar la cara. Però l’escena global és una altra, no menteix i normalment cau pel seu propi pes. També aquest 21-D a Catalunya. El president Puigdemont ha guanyat i el president Rajoy ha perdut. El govern legítim dels catalans ha derrotat la seva destitució, l’article 155 i aquells que el van afinar per segrestar la Generalitat. Ha guanyat la majoria independentista al Parlament i han perdut la criminalització mediàtica i judicial de l’independentisme. Han guanyat els que l’1-O van votar República sota les porres i ara han sumat encara més vots i han perdut els que van negar la veracitat d’aquells vots. Ha guanyat Cs i, és clar, ha perdut el PP, per golejada. Ha guanyat el groc de la reivindicació i ha perdut el negre de la repressió. Han guanyat els partidaris de l’autodeterminació i han perdut els partidaris de la Constitució. Ha guanyat la democràcia i han perdut els del “a por ellos” i el rei Felipe. Ja veurem si aquestes evidències, fruit de la democràcia, tindran la translació a la política real que seria desitjable. Mentrestant, val la pena aturar-se un moment i recordar que aquest resultat s’ha produït en circumstàncies repugnants des del punt de vista de la democràcia, la llibertat i la igualtat d’oportunitats. JxCat i ERC han competit en inferioritat per l’exili o l’empresonament de Puigdemont, Junqueras, Forn, Sànchez, Ponsatí, Serret i Comín; encara més, Soraya Sáenz de Santamaría va posar-se la medalla de les decisions judicials que han propiciat aquest panorama dantesc. La Junta Electoral Central ha fet d’àrbitre comprat, decidint sempre en la mateixa direcció i perseguint fins i tot el groc. El govern espanyol ha jugat de part i fins a l’últim dia, el de reflexió, en què va falsejar les dades d’inversió a Catalunya per perjudicar uns i beneficiar d’altres. I algú ha firmat xecs en blanc perquè la cara d’Arrimadas i el missatge de Cs guanyessin la campanya per inundació. El 21-D i les seves misèries no han impedit que Catalunya faci sentir la seva pròpia veu.