OPINIÓ
PERIODISTA - 23 desembre 2017 2.00 h

TRIBUNA

La degradació

ENRIC RAMIONET - PERIODISTA
“Haurem de conviure, és clar, però no serà fàcil oblidar fins on estan disposats a corrompre’s per imposar-se

No sé què va passar abans-d’ahir. No ho puc saber. Escric amb moltes esperances i alguns temors, però ara el que havia d’esdevenir ja s’ha esdevingut. Sí que sé, en canvi, fins a quin punt es pot degradar un país i la seva gent i fins a quin punt la baixesa moral pot expressar-se des de la banalitat. Ho diré d’entrada: durant aquestes setmanes intensíssimes hem vist com es degradava l’ànima predominant de la societat espanyola. Aquell a por ellosque durant anys ens ressonarà quan girem els ulls cap a ponent, els homenatges a la policia per haver actuat com una policia feixista, el desesperant negacionisme sobre l’1O, la impossibilitat d’admetre, contra tota evidència, que els Jordis i els membres del govern són presos polítics amb l’excusa que ho són per haver incomplert la llei, com si al món hi hagués cap pres polític a qui no s’acusi justament d’incomplir la llei; la legitimació quasi unànime d’una justícia que és, massa sovint, justícia de part, de classe i de règim, capaç d’empresonar ideologies polítiques però també titellaires, rapers o fins i tot un grup de joves per una batussa de bar segurament perquè experimenten complicitats nacionals amb els seus adversaris i que, a la vegada, exhibeix una gran condescendència amb els feixistes que assalten centres culturals o apallissen immigrants o enemics polítics. Mai ens havíem sentit tan lluny d’Espanya. També de l’Espanya interior, d’aquest 20 o 30 % que viu incòmoda amb l’ànima que predomina en aquestes terres. I mai, que jo recordi, la cara de la identitat nacional havia ocupat tant d’espai en el poliedre de les nostres identitats personals. Haurem de conviure, és clar, però no serà fàcil oblidar fins on estan disposats a corrompre’s per imposar-se. Fins on poden mentir, utilitzar o justificar la violència. Fins on poden arribar les bromes cruels sobre ossets de peluix o els balls insensibles i grotescos. En Pablo diu que hem despertat el feixisme i un jutge va dir que la faldilla curta i cenyida va provocar la violació. El problema és la bèstia, no qui la desperta. I la premsa i l’opinió política preeminent a Espanya, a còpia d’esprémer els baixos instints de la catalanofòbia, s’ha degradat i ha alimentat la bèstia, com s’ha degradat Àustria a còpia d’esprémer els baixos instints de la xenofòbia. El masclisme, el feixisme o la xenofòbia no es combaten amb submissió, ni enfangant la democràcia, ni limitant drets. Sigui el que sigui el que es va esdevenir abans-d’ahir, la clau del nostre futur resideix en si l’ànima d’Espanya i la dels sectors catalans a qui horroritza la possibilitat d’una república construïda des de baix poden degradar-se més. No sé si ho podien fer el 27 d’octubre, ni si ho podran fer en el futur.