OPINIÓ
23 desembre 2018 2.00 h

KEEP CALM

El nom fa la cosa

MARINA LLANSANA
L’aero­port és la porta d’entrada del món a Cata­lu­nya i deci­dei­xen can­viar-ne el nom sense pac­tar-lo amb el govern

Més de la mei­tat de la gent tre­ba­lla­dora d’aquest país –segons dades de mobi­li­tat del Ser­vei Català de Trànsit– va haver de can­viar de plans diven­dres perquè els dis­set minis­tres espa­nyols van deci­dir venir a Bar­ce­lona a mar­car ter­ri­tori el dia que feia un any de les elec­ci­ons impo­sa­des pel 155. L’estat de setge a què van sot­me­tre la ciu­tat va ser bru­tal: 9.000 poli­cies i tot un barri acor­do­nat.

Cal­dria poder cal­cu­lar les con­seqüències econòmiques d’aquest Con­sell de Minis­tres, no només tot el que ens ha cos­tat de diner públic (dis­po­si­tiu de segu­re­tat, tras­llat i manu­tenció dels pio­lins, etc.) sinó tots els diners que hem dei­xat de gua­nyar: comerços que van ven­dre menys del que hau­rien venut a qua­tre dies de Nadal, per­so­nes que no van poder acce­dir al lloc de tre­ball, empre­ses que van veure alte­rada la seva nor­ma­li­tat.

Però això no és el més greu de la visita de Sánchez a Bar­ce­lona. El pit­jor és la pre­potència política amb què ha actuat el Con­sell de Minis­tres, trac­tant-nos de colònia; el canvi de nom de l’aero­port del Prat pel de Josep Tar­ra­de­llas és una humi­li­ació. L’aero­port és la porta d’entrada del món a Cata­lu­nya i deci­dei­xen can­viar-ne el nom sense pac­tar-lo amb el govern català, sense ni tan sols dei­xar-lo opi­nar, i sense abor­dar el que de debò ens pre­o­cupa als cata­lans: qui en té la com­petència i com es resol el dèficit de la gestió i del ser­vei.

Alguns hi veuen mala fe o volun­tat d’entro­nit­zar l’espe­rit pac­tista de Tar­ra­de­llas enfront dels diri­gents cata­lans actu­als. Jo no. Estic con­vençuda que no van anar tan enllà i que ho van fer pen­sant que el poble català ho inter­pre­ta­ria com un gest d’apro­xi­mació i de bona volun­tat, com una mà estesa. Quant des­co­nei­xe­ment, quanta mio­pia política. En aquest cas el nom sí que fa la cosa, i la cosa es diu espe­rit de con­que­ri­dor (encara que sigui de manera incons­ci­ent).