OPINIÓ
DOCTOR EN FILOLOGIA I ENSENYANT - 23 desembre 2018 2.00 h

TRIBUNA

Pres. Puigdemont i Torra SA

JOSEP MARIA UYÀ - DOCTOR EN FILOLOGIA I ENSENYANT

Srs.: Per la pre­sent els escric amb relació a l’estoc de deman­des que el seu divers i curiós grup empre­sa­rial té amb relació a la nos­tra, Per la Inde­pendència, de la qual són socis molts que ho cre­uen de bona fe, inclo­sos aquells que tenen acci­ons en la seva empresa, ja que tots estem en el grup Procés Cap a la Inde­pendència, impul­sat, com bé saben, pel grup Tots Cul­tu­rals i l’assem­blea Anem Nal­tros de Cap. Sem­bla que amb relació als objec­tius del grup, la nos­tra empresa, que dona suport a les seves pre­sidències, va esta­blir, després del “crac” de les lleis d’eman­ci­pació naci­o­nal i de la decla­ració d’inde­pendència, un seguit de reso­lu­ci­ons con­sis­tents a esta­blir una majo­ria naci­o­nal, però a curt ter­mini en resol­dre l’emergència dels pre­sos i els exi­li­ats que l’empresa ha acu­mu­lat degut a la insolvència de les esmen­ta­des llei i decla­ra­ci­ons, motiu pel qual es va acor­dar la uni­tat de tot el grup empre­sa­rial a fi i efecte de pre­sen­tar sem­pre la mateixa estratègia als nos­tres com­pe­ti­dors, sobre­tot i atès al fet que ells fa segles que ocu­pen posi­ci­ons de poder real i són capaços de ven­des mas­si­ves que final­ment mar­quen les lleis de manera ina­pel·lable. Con­vençuts que tre­ba­llant en l’exem­ple del bon govern podríem amb certa faci­li­tat asso­lir aquesta majo­ria naci­o­nal, no ente­nem, esti­mats pre­si­dents, quina és la seva estratègia.

Les seves deman­des contínua­ment tren­quen el mer­cat, car van des de vagues insi­nu­a­ci­ons que el nos­tre pro­ducte és vio­lent, amb orga­nit­zació o no de grups de veïns ence­sos, pas­sant per fer pre­si­dent qui no en pot ser, fins a fer­vo­ro­ses decla­ra­ci­ons de fe i uni­tat, fins i tot per hon­ro­ses i difícils vagues de fam, envol­tant-ho tot de paci­fisme i radi­ca­li­tat alhora, sovint més enllà del nos­tre soci radi­cal genuí, Cap Uto­pia Parada, que com saben ha deci­dit tre­ba­llar pel nos­tre pro­ducte des d’una illa al mig del Pacífic (?). Com a pre­si­dents que són, els dema­naríem que ens acla­ris­sin per carta si volen tan­car aquesta etapa amb un pacte amb l’empresa rival, perquè puguem seguir tenint la lli­ber­tat comer­cial, o bé si han deci­dit tre­ba­llar per la causa també des d’una illa del Pacífic. Sigui el que sigui, els apres­sem, gai­rebé dramàtica­ment, a acla­rir la seva estratègia, només això. Fins i tot si calgués que fes­sin un temps sabàtic i es reti­res­sin a medi­tar en una cel·la mont­ser­ra­tina, aco­lliríem gra­ta­ment aquesta decisió, perquè men­tres­tant podríem amb el joc de la política pura, sor­te­jar els ice­bergs que ens venen a sobre, i arri­bar al tem­pe­rat mar d’Ítaca acom­pa­nyats d’aquells que, més enllà de cap interès per­so­nal, han mal­dat rao­na­ble­ment i de manera pru­dent per asso­lir la inde­pendència de l’única manera que es pot fer, essent una àmplia majo­ria democràtica feta des de la cega uni­tat de govern de tots ple­gats. I si cre­uen que som nosal­tres els qui no sabem on anem, que ens ho diguin. La sin­ce­ri­tat, en la nos­tra empresa, és fona­men­tal. Nota: tot això des­co­nei­xent els fets, o no, del dia 21.