OPINIÓ
XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT - 23 desembre 2018 2.00 h

A LA TRES

Res a fer

XEVI XIRGO - XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT
“Veient el que en pen­sen els dia­ris espa­nyols (i els grups edi­to­ri­als que hi ha al seu dar­rere), el marge és ben clar

Tenia molt interès a repas­sar ahir les por­ta­des dels dia­ris espa­nyols per veure com havien inter­pre­tat la cimera que els governs català i espa­nyol van fer diven­dres a Bar­ce­lona apro­fi­tant la genial idea que algú va tenir de cele­brar un Con­sell de Minis­tres a la capi­tal cata­lana. Saben quina era la imatge a pràcti­ca­ment totes les por­ta­des? La d’enfron­ta­ments entre enca­puc­ha­dos (faig ser­vir el seu llen­guatge) i els Mos­sos. A El País, a La Razón, a l’Abc, al Dia­rio de Sevi­lla, al Dia­rio de Cádiz, a La Nueva España, a El Comer­cio, al Levante, a El Dia­rio Montañés, al Dia­rio de Bur­gos, a El Periódico de Extre­ma­dura, a l’Hoy, al Faro de Vigo, a La Voz de Galícia, a La Rioja, a La Ver­dad de Múrcia, i a molts altres, la foto de por­tada era la de Mos­sos car­re­gant con­tra mani­fes­tants. I amb títols o subtítols apo­calíptics: Bata­lla cam­palColapsoLos radi­ca­les toman la calle, Dece­nas de heri­dos... i així anar fent. O el que és el mateix: passi el que passi a Cata­lu­nya, ells n’expli­ca­ran la rea­li­tat que volen. Per més que ens hi esfor­cem (i que supo­sa­da­ment s’hi esforci Sánchez), no hi ha res a fer. L’edi­to­rial de La Razón d’ahir els ho deia ben clar, als del PSOE: “No es con ges­tos inútiles, que se puede lle­gar a un acu­erdo con el radi­ca­lismo catalán”, i expli­ca­ven que ahir, als car­rers de Cata­lu­nya, “los ciu­da­da­nos fue­ron rehe­nes de los extre­mis­tas”. I El País, el diari pro­gres­sista de tota la vida (ha, ha, ha!), sen­ten­ci­ava: “Falta todavía un pro­nun­ci­a­mi­ento claro sobre la renun­cia a la bila­te­ra­li­dad y una con­dena expresa de la vio­len­cia” (coi, jo me n’he fet un tip, de sen­tir con­dem­nes a la violència, no?). I saben com inter­pre­tava aquest diari que els dos governs hagin sig­nat un comu­ni­cat con­junt? “El prin­ci­pal pro­blema de haver fir­mado este comu­ni­cado –un comu­ni­cat que no deia res, lle­gei­xin-se’l– es que la ini­ci­a­tiva para cla­ri­fi­car su men­saje está en las manos de los inde­pen­den­tis­tas.” Em sem­bla que no val la pena que con­tinuï. I no només perquè no em queda espai. Sinó perquè, vist com s’ha inter­pre­tat a Espa­nya la visita de Sánchez, tots tenim clar quin és el marge de mani­o­bra que hi ha per deba­tre res. Ni un. Res a fer, senyors meus. No hi ha res a fer. Malau­ra­da­ment.