OPINIÓ
23 abril 2019 2.00 h

Sant Jordi electoral i reivindicatiu

Sant Jordi és una de les dia­des més boni­ques. Tot i ser un dia fei­ner acon­se­gueix una mobi­lit­zació i par­ti­ci­pació extra­or­dinàries que ena­mo­ren. Però la diada de Sant Jordi és polièdrica. Té aquesta força cívica increïble que li dona un gran dina­misme. I per des­comp­tat el com­po­nent cul­tu­ral, amb tot allò que té relació amb el món del lli­bre, n’és un eix cen­tral. Tam­poc falta el roman­ti­cisme a par­tir de la rosa i com a dia dels ena­mo­rats dels cata­lans i les cata­la­nes. Però a banda de tots aquests com­po­nents i molts altres hi ha la ves­sant rei­vin­di­ca­tiva. Des del punt de vista naci­o­nal i amb la llen­gua com a esten­dard. I com l’any pas­sat aquest Sant Jordi també serà de rei­vin­di­cació dels drets fona­men­tals. Entre altres, el de la lli­ber­tat dels pre­sos i les pre­ses polítics i el lliure retorn dels exi­li­ats i les exi­li­a­des. Aquest serà el segon Sant Jordi pri­vats de lli­ber­tat i dels seus drets i cal que en sigui l’últim. Els qui pre­te­nen l’asèpsia de Sant Jordi, com si d’un sim­ple Dia del Lli­bre es tractés, des­co­nei­xen qui­nes són les pro­fun­des arrels naci­o­nals de la diada.

La d’enguany, a més, té dos con­di­ci­o­nants més a afe­gir. El fet que coin­ci­deixi just després de Set­mana Santa, la qual cosa, segons edi­tors i flo­ris­tes, fins i tot pot afa­vo­rir la festa. I també que s’escai­gui en plena cam­pa­nya elec­to­ral de les gene­rals. Resul­tarà lògic que avui els diver­sos can­di­dats apro­fi­tin una diada tan intensa i espe­cial per fer cam­pa­nya. I no ha de ser cap pro­blema sem­pre que no s’intenti mono­po­lit­zar la jor­nada. Perquè el que convé recor­dar és que Sant Jordi és de tot­hom. I si a algun drac ha de fer front avui el patró de Cata­lu­nya aquest és el de la pobresa, la dis­cri­mi­nació, la into­lerància, la repressió i el rebuig a la iden­ti­tat naci­o­nal d’un poble que és sobirà.