La cafeteria

24/01/2017 00:41

La frase és de Gandhi: “Primer t’ignoren, després s’enriuen, després t’ataquen, llavors guanyes”. I, en espera de saber el final del conflicte, el cas és que la premissa es compleix en la primera part de l’enunciat. Certament, la reacció de l’Estat espanyol respecte a l’envit català ha seguit les pautes referides amb precisió castissa. Primer el van ignorar, fins al punt que, per negar-ho tot, fins i tot negaven la història. No se’n parlava, ni es contemplava, i, per tant, el problema no existia. Després –quan la cosa va començar a omplir els carrers amb centenars de milers de persones, els ulls del món van començar a mirar què passava per aquests verals i fins i tot n’hi havia que gosaven muntar un simulacre de ­consulta– va arribar el moment de la conyeta.

Recorden? El 9-N era una costellada, un chichinabo, el súmmum de la ximpleria. Però van anar a votar més de dos milions de persones, i, glups, van treure l’artilleria…

És evident que el “llavors guanyes” de Gandhi encara no s’ha complert, però també és cert que l’Estat espanyol no ha aconseguit derrotar l’envit, continua amb un problema enorme que només sap lluitar amb udefs, serveis d’intel·ligència, constitucionals i judicis polítics, és a dir, amb guerra bruta, i comença a tenir problemes antipàtics fora de l’Espanya eterna. Allò d’impedir la democràcia als ca­talans sembla que no agrada a tots a ­Europa.

I som aquí, de retorn al Born, amb la conferència que avui faran Puigdemont, Junqueras i Romeva en una de les sales més grans del Parlament Europeu. Espanya ha repetit el ritual: primer ho ha ignorat, encara que treballant per impedir-ho; després se n’ha rigut, que si ho farien en una cafeteria, que si ningú no fa cas als catalans; i mentre es feia un tip de riure, començava el seu atac per terra, mar i aire, no fos cas que amb el riure no aconseguissin boicotejar l’acte. És així com han enviat cartes als eurodiputats en què expliquen les maldats de la Gàl·lia catalana. González Pons ha dit que la llibertat d’expressió és molt bona, excepte si l’exerceixen els catalans insurrectes, i fins i tot han aconseguit que el president del Parlament –sí, aquell vell amic– convoqués els ambaixadors acreditats a la UE a la mateixa hora de la conferència, sota pena que la sala s’ompli de gom a gom. Ignorar, menysprear i atacar, olé tu, tot excepte permetre que la gent s’expliqui, que flueixi el debat i que funcionin les urnes. És una feina ingent per aconseguir paralitzar la roda de la democràcia, fent veure que es fa en nom de la democràcia, la qual cosa també és molt graciosa.

Ingent i inútil, perquè així no es frena un conflicte que afecta grans majories de persones. La prova: ho han fet tot per impedir la conferència i el que han aconseguit és activar l’interès dels eurodiputats. Avui serà un èxit, com ho va ser el 9-N: de la costellada a la cafeteria, i després… se’ls gela el somriure.