ARTICLES
24 febrer 2016 2.00 h

VUITS I NOUS

‘Assuntos' exteriors

MANUEL CUYÀS

Abans del català a l'escola i de la normalització lingüística, un “afer” era un “assunto”: haig de resoldre un “assunto”, aquell té un “assunto”, el ministeri d'“assuntos” exteriors... Per arribar a “afer” vam passar abans per “assumpte”, que és correcte però que, com que en català oriental sona com “assumpta”, aviat es va rebutjar perquè semblava una invocació a la Mare de Déu o que quan deies “tinc un assumpte” et referies a la tieta o a la senyora d'estranquis. Els del català light i el partit Ciutadans afirmaran que es va rebutjar perquè els catalans tenim la dèria de parlar com més allunyat del castellà millor, però s'ha de recordar que entre el “bocadillo” i l'elemental “entrepà” vam passar, arraconant-lo, per l'estadi del “menjuc”, que sona més francès que aquell actor que es va dir Adolphe Menjou i que per postres era americà. Hi va haver altres paraules que per aconseguir la forma avui generalment admesa van transitar per situacions intermèdies i de tempteig. Abans de ser “farcides” les olives “rellenes” van ser “replenes”, i per passar del “recreo” a “l'hora del pati” vam fer “esbarjo”.

“El Tribunal Constitucional es podria dir ministeri d'afers catalans

Però anem a l'“assunto” que ens interessa. Diuen que no entenen el català, i que per això no se'n pot fer ús al Congrés o al Senat ni per prometre o jurar el càrrec –i això que “juro” i “prometo” són gairebé indistintes en castellà o en català–, però mira com han entès que “afers exteriors” significa “asuntos exteriores”. Els “assuntos” exteriors són privatius de l'estat i una conselleria de la Generalitat que els exerceixi no és per tant admissible. Ho ha dit el ministre dels “assuntos”, i el nom de la conselleria i les seves atribucions han estat dutes al Tribunal Constitucional perquè les tombi. Com que el ministre ha hagut de reconèixer que altres governs autonòmics fan política exterior, igual com n'ha fet el govern català des de l'època de Jordi Pujol, l'home ha suggerit que la conselleria es podria dir d'“acció exterior” per merèixer la seva aprovació. Jo no sé veure
la diferència entre “afer” i “acció”, i fins i tot em sembla més contundent i resolutiva aquesta segona paraula,
però el llenguatge diplomàtic té les seves raons. El president Puigdemont ha dit que no canviarà “afers” per res, però jo m'ho rumiaria. “Acció” exterior és el que ens convé, i com més millor. Més que “afers”, que queda com francès, o que “assumptes”, que ja hem dit que té un sentit equívoc. Però és clar, el que els fa por és que amb “acció”, “afers” o “assumptes” signem compromisos internacionals i propaguem les ànsies d'independència. El Tribunal Constitucional ho anirà impedint tot, i com que aquest organisme només atén els nostres afers sense preocupar-se de cap altre i fa política, no sé per què no es diu directament ministeri d'“assuntos” catalans.