POLÍTICA
BARCELONA - 24 febrer 2016 2.00 h

Puigdemont demana valor als juristes per crear l'estat

 El president dels juristes que assessoren el govern afirma que “la llei és l'expressió de la voluntat popular”

 El Parlament ajorna la tramitació de les tres lleis de ruptura amb l'Estat espanyol

X. MIRÓ / E.ANSOLA - BARCELONA

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, demana als juristes que assessoren l'executiu coratge per afrontar “amb rigor i seguretat” les lleis de transició cap a l'estat propi. El president va fer aquesta petició als quinze juristes de la Comissió Jurídica Assessora de Catalunya, de la qual van prendre possessió ahir cinc membres –Marc Marsal, Alfredo Galán, Joan Pagès, Sònia Ramos i Antoni Vaquer– en substitució dels sortints. Puigdemont va qualificar com a “inoblidable, indefugible i irrenunciable” l'encàrrec realitzat per la majoria parlamentària de Junts pel Sí i la CUP, i va recordar el lema de “seny i saber” d'una comissió jurídica que ja va tenir la Generalitat republicana i que el president considera garant d'una tradició jurídica anterior a la Constitució Espanyola. De fet, el president considera l'òrgan mateix una “estructura d'estat” i el president de la comissió, Albert Lamarca, s'hi va referir com a “òrgan consultiu que exerceix funcions d'un consell d'estat”. Lamarca va deixar clar que seran fidels a la “veritat” i que els seus dictàmens (no vinculants) tindran només fonaments jurídics si bé també han de recollir, segons ell, el sentir social. Lamarca va concloure que la “llei és l'expressió de la voluntat popular representada en un Parlament escollit democràticament. Aquesta és la primera legalitat, el fonament de l'estat de dret”.

L'acte va coincidir ahir amb l'ajornament, decidit per la mesa del Parlament, de la constitució dels grups de treball que han de redactar les tres lleis de ruptura amb l'Estat espanyol. El màxim òrgan de la cambra catalana, on té majoria la coalició independentista, vol acabar de parlar amb la resta de grups abans de donar llum verd a la creació d'aquestes ponències. Aquest mecanisme parlamentari va ser sol·licitat per Junts pel Sí i la CUP amb l'objectiu de donar veu als grups de l'oposició, que, d'altra banda, es neguen a participar-hi. Els serveis jurídics de la cambra també han qüestionat la creació d'aquests grups en un informe presentat dimarts passat. Ahir, però, Junts pel Sí i la CUP continuaven defensant que aquesta és la via òptima per construir els nous textos legislatius i consideren que altres mecanismes que es proposen en l'informe, com ara la proposició o un projecte de llei, implicarien la presentació d'un text articulat que encotillaria el debat.

I per damunt de tot planen les possibles conseqüències que la constitució d'aquestes ponències pugui tenir sobre els membres de la mesa, ja que les tres lleis formen part del contingut de la Declaració del 9-N, que va ser suspesa pel Tribunal Constitucional. A causa d'això, el novembre passat, 21 alts càrrecs, inclosos el president de la Generalitat i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, van ser advertits personalment per secretaris judicials del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dels efectes de la suspensió. Així, l'alt tribunal va accedir a comunicar-los el seu deure d'impedir o aturar qualsevol iniciativa desobedient, a més de les responsabilitats, inclosa la “penal”, que haurien d'entomar.

En vista d'aquest escenari complex, la diputada de Junts pel Sí Marta Rovira va evitar assegurar que la setmana que ve la mesa donarà tràmit a les ponències. En canvi, per la CUP, els diputats Albert Botran i Benet Salellas donaven per fet que es crearien aquests tres grups de treball parlamentari. A l'altra banda del taulell, l'oposició considera que “els han tremolat les cames”.

Us demano coratge per la feina que haurem de fer i pel moment en què ens toca servir el país
Carles Puigdemont
PRESIDENT DE LA GENERALITAT
La llei és l'expressió de la voluntat popular representada en un Parlament escollit democràticament
Albert Lamarca
PRESIDENT DE LA COMISSIÓ JURÍDICA
A Junts pel Sí i la CUP els tremolen les cames a l'hora de fer nous passos cap
a la desconnexió
Carlos Carrizosa
PORTAVEU DE CIUTADANS

A aprovació el darrer llibre del Codi Civil català

El govern va decidir ahir enviar al Parlament el projecte de llei del llibre sisè del Codi Civil català, que clou la posada al dia d'aquest ordenament jurídic històric. De fet, la llei del sisè i darrer llibre ja va superar el debat a la totalitat al Parlament, però va decaure en finalitzar la legislatura anterior. Després del Consell Executiu, el conseller de Justícia, Carles Mundó, va defensar que les lleis del Codi Civil esdevenen d'aplicació directa i, per tant, la legislació espanyola en aquest àmbit esdevindrà “subsidiària” a Catalunya. En aquest sentit, Mundó va voler recordar que el Codi Civil català és molt anterior a la Constitució del 1978. El llibre sisè està dedicat a les obligacions i als contractes, entre els quals destaca el de compravenda. En aquest darrer s'incorpora la capacitat del comprador d'un immoble de fer-se enrere si una entitat de crèdit no li concedeix el finançament necessari. Altres tipus de contractes que recull el llibre són el de permuta, el de cessió de solar o aprofitament urbanístic a canvi de construcció futura i els contractes de conreu. També incorpora el de custòdia de territori o el de manutenció.