POLÍTICA
BARCELONA - 24 març 2018 0.00 h

El carrer bull per la llibertat amb crits de vaga general

 Alta tensió al voltant de la delegació del govern espanyol, on les càrregues policials deixen diversos ferits

 Les protestes s’escampen arreu del territori, amb talls de carreteres i vies de tren

E. BELLA / M. ROURERA - BARCELONA

La indignació i la ràbia es van manifestar ahir pels carrers de Barcelona en forma de crits per la llibertat dels presos polítics i a favor d’una vaga general que ho aturi tot. L’epicentre de la protesta va ser la delegació del govern espanyol (Mallorca amb Roger de Llúria), al voltant de la qual els Mossos d’Esquadra van crear una autèntica superilla a l’Eixample per evitar que els manifestants arribessin a la porta.

L’ANC havia convocat una marxa des de la plaça de Catalunya, on es va celebrar un acte unitari, fins a la delegació, encapçalada per un camió amb megàfon decorat amb les fotografies dels represaliats. Un cop a la confluència dels carrers Llúria amb València, el cordó policial impedia continuar pujant i des de dalt del camió, el dia abans de deixar el càrrec, el vicepresident sortint de l’ANC, Agustí Alcoberro, va pronunciar el seu discurs més difícil, contínuament tallat pels crits de la multitud, que clamaven “ja n’hi ha prou” i “volem passar”. L’historiador va fer mans i mànigues per convèncer la gent de transformar la tristesa i la impotència en “coratge, combat, lluita, mobilització i finalment victòria”, sempre en termes pacífics. Va alertar de la necessitat de no caure en les provocacions de l’Estat. “Avui prenem tots el compromís de dur a bon port aquesta República, vam viure una tardor de victòria i aquesta primavera ens portarà la victòria definitiva”, va arengar. La gent li reclamava “ni un pas enrere” i “menys promeses i més veritats”. Un cop va marxar el camió van començar les càrregues. A Roger de Llúria amb Provença hi va haver diversos ferits. Almenys cinc persones van haver de ser ateses.

L’acte unitari de la plaça de Catalunya havia estat més plàcid. Alcoberro va denunciar-hi que “avui Catalunya és una immensa presó”. El portaveu d’Òmnium, Marcel Mauri, va tornar a reclamar unitat per vèncer la repressió i va mostrar la indignació per la llufa de violents que pretén penjar la justícia espanyola sobre els dirigents independentistes: “On han vist la violència d’aquest poble? Com gosen acusar-nos a nosaltres de violents?”

Les actrius Sílvia Bel i Mercè Martínez van conduir l’acte i van llegir un manifest que acabava amb un eloqüent “ara és l’hora del poble”. Sobre l’escenari van pujar representants de les entitats sobiranistes, partits, el govern de Barcelona, sindicats i altres organitzacions rere la pancarta “Units contra la repressió”. L’acte es va cloure amb una cassolada, xiulada i escridassada de tres minuts contra els nous empresonaments i exilis.

Davant de les subdelegacions a Lleida, Girona i Tarragona i en moltes ciutats del país hi va haver protestes, amb talls en diverses carreteres, com l’autovia A-7 a Tarragona, la C-17 a Parets del Vallès, la C-34 a Puigcerdà o l’N-340 a Molins de Rei. A Lleida, els manifestants van ocupar les vies del TAV a l’estació i els Mossos també van carregar. A Girona més de 10.000 persones es van concentrar al crit de “Millo, Llarena, el poble no perdona”, “ni un pas enrere” o “vaga general”. També hi havia gent de localitats veïnes, que es van voler afegir a la gran concentració. A les comarques de Girona especialment emotiva va ser la protesta a Torroella de Montgrí, localitat de l’exconsellera Dolors Bassa, una població on pràcticament tothom es coneix i que va quedar en xoc en saber que la seva veïna tornava a quedar empresonada. També a Figueres es van comptar a centenars les persones concentrades per demanar la llibertat dels presos.

A Vic, d’on és Marta Rovira, unes 15.000 persones, la majoria amb bufandes i llaços grocs, es van concentrar a la plaça Major, on es va llegir una carta de suport a la secretària general d’ERC. També a les vuit, quasi 5.000 persones es van concentrar a la plaça Imperial Tarraco de Tarragona. Van ser molts, en la majoria de manifestacions, que van demanar “tancar fronteres” i fer “vaga general”. La sensació: que la revolució dels somriures ha de fer un pas més. Al Teatre Nacional de Catalunya es va suspendre la funció Frankenstein entre aplaudiments del públic dempeus.

LES FRASES

Vam viure una tardor de victòria i aquesta primavera ens portarà la victòria definitiva
Agustí Alcoberro
VICEPRESIDENT DE L’ANC
On han vist la violència d’aquest poble? Com gosen acusar-nos a nosaltres de violents?
Marcel Mauri
PORTAVEU D’ÒMNIUM CULTURAL