POLÍTICA
MADRID - 24 març 2018 2.00 h

Llarena tiba la corda fins a l’extrem

 El jutge del Suprem empresona Turull, Rull, Bassa, Forcadell i Romeva i processa els que considera els 25 caps del procés

 Rovira marxa a Suïssa i el magistrat reactiva les ordres internacionals contra Puigdemont i els consellers

MONTSE OLIVA - MADRID

Dolor infinit. És el que reflectien els rostres dels dirigents polítics, familiars i amics que des de feia hores havien suportat el fred i la pluja a les portes del Tribunal Suprem amb l’esperança que no es complís el pitjor dels pronòstics: que el jutge Pablo Llarena enviés a la presó Jordi Turull, Josep Rull, Carme Forcadell, Dolors Bassa i Raül Romeva, que havien estat citats per revisar la seva situació de llibertat provisional. “Era possible, cert. Però no deixa de ser terrible!”, es lamentaven quan es va conèixer l’acte que ordenava l’empresonament dels cinc dirigents del PDeCAT i d’ERC i es constatava que els processats sortien de les dependències judicial dins dels furgons policials en direcció a Estremera –en el cas dels tres homes– i d’Alcalá Meco, en el de les dues dones. “He viscut la lliçó més impactant de dignitat de tots els meus anys de carrera”, exclamava l’advocat Andreu Van den Eynde, defensor de Romeva, després d’haver presenciat la vista en la qual els cinc processats havien expressat davant el jutge que són polítics i que no renunciaran a la seva ideologia. Pel lletrat el resum del viscut ahir al Suprem –des de l’acte de processament del matí fins al d’empresonament de la tarda– es resumeix en una idea: “ser independentista és delicte”.

A banda del relat que s’expressa en els 70 folis de l’acte de processament –i que afecta 25 investigats, entre ells la cúpula del govern català, encapçalada per Carles Puigdemont i la mesa del Parlament, a més Jordi Sànchez i Jordi Cuixart– Llarena utilitza l’ordre de presó per suggerir que el procés no està del tot desactivat, expressant el seu convenciment que en tots ells hi ha risc de reiteració delictiva, malgrat que les dues diputades de la llista republicana van acudir al Suprem després d’haver anunciat que deixaven l’escó. Llarena considera que això no les eximeix per a res, perquè entén que si són al carrer poden seguir col·laborant en l’objectiu d’aconseguir la independència. “El risc de reiteració existeix malgrat la renúncia a l’acte de diputat”, sentenciava anit.

Si més no, les resolucions del dia anterior per les quals la sala d’apel·lacions ratificava la presó per a Joaquim Forn i Jordi Sànchez, ja incidien en la circumstància que abandonar la política no és motiu suficient per deixar-los sortir però, sobretot, amb els arguments per mantenir-los empresonats anticipaven la resolució que ahir pogués prendre l’instructor contra Turull i la resta de citats.

Llarena, si més no, ahir anava més enllà i subratllava que les motivacions “que van impulsar els processats a cometre els presumptes delictes són compartides per un ampli col·lectiu que se solidaritza amb la seva causa”. Veu perill, doncs, pel suport que puguin rebre des de fora i recorda la xarxa que s’ha establert, fins i tot a l’àmbit internacional. En aquest punt, el magistrat incideix en el risc de fuga com l’altre gran element que justificaria el retorn a la presó, atès que l’any passat quatre dels processats ja havien estat reclosos durant un mes, mentre que Forcadell només hi va passar una nit.

“Temptació” de fugir

La decisió de Marta Rovira de no acudir al Suprem i exiliar-se és emprada per Llarena en el seu acte per apuntar que el que ha fet la dirigent d’ERC ho poden fer la resta i és per això que deixava clar que es malfia dels cinc processats. Així, si bé admet que és “raonable” l’al·legat que la prova més evident que no volen marxar és que ahir van acudir a la cita judicial, afegeix que la “temptació” davant una pena tan alta augmenta “a mesura que també ho fa la proximitat legal i temporal de patir-ne les conseqüències”. I, en tot cas, conclou que, atès que els processats “no admeten que hagin comès cap delicte”, pel jutge això encara els fa més sospitosos perquè suposa que “no s’aprecia a la seva esfera psicològica interna un element potent que permeti apreciar que el respecte a les decisions d’aquest instructor hagi de ser permanent”.

Cap a Suïssa

La constatació de l’absència de Rovira va suposar el primer cop fort de la jornada. Els membres del seu partit no podien dissimular la seva incredulitat i tristesa una vegada es va comprovar, a través del missatge que ella mateixa va fer públic, que no es presentaria davant el jutge. Havia decidit exiliar-se. Els companys que l’esperaven a la porta del Suprem per expressar-li el seu suport donaven per fet que s’havia traslladat amb cotxe a Madrid, però Rovira ja era cap a Suïssa.

Llarena, en tot cas, va dictar ahir mateix una ordre europea i internacional de detenció per a la republicana, i també per a Puigdemont, Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig, que estan a Brussel·les i contra Clara Ponsatí, que s’ha traslladat a la Universitat de Saint Andrews, a Escòcia. Alguns d’ells estan processats per rebel·lió, que implica la pena màxima, i altres per malbaratament de cabals públics –que també implica presó– i altres només desobediència. En el cas d’Anna Gabriel, que també es va traslladar al país helvètic, el jutge ha optat per no activar la detenció internacional perquè només és acusada de desobediència, que implicaria inhabilitació. Això sí, manté vigent l’ordre espanyola de detenció per fet que no va comparèixer quan la va citar a declarar. Les autoritats suïsses, però, ja havien avançat que no admetrien l’extradició de Gabriel pel fet que se l’acusa de delictes de caire polític.

Precisament, el govern a l’exili va fer públic ahir a la nit un comunicat en el qual denuncia que el govern espanyol “vol empresonar les idees, les creences, la paraula, el pensament, la política”, destacant que a hores d’ara s’estan patint les conseqüències d’“un estat de venjança, no d’un estat de dret” Tot i així fan una crida a la “serenor”, recordant que l’únic camí fèrtil és el de “la democràcia, el respecte i la pau”. “L’Estat espanyol ha de saber que els catalans no ens deixarem sotmetre. I no ens deixarem humiliar”, conclou.

Mentrestant, l’aspirant a president, Jordi Turull, a través del seu advocat, reclamava a Roger Torrent que es mantingui la segona volta del debat d’investidura previst per avui, mentre instava el conjunt de la cambra a fer-li costat per una qüestió “de dignitat davant la injustícia”, incidia el seu lletrat Jordi Pina. En canvi, Cs, el PSC i el PP demanaven el president del Parlament la seva suspensió, alhora que La Moncloa advertia de la “il·legalitat” d’un ple sense el candidat, avisant que si es fa intentaran impugnar-lo. Ahir a la nit, Roger Torrent mantenia la convocatòria per avui a les 11.30 hores.

Investigació per alçament de béns

Paral·lelament a la seva situació per les decisions determinades ahir pel Suprem, la Fiscalia Superior de Catalunya ha obert una investigació contra Jordi Turull i contra la seva dona, Maria Blanca Bragulat, per determinar l’autoria d’un presumpte delicte d’alçament de béns. Segons aquesta investigació, el diputat de JxCat hauria cedit una part important del seu patrimoni a la seva dona per evitar eventuals embargaments en el supòsit que el dirigent català hagués de fer front a una responsabilitat civil com a conseqüència de la causa oberta pel jutge Llarena. El suposat traspàs s’hauria fet l’any passat. A partir d’ara, la fiscalia pot interposar una querella davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Precisament ahir, el magistrat del Suprem va processar el diputat pels delictes de rebel·lió i malversació de cabals públics i, a més a més, va establir una fiança de responsabilitat civil de 2,1 milions d’euros als membres del govern que va ser destituït el 27 d’octubre en aplicació de l’article 155.


POLÍTICA
24 març 2018 2.00 h

La cúpula dels Mossos i uns quaranta imputats, pendents

M.PIULACHS

Si el Suprem va dictar ahir la resolució que deixa a un pas del judici 25 càrrecs del govern català, de partits polítics i entitats sobiranistes, encara queda pendent la situació processal d’una quarantena de càrrecs, tècnics i empresaris imputats per l’organització de l’1-O, que estan en tres jutjats diferents. La més important és la causa que hi ha a l’Audiencia Nacional en què la jutgessa acusa de dos delictes de sedició el major Josep Lluís Trapero per la protesta del 20 de setembre a Economia i la suposada “inacció” dels agents per no haver aturat l’1-O. També estan imputats la intendent Teresa Laplana, l’exdirector dels Mossos Pere Soler i l’exsecretari d’Interior Cèsar Puig.

La segona causa que està a punt de tancar-se és al jutjat d’instrucció 15 de Barcelona, on els cinc membres de la sindicatura electoral catalana són investigats pels delictes de malversació de fons públics, usurpació de funcions i desobediència al TC. La tercera causa, i més voluminosa, és al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, que va començar a investigar l’organització de l’1-O i que té una trentena d’imputats entre càrrecs d’Economia, del CTTI i d’empresaris. Els escorcolls i les punxades telefòniques d’aquesta causa ha permès vestir les proves del Tribunal Suprem, amb duplicitat. És el cas de la malversació de fons, que el Suprem eleva a 1,6 milions, al qual suma el cost de publicitat i targetes censals , que també computa el jutjat 13. Els dos jutges tenen imputats diferents, però les mateixes quantitats no es poden reclamar dos cops. A banda, hi ha una desena de jutjats amb veïns imputats per delictes d’odi i pel tall de carrers i vies de tren.