POLÍTICA
BARCELONA - 24 març 2019 2.00 h

Crida d’Òmnium a desobeir per defensar drets i llibertats

 Cuixart alerta en l’assemblea que amb l’espantall de la dreta volen dividir l’independentisme i demana ser exigents amb els partits

 L’entitat creix en 62.000 socis i farà 1.000 actes pel país

JORDI ALEMANY - BARCELONA

Cap pas enrere en la defensa dels drets i les lli­ber­tats fona­men­tals i, si cal, “deso­beint aque­lles lleis injus­tes que els posen en perill”. Ho va dir el vice­pre­si­dent d’Òmnium Cul­tu­ral, Mar­cel Mauri, ate­nent els mit­jans de comu­ni­cació men­tre s’estava fent l’assem­blea gene­ral de l’enti­tat, per demos­trar la força que poden tenir els 162.000 socis davant les acu­sa­ci­ons de la fis­ca­lia i la justícia espa­nyola, que con­si­de­ren que ser-ne asso­ciat “és gai­rebé rebel·lió”. I més enda­vant, gai­rebé en la clo­enda de l’acte, la idea de la indo­ci­li­tat va tor­nar a sor­tir de la boca del seu pre­si­dent empre­so­nat des de fa 523 dies, Jordi Cui­xart, per donar valor a l’espe­rit de “radi­ca­li­tat democràtica” de l’1 d’octu­bre que va ser l’“exer­cici de deso­bediència civil més mas­siu dels últims 50 anys a Europa”. Per Cui­xart, cal “fer-ne molta peda­go­gia” a dins i a fora, i dei­xar clar que s’ha de “tenir ben pre­sent que no podem renun­ciar a fer tants actes de deso­bediència civil com sigui neces­sari”.

La idea, i un dels pilars del pla de tre­ball d’Òmnium apro­vat per una­ni­mi­tat, és, pre­ci­sa­ment, apro­fi­tar el judici “com a palanca en el camí cap a la plena lli­ber­tat”, segons expres­sava en la carta Cui­xart, però també per “tor­nar a dir” al govern espa­nyol que “encara és a temps de dir a l’advo­ca­cia de l’Estat que retiri totes les fal­ses acu­sa­ci­ons con­tra Cui­xart i la resta de pre­sos polítics”, reblava Mauri. No fer-ho, segons el vice­pre­si­dent, voldrà dir “cedir al xan­tatge de l’extrema dreta”. Pel seu lider, amb l’excusa de “no des­per­tar la fera” pres­si­o­na­ran per divi­dir l’inde­pen­den­tisme i perquè “renun­ciem al ple exer­cici dels drets civils i polítics”. Cui­xart, en la seva carta, lle­gida per l’actor David Sel­vas, aler­tava que “igual que Trump uti­litza la immi­gració o Sal­vini els refu­gi­ats, el fei­xisme espa­nyol uti­litza Cata­lu­nya per reta­llar drets i lli­ber­tats al con­junt de la ciu­ta­da­nia, també la de l’Estat”. Però també va dema­nar que cal con­ti­nuar sent exi­gents amb els par­tits polítics, que siguin cohe­rents i “que expli­quin clara­ment quins són els seus pro­jec­tes polítics”.

Per denun­ciar totes aques­tes qüesti­ons, i com­ple­men­tant la cam­pa­nya d’inter­na­ci­o­na­lit­zació Demo­cracy on Trial (Democràcia a judici) que van pre­sen­tar diven­dres, també han pre­vist durant el 2019 el repte de fer 1.000 actes arreu del país fins que hi hagi sentència per expli­car aquesta vul­ne­ració de drets per “tren­car amb la bom­bo­lla d’aquells ciu­ta­dans que només reben infor­mació de mit­jans con­tro­lats per l’Íbex 35”, va expli­car Mauri.

L’assem­blea va començar al Tea­tre Victòria pas­sa­des les onze del matí amb un home­natge als fami­li­ars dels pre­sos i pre­ses polítics i repre­sa­li­ats, que van pujar a l’esce­nari. Un miler de socis hi van assis­tir i es va apro­var per una­ni­mi­tat l’acta de l’assem­blea de juny, el pla de tre­ball i el pres­su­post, que arriba als 12.658.145 euros, dels quals 9,4 mili­ons pro­ve­nen de les quo­tes dels socis i la resta, d’acti­vi­tats, dona­ci­ons i d’altres, però en cap cas de sub­ven­ci­ons. El pla de tre­ball també inci­deix a enfor­tir el pro­jecte de la República amb acci­ons des­ti­na­des a la cohesió social, i dels valors fun­da­ci­o­nals de pro­moció de la cul­tura, la llen­gua i l’edu­cació.

Un altre dels rep­tes és enfor­tir l’estruc­tura ter­ri­to­rial, que en breu arri­barà a 47 seus, i inten­tar arri­bar als 200.000 socis. Només l’últim any l’enti­tat n’ha sumat 62.000 de nous, i Mauri adme­tia: “Ara som l’enti­tat cívica i cul­tu­ral més impor­tant no només del país, sinó d’Europa” amb un dego­teig cons­tant de nous asso­ci­ats amb pun­tes els dies de les deten­ci­ons o les decla­ra­ci­ons de Cui­xart al Suprem. En l’assem­blea també es van pre­sen­tar Iolanda Fres­ni­llo, Mont­ser­rat Ortiz i Gerard Pijoan com a nous mem­bres de la junta direc­tiva.

LES XIFRES

200.000
socis
és el repte al qual espera poder arribar l’any que ve l’entitat.
9,4
milions
és el que han ingressat en quotes dels socis del total de 12,6 milions del pressupost.

Roig: “Queden dies de rum-rum de violència ambiental”

La conversa entre l’advocada de Jordi Cuixart en la causa del Suprem, Marina Roig, i la vicepresidenta, Marina Llansana, va ser el primer acte després de la benvinguda a l’assemblea. Roig va deixar clar que en les pròximes setmanes continuaran les declaracions d’agents policials de l’acusació per intentar demostrar que hi va haver violència, sobretot centrant-se en els dies 20-S i l’1-O, però va ironitzar que reiteraran en “el concepte espiritual” de la violència com s’ha vist els últims dies amb conceptes com ara “mirades d’odi”, les casserolades o les concentracions davant dels hotels, que convertiran en actes d’assetjament. “Queden dies de rum-rum de violència ambiental” fins que no comencin a testificar els testimonis de la defensa. Roig es va queixar de nou que no tenen el calendari dels declarants corresponent al mes d’abril, un fet que va qualificar de “molt greu” en un procediment penal en què es demanen penes molt altes. Per aquest motiu no va poder preveure cap data d’acabament del judici, tot i que creu que “es pot allargar fins al mes de juny”. A més, va recórrer a la ironia en etzibar que esperava estar durant “setmanes visionant vídeos”, que fins ara el jutge Manuel Marchena no permet veure, per rebatre les declaracions que estan fent els testimonis.