POLÍTICA
BRUSSEL·LES - 24 març 2019 2.00 h

La via alemanya de Puigdemont

 El gir de guió pel rebuig dels tribunals alemanys a la rebel·lió va posar en qüestió el cas de l’1-O

 Demà, 25 de març, es compleix un any de la detenció del president a l’exili a Alemanya mentre intentava tornar a Bèlgica des de Finlàndia

 Va entrar al penal de Neumünster, d’on va sortir dotze dies més tard

NATÀLIA SEGURA - BRUSSEL·LES
Ha recor­re­gut lliu­re­ment diver­ses ciu­tats euro­pees
El 12 de juliol, Ale­ma­nya admet extra­dir-lo però per mal­ver­sació

Un viatge arris­cat i de pel·lícula que va fer tron­to­llar el relat judi­cial i polític de Madrid sobre el procés inde­pen­den­tista i el referèndum de l’1 d’octu­bre. Demà farà un any de la detenció del pre­si­dent Car­les Puig­de­mont a Ale­ma­nya men­tre inten­tava retor­nar a Bèlgica des de Finlàndia per afron­tar en camp amic la segona euro­or­dre del jutge del Tri­bu­nal Suprem Pablo Lla­rena. Un con­tra­temps que, al final, va resul­tar clau per dei­xar fora de joc la justícia espa­nyola en la seva per­se­cució dels exi­li­ats inde­pen­den­tis­tes a l’estran­ger i donar via lliure a Puig­de­mont i tota la resta per visi­bi­lit­zar el con­flicte català arreu d’Europa.

A prin­ci­pis del 2018 amb la pri­mera euro­or­dre ja reti­rada, Puig­de­mont va sor­tir dos cops de Bèlgica, pri­mer a Dina­marca i després a Suïssa, fent cas omís de les reco­ma­na­ci­ons del seu advo­cat fla­menc. Con­fiat per l’èxit dels viat­ges, el polític gironí es va aven­tu­rar a un ter­cer viatge a Finlàndia, que va aca­bar sent més mogut del que s’ima­gi­nava. En un dia d’alta tensió pel reingrés a la presó dels excon­se­llers a Cata­lu­nya i l’exili de Marta Rovira, també es va eme­tre una segona ordre euro­pea de detenció que va engan­xar en ter­res fin­lan­de­ses Puig­de­mont, que imme­di­a­ta­ment va aga­far un cotxe amb el seu amic Josep Maria Mata­mala i el seu actual cap d’ofi­cina i asses­sor, Josep-Lluís Alay, jun­ta­ment amb dos mos­sos d’esqua­dra, per tor­nar a ter­ri­tori segur, Bèlgica.

Com si fos un thri­ller d’acció, els ser­veis secrets espa­nyols van seguir la seva pista i van aler­tar les auto­ri­tats ale­ma­nyes, que el van inter­cep­tar el 25 de març del 2018 només de tra­ves­sar la fron­tera a l’estat de Sch­leswig-Hols­tein, a Ale­ma­nya. El mateix dia de la seva detenció, el líder inde­pen­den­tista va entrar a la presó de Neumünster, una petita loca­li­tat prop d’Ham­burg, d’on no va sor­tir fins 12 dies després. A Madrid ja can­ta­ven victòria. L’argu­ment més escol­tat entre els sec­tors uni­o­nis­tes era que Ale­ma­nya “no era com Bèlgica” i que entre­ga­ria Puig­de­mont.

L’eufòria ger­manòfila els va durar poc més de qua­tre mesos. En una decisió que va caure com una galleda d’aigua freda a Madrid, el 12 de juliol el tri­bu­nal de Sch­leswig-Hosl­tein va accep­tar extra­dir Puig­de­mont per un pre­sumpte delicte de mal­ver­sació de fons públics però va des­car­tar fer-ho per rebel·lió. Rebo­tat perquè es posava en qüestió la base de l’acu­sació en el cas de l’1-O i perquè només podia jut­jar Puig­de­mont per un delicte menor, el Tri­bu­nal Suprem va reti­rar per segon cop en bloc les euro­or­dres con­tra Puig­de­mont, els excon­se­llers Toni Comín, Merit­xell Ser­ret, Lluís Puig, Clara Pon­satí i la secretària gene­ral d’ERC, Marta Rovira.

Exul­tant i vic­toriós, l’expre­si­dent va tor­nar a Brus­sel·les en un dia d’estiu radi­ant en què va anun­ciar que con­ti­nu­a­ria donant guerra des de l’exili, ara amb les mans lliu­res per moure’s arreu d’Europa. “No és qüestió de com de llarg, curt, fàcil o com­plex és el camí, sinó que hi ha camí, i que té un final bo”, va dir lla­vors des del balcó de la Casa de la República, a Water­loo.

Inter­na­ci­o­na­lit­zació

Però, més de mig any després, el camí cap a casa encara con­ti­nua. Apro­fi­tant la fama inter­na­ci­o­nal que va adqui­rir mar­xant de Cata­lu­nya, Puig­de­mont ha recor­re­gut diver­ses ciu­tats euro­pees en els últims mesos –Ams­ter­dam, Zuric, Dublín, Berlín, Gro­nin­gen, Thors­havn– per inter­na­ci­o­na­lit­zar el cas català. En l’àmbit judi­cial, els exi­li­ats es van pren­dre la seva revenja per­so­nal con­tra Lla­rena denun­ci­ant-lo als tri­bu­nals bel­gues per pre­sump­ta­ment haver vul­ne­rat els seus drets fona­men­tals. Un cas que tot just ara s’ha posat en marxa i que impli­carà un foc encre­uat de retrets entre l’Estat espa­nyol i els exmem­bres del govern a Bèlgica.

Tam­poc la vida política de Puig­de­mont està, per ara, ni molt menys morta. Com a líder de Junts per Cata­lu­nya, con­ti­nua immers en els afers cata­lans man­te­nint reu­ni­ons periòdiques amb el pre­si­dent Quim Torra i altres líders inde­pen­den­tis­tes i soci­als. La seva presència en l’actu­a­li­tat política cata­lana i euro­pea encara podria créixer en funció de les com­pe­ti­ti­ves elec­ci­ons euro­pees, a les quals es pre­senta sol per acon­se­guir un escó a l’euro­cam­bra i tor­nar a posar entre l’espasa i la paret el sis­tema judi­cial espa­nyol.

LES DATES

25.03.18
Va ser el dia
en què Puigdemont va ser detingut a l’estat de Schleswig-Holstein, a Alemanya.
05.04.18
El tribunal de Schleswig-Holstein
descarta el delicte de rebel·lió; Puigdemont sortiria en llibertat l’endemà.

Tornada a Neumünster

“Dilluns menjarem moltes crispetes i ahí lo dejo”, va avisar aquesta setmana l’advocat Gonzalo Boye. Carles Puigdemont torna demà a Neumünster coincidint amb el primer aniversari de la seva detenció a Alemanya i farà una roda de premsa davant de la presó, on va estar durant 12 dies, amb els seus advocats, Boye i Jaume Alonso-Cuevillas. Puigdemont arriba avui a la ciutat alemanya i participarà en un sopar per agrair a la comunitat catalana el seu suport durant el seu empresonament. L’ANC Deutschland i l’ANC Hamburg van organitzar fa un any un sopar amb l’entorn més proper de Puigdemont i la comunitat catalana, i la intenció de l’expresident és reproduir-lo per donar-los les gràcies. En aquella ocasió, la trobada va tenir la presència del vicepresident del Parlament Josep Costa; l’esposa de Puigdemont, Marcela Topor, i el seu amic i ara candidat al Senat, Josep Maria Matamala, entre d’altres.