OPINIÓ
24 abril 2019 2.00 h

KEEP CALM

La fotografia de la tragèdia

PERE BOSCH I CUENCA
En qual­se­vol país nor­mal, la imatge d’una tro­bada entre dos pre­si­dents esco­llits pels seus res­pec­tius par­la­ments seria exhi­bida com un valor

Ens tro­bem a la recta final d’una cam­pa­nya elec­to­ral en què, com és habi­tual, resulta més fàcil recor­dar alguna pujada de to o un insult a l’adver­sari que no pas una pro­posta mínima­ment interes­sant o efec­tiva. La cris­pació ha estat la tònica domi­nant, i ha tin­gut Cata­lu­nya com a prin­ci­pal com­bus­ti­ble. El PP, Ciu­ta­dans i Vox com­pe­tei­xen afer­ris­sa­da­ment per demos­trar qui és més con­tun­dent o més ferm en la repressió de l’inde­pen­den­tisme, i el PSOE del 155 es mos­tra incapaç de sor­tir del racó del qua­drilàter en què fa temps que viu atrin­xe­rat. El pro­blema de tot ple­gat és que no es tracta només d’una inèrcia elec­to­ral, sus­cep­ti­ble de des­a­parèixer quan els can­di­dats ocu­pin els seus escons, sinó d’una dinàmica estruc­tu­ral, en què des de fa anys viu ins­tal·lada la política espa­nyola. Una mos­tra d’aquesta cris­pació la vam tenir dilluns, durant el pri­mer debat tele­vi­siu. En un moment de la seva inter­venció, el can­di­dat de Ciu­ta­dans, Albert Rivera, va exhi­bir una foto­gra­fia emmar­cada de la tro­bada ins­ti­tu­ci­o­nal que van man­te­nir els pre­si­dents català i espa­nyol el 20 de desem­bre pas­sat, i va remar­car que “el senyor Sánchez és capaç d’asseure’s amb el senyor Torra i de fer-se la foto de 21 con­di­ci­ons de la ver­go­nya”. En qual­se­vol país nor­mal, la imatge d’una tro­bada entre dos pre­si­dents esco­llits pels seus res­pec­tius par­la­ments seria exhi­bida com un valor, però a Espa­nya el diàleg és una mos­tra de feblesa i allò que pre­val és el desig irre­fre­na­ble de des­truir l’adver­sari. Abans, els dimo­nis eren els qui nego­ci­a­ven d’ama­gat amb els enca­put­xats d’ETA. Ara, els cri­mi­nals són els qui par­len amb un pre­si­dent democràtic en una tro­bada pública, val a dir que sense cap resul­tat tan­gi­ble. Han can­viat els actors, però el pro­blema és el mateix. Fa temps que la democràcia espa­nyola es troba en fallida, atrin­xe­rada en l’únic objec­tiu de man­te­nir la inte­gri­tat ter­ri­to­rial. I, en aquest esce­nari, una sen­zi­lla foto es con­ver­teix en una mos­tra més de la tragèdia.