POLÍTICA
BARCELONA - 24 abril 2019 2.00 h

Jané, Ruiz i Baiget sostenen que el govern buscava l’acord

 Els exconsellers d’Interior i Ensenyament emmarquen la seva renúncia en l’augment de tensió, i el d’Empresa, en la “falta de confiança” del president

 Aragonès no declara

MAYTE PIULACHS - BARCELONA

Els excon­se­llers d’Inte­rior i Ense­nya­ment Jordi Jané i Merit­xell Ruiz, res­pec­ti­va­ment, que van dema­nar al pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat el seu relleu, fet efec­tiu el 14 de juliol del 2017, i l’excon­se­ller d’Empresa Jordi Bai­get, des­tituït per Puig­de­mont deu dies abans, van decla­rar ahir al Tri­bu­nal Suprem, tal com van expli­car els pro­ces­sats, que el govern català “sem­pre” va par­lar de fer un referèndum “pac­tat” amb el govern espa­nyol. I quan van veure que aquesta sor­tida cada cop era més difícil, van deci­dir fer un pas al cos­tat, a més d’adduir “la feina feta” als res­pec­tius depar­ta­ments.

L’acu­sació popu­lar, exer­cida pel par­tit d’ultra­dreta Vox, és qui havia dema­nat els tres tes­ti­mo­nis per evi­den­ciar la frag­men­tació del govern català, però ni les seves pre­gun­tes –massa pre­pa­ra­des i sense escol­tar les res­pos­tes per repre­gun­tar– ni les més àvides del fis­cal Jaime Moreno i de l’advo­cada de l’Estat, Rosa María Seo­ane, no van acon­se­guir cap retret al pre­si­dent Puig­de­mont en boca dels excon­se­llers, sem­pre molt pru­dents. I les defen­ses dels inde­pen­den­tis­tes cata­lans van emmu­dir.

Així, l’excon­se­ller Jané va asse­gu­rar que des del seu nome­na­ment, el juny del 2015, la seva dedi­cació a Inte­rior era “molt intensa”, i que fins i tot havia hagut de dei­xar d’exer­cir de pro­fes­sor uni­ver­si­tari. Va deta­llar dos motius per dema­nar el seu ces­sa­ment: haver asso­lit objec­tius, sobre­tot la Junta de Segu­re­tat, que feia vuit anys que no se cele­brava, a Cata­lu­nya, i en segon lloc “la pos­si­bi­li­tat que s’obria amb el no acord” amb el govern espa­nyol. Pel que fa a l’acte al TNC i la pre­sen­tació de l’esbor­rany de la llei del referèndum, Jané va res­pon­dre que “eren actes no jurídics amb la fina­li­tat de bus­car un acord”.

L’excon­se­llera d’Ense­nya­ment també va adduir la feina feta, que “té els fills petits” i que ella “res podria apor­tar si, com veia, s’incre­men­tava la tensió dialèctica i política”. Amb cinc reque­ri­ments del TC, Ruiz va insis­tir que “al govern no es par­lava de la via uni­la­te­ral”. Tam­poc van acon­se­guir petroli amb l’excon­se­ller Bai­get, a qui Puig­de­mont va des­ti­tuir per “falta de con­fiança”, segons va asse­gu­rar ahir l’excap d’Empresa, després de reflec­tir els seus sen­ti­ments i dub­tes en una entre­vista amb el direc­tor d’El Punt Avui.

D’altra banda, el vice­pre­si­dent del govern, Pere Ara­gonès, va haver d’anar a Madrid perquè el jutge Marc­hena li digués que la sala accepta que s’acu­lli al dret a no decla­rar ja que, tot i que el TSJC no l’inves­tiga, la causa con­ti­nua oberta con­tra Josep Maria Jové i podria anar con­tra ell. L’exse­cre­tari d’Hisenda Lluís Sal­vadó i el direc­tor gene­ral de Patri­moni, Fran­cesc Sutrias, en ser inves­ti­gats, en van fer prou envi­ant una carta al Suprem.

LA XIFRA

43
testimonis en tres dies
està previst que declarin aquesta setmana al Suprem. Ahir el tribunal va acceptar la petició de sis investigats de no declarar.

La petició d’armes dels Mossos

Les úniques preguntes dels defensors van ser del penalista Xavier Melero, advocat de l’exconseller Quim Forn, a Jordi Jané sobre la petició de la compra d’armes per part dels Mossos al Ministeri de l’Interior, fet criminalitzat per la fiscalia. Jordi Jané va explicar que la petició es va fer quan ell era conseller, la va signar l’octubre del 2016, i que des de la secretaria d’estat de Seguretat, encara no dirigida per Antonio Nieto, “van informar de forma favorable i la van enviar a la Guàrdia Civil”. En el judici, Nieto va assegurar que van tombar la petició perquè la veien exagerada i sospitosa, tot i estar en alerta terrorista. El responsables dels Mossos amb el 155, Juan Antonio Puigserver, més tècnic i serè, va sostenir en el Suprem que es va concedir l’armament després de certes correccions.

El mateix to realista van usar ahir dos caps de l’àrea de mediació dels Mossos sobre el que va passar el 20-S a Economia. A les deu de la nit van demanar als responsables de les entitats que desconvoquessin la protesta. “La concentració era molt emocional i sempre costa que la gent faci cas”, va sostenir l’intendent Xavier Pastor.