POLÍTICA
BARCELONA - 24 abril 2019 2.00 h

JORDI SÀNCHEZ

 

CAP DE LLISTA DE JUNTS PER CATALUNYA EL 28-A

“El PSOE ha de permetre el dret a l’autodeterminació”

 “Qui vulgui els vots de JxCat haurà d’escollir la via del diàleg i acceptar que el referèndum pot formar part de la solució”

 “El nostre judici avui seria molt més complicat sense les victòries davant la justícia alemanya i belga”

MIQUEL RIERA - BARCELONA
La con­versa amb Puig­de­mont for­marà part per sem­pre més dels meus records. De les coses boni­ques vis­cu­des a la presó L’única garan­tia per fre­nar un govern agres­siu amb Cata­lu­nya i con­ti­nuar defen­sant l’1 d’octu­bre és votar JxCat
Només Tur­quia ha tin­gut a la presó dipu­tats sense con­demna. Crec que el Suprem ens dei­xarà anar a pren­dre pos­sessió de l’escó Hi ha gent amb molt de poder que té ganes de silen­ciar la posició de Junts per Cata­lu­nya i d’apar­tar el pre­si­dent Puig­de­mont
Fins ara cap tes­ti­moni ha apor­tat cap prova ni cap relat que avali amb fets irre­fu­ta­bles la tesi de la fis­ca­lia Votar soci­a­lista és obrir la porta del govern a Rivera. Si aritmètica­ment suma, el PSOE bus­carà el pacte amb els d’Arri­ma­das
Els debats a qua­tre són l’expressió de què volen fer amb nosal­tres. Volen deci­dir per nosal­tres sense ni escol­tar-nos

Empre­so­nat des del 16 d’octu­bre del 2017, Jordi Sànchez és el can­di­dat de Junts per Cata­lu­nya en les elec­ci­ons espa­nyo­les del 28-A. En la recta final, repassa com està vivint, en ple judici al Suprem, aquesta cam­pa­nya del tot inu­sual i molt dife­rent de la dels pas­sats comi­cis cata­lans, quan era número dos de la can­di­da­tura encapçalada per Car­les Puig­de­mont.

Estem davant una cam­pa­nya atípica, com l’està vivint?
Amb la con­vicció que la presó no impe­dirà que la nos­tra força sigui dis­minuïda ni silen­ci­ada. Estem al bell mig d’un judici polític. És molt impor­tant que la gent de l’1 d’octu­bre se senti inter­pel·lada i vagi a votar. Només ens tenim a nosal­tres per defen­sar l’1 d’octu­bre i el referèndum. No podem fallar. El 28 hem d’omplir de nou les urnes de vots sobi­ra­nis­tes.
Aquest cap de set­mana ha pogut pro­ta­go­nit­zar una con­versa amb l’expre­si­dent Car­les Puig­de­mont, com l’ha vis­cuda?
Amb molta emoció. Més de 18 mesos sense poder con­ver­sar ober­ta­ment amb ell. M’agra­da­ria que ni ell ni jo ens haguéssim vist en aques­tes cir­cumstàncies, mal­grat tot aquesta con­versa for­marà part per sem­pre més dels meus records. De les coses boni­ques vis­cu­des a la presó.
Presó i exili con­nec­tats en una mateixa pan­ta­lla, són les dues cares d’un mateix com­bat?
Avui, sense la feina feta per l’exili, nosal­tres seríem molt més febles. I l’exili sense presó esta­ria molt més lluny. Tenim una estratègia com­par­tida i estem pre­pa­rats per resis­tir, per per­sis­tir. Només si som per­sis­tents tin­drem pos­si­bi­li­tats de gua­nyar. I el pre­si­dent i jo, exili i presó, ho estem.
Com valora la feina que estan fent Puig­de­mont i la resta d’exi­li­ats fora de Cata­lu­nya?
Impres­cin­di­ble. Tant política­ment en la tasca d’inter­na­ci­o­na­lit­zar com judi­ci­al­ment davant dels tri­bu­nals. El nos­tre judici avui seria molt més com­pli­cat sense les victòries davant la justícia ale­ma­nya i belga.
L’ha sorprès la decisió de la Junta Elec­to­ral de dei­xar par­ti­ci­par els pre­sos en actes de cam­pa­nya?
Sí, m’ha sorprès. Recordo que en les elec­ci­ons del 21 vaig ser cas­ti­gat a 30 dies sense sor­tir al pati i van pro­hi­bir la comu­ni­cació amb la per­sona que era el meu punt de suport amb l’exte­rior per una gra­vació telefònica.
A què atri­bu­eix el canvi de cri­teri res­pecte a la cam­pa­nya de les elec­ci­ons cata­la­nes quan no van poder fer actes? 
Ara la JEC se sap vigi­lada per orga­nis­mes inter­na­ci­o­nals, hi ha sentències del TEDH i no pot anar tan deci­dida a vul­ne­rar els nos­tres drets polítics i dels nos­tres elec­tors. Mal­grat tot, hauríem de fer cam­pa­nya en lli­ber­tat.
Ha seguit els debats a qua­tre dels can­di­dats del PSOE, Uni­des Podem, el PP i Ciu­ta­dans, Cata­lu­nya és una cons­tant però no hi ha repre­sen­tants de par­tits inde­pen­den­tis­tes…
És l’expressió de què volen fer amb nosal­tres. Volen deci­dir per nosal­tres sense ni escol­tar-nos. Per això la res­posta ha de venir el 28. Serem forts si omplim de vots inde­pen­den­tis­tes les urnes. Només ens tenim a nosal­tres matei­xos per defen­sar-nos. Ningú com Junts per Cata­lu­nya és la garan­tia de man­te­nir viva la flama de l’1 d’octu­bre.
Li hau­ria agra­dat pre­sen­tar-se a les elec­ci­ons en una llista unitària? Que no s’hagi pogut mate­ri­a­lit­zar res­pon a la des­con­fiança entre els par­tits que començaria a mit­jan octu­bre del 2017 i que vostè comen­tava en una entre­vista ante­rior en aquest diari?
Aques­tes elec­ci­ons van de lli­ber­tat, de democràcia i de Cata­lu­nya. Des de Junts per Cata­lu­nya hem inten­tat de totes mane­res una llista unitària que repre­senti la força del poble que va fer pos­si­ble l’1 d’octu­bre. No és temps de fer par­ti­disme, és temps d’uni­tat. I Junts per Cata­lu­nya és la llista més unitària i plu­ral de les que es pre­sen­ten. 
Com es troba després de tants dies a la presó?
Amb força i deter­mi­nació. No hi ha marge per bai­xar la guàrdia i desa­ni­mar-se. 18 mesos a la presó és una injustícia tan gran que només es pot supor­tar man­te­nint els ide­als i les con­vic­ci­ons. 
Haurà val­gut la pena aquest sacri­fici per­so­nal? 
Sí, no ho dubti. Si t’ho pro­po­ses sem­pre hi ha un demà més pro­me­te­dor que l’ahir i que l’avui. Només pro­gres­sen els que miren enda­vant. I això és el que vàrem fer l’1 d’octu­bre,  sem­brar de lla­vors el pre­sent tot mirant el futur. I crec que col·lec­ti­va­ment avui som més forts que abans de l’1 d’octu­bre. La presó és dura, cer­ta­ment, tant per als que estem a din­tre com per als fami­li­ars i amics. Però algun dia s’aca­barà i serà temps de reco­llir els fruits de les lla­vors plan­ta­des. I els reco­lli­rem, segur.
Què enyora més de l’exte­rior? Ahir va ser Sant Jordi... Sant Jordi, per exem­ple?
Les ruti­nes de la lli­ber­tat. Fer sense haver de dema­nar permís. Una con­versa amb un amic, el bon dia al matí amb la família, la cami­nada fins al metro per anar a la feina, peti­tes coses de cada dia, que mai valo­rava abans d’entrar a la presó.
Com valora la marxa del judici al Suprem? 
Amb pre­o­cu­pació. Si bé és cert que les defen­ses es mos­tren opti­mis­tes perquè fins ara cap tes­ti­moni ha apor­tat cap prova ni cap relat que avali amb fets irre­fu­ta­bles la tesi de la fis­ca­lia, el cert és que els dia­ris i les tele­vi­si­ons espa­nyo­les creen un relat que anti­cipa la con­demna.
Creu que s’està podent demos­trar que no va pas­sar allò que no va pas­sar? 
La part docu­men­tal de les nos­tres defen­ses i els nos­tres tes­ti­mo­nis encara no han començat a com­parèixer. La decisió del Tri­bu­nal de no per­me­tre con­tra­po­sar en aquest moment del judici la versió dels tes­ti­mo­nis de l’acu­sació amb els vídeos apor­tats com a prova ens per­ju­dica. Això impe­deix fer visi­bles les con­tra­dic­ci­ons de mol­tes decla­ra­ci­ons amb els fets real­ment succeïts. I faci­lita que alguns mit­jans com­prin acrítica­ment tota la versió de la violència, l’odi i la insur­recció que la Guàrdia Civil diu que es va viure. En tot cas falta molt judici.
“Jo em pre­paro per acu­sar l’Estat i gua­nyar l’abso­lució”, va dir fa unes set­ma­nes. Ho manté després d’aques­tes set­ma­nes de judici?
I tant. Aquest és un judici polític. No acu­sar l’Estat per les vio­la­ci­ons als drets i les lli­ber­tats polítiques és assu­mir la con­demna sense marge per recórrer al Tri­bu­nal Euro­peu de Drets Humans. Jo estic a la presó per haver estat pre­si­dent d’una enti­tat, l’ANC, que va tenir l’atre­vi­ment de mobi­lit­zar durant anys cen­te­nars de milers de per­so­nes i que el 20-S es va atre­vir a pro­tes­tar con­tra una decisió judi­cial. On és la democràcia? I el dret a mani­fes­tació? Fa 550 dies que estic a la presó. Només puc con­ti­nuar acu­sant l’Estat i exi­gint l’abso­lució. 
Què n’opina, de la reti­rada forçosa dels llaços grocs i pan­car­tes recla­mant la lli­ber­tat dels pre­sos polítics? Que s’hagin hagut de reti­rar tot i asse­gu­rar que no es faria, pot donar la sen­sació que els inde­pen­den­tis­tes no tenen cap marge de mani­o­bra?
La pro­hi­bició de símbols, colors i parau­les és el termòmetre de l’Estat de la democràcia a Espa­nya en aquests moments. Gràcies a l’acti­tud del pre­si­dent Torra l’Estat espa­nyol ha que­dat una vegada més retra­tat dei­xant al des­co­bert les seves feble­ses democràtiques.
Com valora el procés que l’ha dut fins a cap de llista, amb la sor­tida de dipu­tats del PDe­CAT que fa temps que eren a Madrid i les crítiques que han fet sobre tot ple­gat?
Tot el res­pecte pel PDe­CAT. Jo no soc del PDe­CAT i no em cor­res­pon par­lar d’ells. En tot cas, Junts per Cata­lu­nya és molt més que el PDe­CAT. Incor­pora per­so­nes inde­pen­dents, com és el meu cas, el de la Laura Borràs i el d’en Jaume Alonso-Cue­vi­llas, i exdi­ri­gents soci­a­lis­tes en llocs des­ta­cats com ara Marina Geli. En tot cas el con­sell naci­o­nal del PDe­CAT va rati­fi­car les llis­tes amb més d’un 70% de suport. 
Si no ha pogut seure al Par­la­ment de Cata­lu­nya, tot i ser esco­llit el desem­bre del 2017, creu que ho podrà fer amb nor­ma­li­tat al Congrés dels Dipu­tats? 
Només Tur­quia ha tin­gut a la presó dipu­tats sense con­demna. Crec que el Suprem, molt pre­o­cu­pat per la seva imatge, ens dei­xarà anar a pren­dre pos­sessió de l’escó. Si el Suprem ho pro­hi­beix ho denun­ci­a­rem inter­na­ci­o­nal­ment.
Els soci­a­lis­tes espa­nyols han inter­pre­tat les llis­tes de Junts per Cata­lu­nya com un cop de porta a la via del diàleg. Per què els inco­moda tant la presència dels pre­sos polítics al cap­da­vant de les can­di­da­tu­res? 
Hi ha gent amb molt de poder que té ganes de silen­ciar la posició de Junts per Cata­lu­nya i d’apar­tar el pre­si­dent Puig­de­mont de l’esce­nari polític. És el preu que s’ha de pagar per ser cohe­rent i digne. Els pre­sos inco­mo­dem perquè som l’evidència que Espa­nya té un pro­blema democràtic. Ells ens vol­drien silen­ci­ats i amb el cap cot. No ho farem. Junts per Cata­lu­nya som la memòria viva del que aquest país va viure en el referèndum. I això inco­moda.
El pre­o­cupa que Vox tre­gui uns bons resul­tats? El tri­par­tit de la dreta és el pit­jor esce­nari? 
Qual­se­vol esce­nari amb regust a 155 és molt dolent. El tri­par­tit de dreta ho és però el PSOE i Cs, també. Aquells que cre­guin que per fre­nar Vox el vot útil és el PSC han de saber que votar soci­a­lista és obrir la porta a Rivera al govern d’Espa­nya. L’única garan­tia per fre­nar un govern agres­siu amb Cata­lu­nya i con­ti­nuar defen­sant l’1 d’octu­bre és votar JxCat. 
L’inde­pen­den­tisme què hi ha d’anar a fer, a Madrid?
Junts per Cata­lu­nya anirà a fer política, a defen­sar l’auto­de­ter­mi­nació i a bus­car un diàleg per superar el blo­queig que Rajoy i Sánchez han impo­sat. Anem a des­blo­que­jar i a tro­bar una sor­tida dia­lo­gada amb l’auto­de­ter­mi­nació com a solució.
Amb qui­nes con­di­ci­ons inves­ti­ria Pedro Sánchez, que, per cert, recent­ment ha decla­rat que amb un govern del PSOE Cata­lu­nya mai acon­se­guirà la inde­pendència?
Qui vul­gui els vots de Junts per Cata­lu­nya haurà d’esco­llir la via del diàleg i accep­tar que el referèndum pot for­mar part de la solució. El PSOE no ens ha de donar la inde­pendència, és el poble de Cata­lu­nya que ha deci­dir el seu futur. El PSOE ha de per­me­tre que el poble de Cata­lu­nya exer­ceixi el dret a l’auto­de­ter­mi­nació, la resta ja és cosa dels ciu­ta­dans, que deci­di­ran en lli­ber­tat davant de les urnes.  
El PSOE tam­poc ha negat un pos­si­ble pacte amb Ciu­ta­dans?
Votar soci­a­lista és obrir la porta del govern a Rivera. Cs és un soci còmode per a Sánchez. Si aritmètica­ment suma, el PSOE bus­carà el pacte amb els d’Arri­ma­das, i això és tan greu per a Cata­lu­nya com un govern del PP i Cs. Que ningú tin­gui la temp­tació de votar soci­a­lista per fre­nar Vox. L’únic vot útil inde­pen­den­tista per fre­nar Vox i Cs és Junts per Cata­lu­nya.
Veu a l’horitzó un altre arti­cle 155? Com inter­preta les ame­na­ces de la dreta?
És una amenaça cons­tant, és l’evidència de la inca­pa­ci­tat d’assu­mir el pro­blema i de bus­car solu­ci­ons des del diàleg. El PP, Cs i el PSOE ja han pro­vat el 155, i qual­se­vol aliança gover­na­men­tal entre si els pot por­tar a impo­sar-lo de nou. 
Com a pre­si­dent de la Crida Naci­o­nal, quin futur té aquesta for­mació? Creu que els ciu­ta­dans han entès prou bé per què i com s’ha for­mat?
La Crida té com a objec­tiu pro­moure la con­fluència entre l’inde­pen­den­tisme democràtic. Ara, en aquest període elec­to­ral, manté una baixa acti­vi­tat per no gene­rar con­fusió. Si hem de fer cas del nom­bre de fun­da­dors i sim­pa­tit­zants, puc asse­gu­rar que els ciu­ta­dans han entès la mar de bé la seva importància.
Quina ha de ser l’estratègia de l’inde­pen­den­tisme per acon­se­guir mate­ri­a­lit­zar la República? Caldrà, al seu parer, fer un nou referèndum?
No dei­xar-se des­mo­bi­lit­zar ni des­mo­ra­lit­zar. Si man­te­nim la majo­ria i per­sis­tim en l’exigència ven­ce­rem. L’Estat no podrà negar per sem­pre l’exigència si prové d’una majo­ria per­ma­nent­ment reforçada. Però cal anar-hi, anar-hi, anar-hi...

Activista, cap de llista i empresonat a Soto del Real

Jordi Sànchez (Barcelona, 1964) està en presó preventiva des de fa més de 550 dies i està sent jutjat al Tribunal Suprem, al capdavall, per haver presidit l’Assemblea Nacional Catalana. És activista social, pacifista i defensor de les llibertats des de primera hora. Va ser objector de consciència, dirigent de la Crida per la Solidaritat els anys vuitanta i noranta i posteriorment es va moure en l’òrbita d’ICV. El 2010 va ser nomenat adjunt al Síndic de Greuges. Cinc anys més tard va ser escollit president de l’ANC en substitució de Carme Forcadell, i ho va ser durant dos mandats. A diferència del president d’Òmnium, Jordi Cuixart, Sànchez sí que va fer el salt a la política de partits des de la presó i es va presentar com a número 2 de Puigdemont el 21-D. Va ser el segon candidat que la formació va intentar fer president. El jutge Pablo Llarena ho va impedir. Actualment impulsa la Crida Nacional per la República.