Res no és el que sembla

La Vanguardia en català | 24/05/2015 - 00:00h


Francesc-Marc Álvaro


Les campanyes passen i la nostàlgia per The west wing perdura. Res no és el que sembla: C's es ven com a nova política però fa temps que existeix a Catalunya i, a més, ha fitxat massa alienígenes; els amics d'Iglesias volen entrar als ajuntaments però amaguen la marca; CiU repeteix que això és la primera volta del 27-S però els alcaldes convergents confien en la seva gestió; ERC proclama que vol conquerir l'àrea metropolitana però el seu objectiu és créixer al rerepaís; el PSC admet que ha de corregir mals usos i, alhora, promou llistes fantasma; el PP acusa els adversaris de radicals mentre l'alcalde de Badalona explota la xenofòbia; ICV malparla de Podem però a Barcelona hi va de bracet; Trias és l'alcalde del sobiranisme però li fa mandra el mot independència; Collboni dóna lliçons però les seves primàries eren més del Pakistan que de Dinamarca; Bosch exigeix que tothom es defineixi sobre la secessió però ell no aclareix si prefereix Colau o Trias; la discreta Mejías regala "canvi" quan encara té el posat dels populars; Fernández Díaz no es cansa d'anunciar tot de plagues però no se'l veu nerviós amb el doctor a l'alcaldia; Colau vol ressuscitar la Rosa de Foc amb aquells que, precisament, van construir el model de ciutat "mafiosa" que li fa fàstic... I la CUP? La CUP és la faula de la puresa i la ­coherència totals però té un problema gros: ha prescindit de la disfressa i imita el piquet de vaga. Res no és el que sembla. Sort que Aguirre ens ­recorda que els liberals espanyols tampoc són ­liberals.