Municipals i primàries

La Vanguardia en català | 24/05/2015 - 00:00h


José Antonio Zarzalejos


Res nou sota el sol. Des de sempre les anomenades eleccions territorials, locals o municipals -que a Espanya coincideixen amb les autonòmiques en tretze de les disset comunitats- han estat un tipus implícit de primàries de les eleccions generals. Per guanyar les legislatives, els partits han d'estar fortament assentats en municipis, provín­cies i autonomies. El poder polític i ­institucional és, metafòricament parlant, una piràmide. No val cap altra geo­metria. Perdre -o guanyar- les eleccions territorials anticipa la victòria o la derrota en les generals. Avui, en particular, el caràcter de primàries dels comicis s'aguditza perquè serviran, a més de preàmbul de les generals, per contrastar altres possibles realitats.

La primera, a nivell general, és comprovar si el bipartidisme resisteix l'embat dels dos nous partits -Podem i Ciutadans- especialment en les comunitats autònomes. Les majories absolutes ja són inversemblants, però cal veure de quina dimensió són les relatives que en els ajuntaments resulten decisives -en darrer terme i si no hi ha pactes, governa la llista més votada- i importants en les assemblees autonòmiques on la falta de consens pot portar a una situació com la que ara viu Andalusia: a acords fragilíssims i, fins i tot, a la repetició de les eleccions en el termini de dos mesos a comptar des del dia de la primera ­sessió d'investidura. En aquest punt, la demoscòpia espanyola -incloent-hi el CIS i el CEO català- se la juguen com mai abans en la història de la democràcia a Espanya.

La segona comprovació consistirà a mesurar la potència dels partits d'Iglesias i de Rivera perquè -a més d'una larvada competència entre tots dos- marcarà la debilitat -o no- del PSOE i del PP, respectivament. Amb les matisacions que es vulguin, les dues organitzacions són sobreeixidors per a socialistes i populars desencisats i reclam per a decebuts d'un sistema amb comportaments electorals de pinyó fix en les dues últimes dècades. La seva irrupció, a més, i com s'ha teoritzat per activa i passiva, liquida el paper de frontissa que han tingut en la política espanyola tant CiU com, en menor mesura, el PNB.

La tercera comprovació que ens aportaran els resultats d'avui a les urnes serà la seva capacitat per estimular moviments polítics en el quadre general d'una Espanya arterioscleròtica. El PP i el PSOE són dos portaavions polítics amb dificultats de maniobrabilitat. Un resultat regular, dolent o pèssim -és descartable que sigui bo per a cap dels dos- obligarà a moure peces. Potser a una crisi de Govern a Rajoy -Guindos i Wert estan en mode sortida- i a un replantejament de fons en el PSOE en el qual, com en el cas del president del PP, l'autoritat de Sánchez quedarà malmesa. I ombrejaria de lluita interna les primàries socialistes de juliol per a l'elecció de candidat a la Moncloa perquè algú -ella o ell- tindrà la temptació de competir amb l'actual secretari general.

La quarta comprovació serà la catalana. Per a la política general espanyola i per als mateixos catalans. Perquè aquí aquest 24-M és el prolegomen del 27-S. No hi ha projecte nacionalista -i el català de CiU, ERC i CUP ha passat a ser sobiranista- que no s'assenti en el municipalisme. Està en joc a Catalunya el full de ruta firmat per Mas i Junqueras. Les referències del 22 de maig del 2011 no serveixen perquè ni CiU obtindrà els 778.000 vots de llavors, ni el PSC els 720.000 que va rebre fa quatre anys. Irromp la nova esquerra social que és tremendament confusa pel que fa al suport a l'anomenat dret a decidir; l'entesa entre CiU i ERC per formar consistoris es posarà a prova i, sobretot, Barcelona i la seva àrea metropolitana marcaran la pauta amb els seus més de tres milions d'habitants fins al punt que serà el termòmetre del 24-M a Cata­lunya.

El procés sobiranista ha gaudit de la col·laboració més important dels ajuntaments i l'Associació de Municipis per la Independència ha estat, amb l'ANC i Òmnium Cultural, una decisiva pota del trípode de suports parainstitucionals amb el qual ha comptat i compta Artur Mas en el seu projecte secessionista. El 75% dels municipis catalans s'ha adherit a l'Associació i cal veure que, amb la presència de C's i de les marques darrere les quals es presenta Podem, aquest percentatge es mantingui i resulti tan operatiu i eficaç com va demostrar el 9-N de l'any passat. Sense la base territorial de poder pro independentista aquell "procés participatiu" no hauria estat possible. I sense, almenys, el seu manteniment, encarar les catalanes del 27 de setembre seria un joc polític d'autèntica ru­leta russa per al president de la Gene­ralitat.