POLÍTICA
BARCELONA - 24 maig 2017 2.00 h

L'enèsim cop de porta

 La nova petició oficial perquè l'Estat s'avingui a pactar un referèndum s'afegeix a una llarga llista d'intents fracassats davant les institucions espanyoles des del 2012

 S'han presentat com a mocions, propostes de resolució, peticions dins de la Constitució, demandes de comissió i fins i tot condicions d'una investidura, sempre amb el no com a resposta

ÒSCAR PALAU - BARCELONA

Si les institucions espanyoles no s'avenen a parlar sobre la possibilitat d'un referèndum a Catalunya, no és perquè no se'ls hagi demanat insistentment, per terra, mar i aire, i dins de les vies previstes en la legalitat estatal. El que va anunciar dilluns el president Puigdemont, i ahir va acordar oficialment el Consell Executiu, s'acosta ja al vintè intent per escrit i amb un mínim rang d'oficialitat–ja sigui per mitjà de mocions, resolucions, proposicions de llei o cartes– que s'haurà fet perquè el govern espanyol i el Congrés reconeguin, amb matisos diversos, això sí, el dret d'autodeterminació de Catalunya, això comptant només des que el 2012 el procés sobiranista va fer el salt al primer pla del panorama polític.

I és que cal recordar, de fet, que aquesta data no és pas la primera en què apareix la reivindicació en acords de les institucions catalanes des de la recuperació de la democràcia. El Parlament ja havia aprovat el desembre del 1989, amb els vots de CiU, ERC, ICV i també el centrista CDS, una primera resolució en què afirmava que no renunciava a exercir en el futur el dret de l'autodeterminació, sense límits. Al text encara en seguirien d'altres a favor del dret a l'autodeterminació, el 1991, i del dret de decidir, el 1998, si bé tots ells han estat merament declaratoris i cap –com tampoc les declaracions del 2013 o del 2015 en què es proclamava respectivament la sobirania de Catalunya i el començament del procés d'independència– ha arribat al govern i corts estatals en forma de petició formal

En tot cas, ja se sap que l'anunciat ahir tampoc serà l'últim intent oficial, perquè caldrà afegir-hi almenys la moció conseqüència de la interpel·lació que el 9 de maig va fer el PDeCAT al Congrés i que ara durà al pròxim ple, i la que ERC i el mateix PDeCAT ja han anunciat també amb motiu del debat de la moció de censura presentada per Podem i previst per al 13 de juny. Tres peticions més, de fet, que si no canvien molt les coses rebran la mateixa resposta que les anteriors: no. I aquest sense matisos.

Tot plegat, és clar, sense comptar l'innombrable reguitzell de preguntes als responsables del govern estatal, sobretot per part de diputats d'ERC, de CiU en el seu dia i ara del PDeCAT, bàsicament en sessions de control al Congrés i al Senat en què han comparegut el president Mariano Rajoy, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i fins i tot el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro. Tots sempre amb una bateria d'arguments en contra de la demanda quasi calcada: que no hi ha cap “tema proposable” si no s'empara en una Constitució que preserva clarament la unitat d'Espanya, i que Catalunya quedaria empobrida fora de l'Estat, de la UE, de l'ONU i dels tractats.

En aquesta llarga i particular llista de negatives encara es podrien incloure algunes peticions de compareixença –denegades– , com la que el PDeCAT va fer a Rajoy al Senat el setembre passat perquè donés explicacions per unes declaracions sobre el procés del seu ministre d'Exteriors, José Manuel García Margallo –unes de tantes– on afirmava en aquest cas que seria pitjor la independència de Catalunya que un atemptat amb morts.

Sigui com sigui, la següent és una cronologia força exhaustiva de les peticions formals que s'han fet a Madrid en els últims cinc anys, i que han quedat en no res.

24/07/2012

Un mes i mig abans de la històrica manifestació de la Diada que ho va desencadenar tot (i la vigília que el Parlament aprovés la proposta de pacte fiscal que Mariano Rajoy rebutjaria davant d'Artur Mas el 20 de setembre següent), ERC, el BNG, Amaiur i IU-ICV van dur al Congrés una proposició de llei perquè es puguessin autoritzar referèndums consultius. Es va refusar amb els vots de PP, UPN, UpyD i Foro Asturias (FAC).

09/10/2012

El Congrés rebutja amb els vots del PP, el PSOE (el PSC inclòs, tot i que en aquella època encara defensava el dret de decidir), UPyD, UPN i FAC una iniciativa d'ERC perquè es transfereixi a la Generalitat la competència per convocar consultes populars. La resta de grups petits hi voten a favor, inclòs ICV-IU.

20/11/2012

El govern estatal respon per escrit dues preguntes d'Amaiur en què demanava l'opinió sobre la possibilitat que es convoquin referèndums en certs territoris que ho demandin, en nom del principi democràtic, dins d'estats on el sistema constitucional no permet la secessió. La resposta es limita a recordar els referèndums que s'han organitzat a l'Estat, inclòs els estatutaris, i la normativa constitucional que els empara (sempre a criteri final del Congrés), i recorda en tot cas que el “dret de decidir” a l'Estat correspon exclusivament “al conjunt de la nació espanyola”.

12/02/2013

ERC, el BNG i Amaiur presenten una proposició de llei conjunta sobre el dret de l'autodeterminació dels pobles. La mesa del Congrés ni tan sols l'admet a tràmit.

21/02/2013

En el marc del debat de política general, CiU, ICV i ERC presenten tres propostes de resolució per demanar una consulta a Catalunya. Les dues primeres reclamen començar un diàleg amb el govern i els partits catalans per fer possible una consulta; la tercera, que les comunitats i ens locals puguin convocar referèndums sense autorització estatal prèvia. Totes tres són rebutjades, i el mateix passa amb una quarta d'Amaiur que també reclamava que es respectés genèricament la convocatòria de referèndums per part dels parlaments autonòmics.

14/09/2013

Mariano Rajoy respon per carta una missiva del president Artur Mas al juliol en què li demanava abordar un procés de negociació sobre la convocatòria d'una consulta a Catalunya, i li citava les cinc possibles vies detectades dins de la Constitució. El president espanyol en fa cas omís, tornant a invocar el respecte al “marc jurídic”, i en un to encara de certa cordialitat reclama un diàleg “sense data de caducitat” per estrènyer llaços.

08/04/2014

En l'intent més visible i solemne fins ara, els diputats del Parlament Jordi Turull (CiU), Marta Rovira (ERC) i Joan Herrera (ICV) presenten al Congrés la petició, aprovada uns dies abans per la cambra catalana, per a la transferència de la competència perquè Catalunya pugui convocar el referèndum, emparant-se en l'article 150.2 de la Constitució, que preveu que “l'Estat podrà transferir o delegar a les comunitats autònomes, mitjançant una llei orgànica, facultats corresponents a una matèria de titularitat estatal que per la seva naturalesa siguin susceptibles de transferència o delegació”. Els ponents, a més, hi arriben amb la recent sentència del TC sobre la declaració de sobirania del 2013 sota el braç, que admet la constitucionalitat del dret de decidir sempre que no impliqui l'exercici de l'autodeterminació. El PP i el PSOE, però, es tornen a aferrar a la seva lectura reduccionista de la carta magna, i en una tarda esbandeixen la petició amb 299 vots en contra, per sols 47 a favor i una abstenció.

07/10/2014

A un mes del 9-N, ERC presenta una proposició de llei al Congrés per reclamar la retirada dels recursos d'inconstitucionalitat que el govern espanyol havia presentat contra la llei de consultes i el decret de convocatòria signat uns dies abans per Artur Mas al Palau de la Generalitat. Amb arguments calcats als d'uns mesos abans, la cambra ho refusa amb els vots del PP, PSOE, UPD i UPN, reproduint-se així la correlació de forces del 8 d'abril.

01/03/2016

Després d'uns mesos de paràlisi, Pedro Sánchez es presenta a la investidura com a president espanyol sense els suports necessaris. Altre cop, els dies previs i en el mateix debat, els grups independentistes posen sobre la taula la celebració d'un referèndum a canvi del seu sí, que li hauria pogut donar el càrrec. Però el PSOE, com el PP i C'S, també s'hi nega, fet que acabarà provocant unes noves eleccions.

15/03/2016

En la legislatura més curta de la democràcia espanyola, en què no es va arribar a nomenar president, C's presenta una moció per refermar la unitat de l'Estat, i el PP no es queda enrere amb una proposició no de llei contra el procés català. Les negociacions d'última hora entre aquests grups i el PSOE salven els vots negatius encreuats que s'albiraven, i s'aproven els dos textos. El de C's, en concret, rebutja explícitament “tot intent de convocar un referèndum amb l'objectiu d'impulsar l'autodeterminació de qualsevol territori d'Espanya”.

30/11/2016

En la primera trobada, i única oficial fins ara, el 20 d'abril del 2016 a la Moncloa entre els presidents Rajoy i Puigdemont, aquest presenta una llista de 46 reivindicacions pendents de la Generalitat a l'Estat que actualitza les 23 que Artur Mas havia posat sobre la taula del mateix interlocutor el 30 de juliol del 2014. Entre les 23 noves, això sí, destaca la d'un referèndum pactat per a Catalunya, però el govern estatal, emparant-se en la seva interinitat, no respon fins set mesos després. Ho fa Rajoy per dir que està disposat a parlat de tot (cosa que després matisaria molt la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, en la reunió que va mantenir el 10 de gener amb el seu homòleg Oriol Junqueras a Barcelona el ) tret del referèndum.

16/12/2016

El PP, el PSOE i C's rebutgen conjuntament una moció del PDeCAT al Congrés per a la creació d'una comissió que analitzés les possibilitats legals i negociés en tres mesos les condicions d'un referèndum per a Catalunya. La iniciativa obté el suport de Podem, el PNB, i finalment també ERC, que inicialment havia anunciat l'abstenció adduint que el Congrés no és el marc on s'ha de negociar el referèndum. Ha estat l'enèsim intent formal fracassat... fins ara.

Rajoy ja va instar Mas a anar al Congrés.
En una de les nombroses vegades que ha hagut d'afrontar la pregunta sobre el procés català en seu parlamentària, el 9 d'abril del 2013, a instàncies del senador de CiU Josep Lluís Cleries, Mariano Rajoy ja va instar el llavors president català, Artur Mas, a seguir la via Ibarretxe i a mirar de tramitar a les Corts espanyoles una reforma constitucional que permetés la celebració d'un referèndum a Catalunya. És a dir, gairebé la mateixa proposta, que per tant no era tan nova, que divendres passat oficialitzava el govern espanyol després del Consell de Ministres.