POLÍTICA
BARCELONA - 24 maig 2017 2.00 h

Petició formal de negociacions

 El govern acorda que Puigdemont demani per carta a Rajoy l'obertura de converses per pactar les condicions del referèndum

 L'executiu reforça col·lectivament la missiva presidencial, que farà referència als mandats parlamentaris i al Pacte Nacional pel Referèndum

ODEI A.-ETXEARTE - BARCELONA

Pas a pas. L'anunciat final de la via pactada per al referèndum es dosifica en una escenificació pausada. El govern va acordar ahir sol·licitar a l'executiu espanyol l'obertura de “negociacions sobre els termes i les condicions del referèndum.” L'endemà de la conferència de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva a l'auditori Caja de Música de Madrid, la Generalitat movia fitxa per reforçar col·lectivament el que, ara sí, serà l'última oferta de diàleg a Mariano Rajoy abans de passar a la fase del referèndum unilateral, tot i que la Generalitat repeteix que la proposta de col·laboració no té ni tindrà data de caducitat. El president de la Generalitat enviarà de manera “immediata” una carta al president espanyol per demanar-li l'obertura d'una taula de diàleg per abordar els “termes i les condicions” d'un referèndum que permeti als catalans “decidir amb el seu vot el futur polític” del país. Un final a distància i per correu. Un cop rebut l'enèsim no, l'executiu assegura que saltarà el mur.

El govern català no busca una reunió “accidental” amb Rajoy que serveixi per abordar el dèficit fiscal o les infraestructures, va assegurar la consellera de la Presidència, Neus Munté. Només vol parlar del referèndum. L'acord de govern avança els continguts de la carta de Puigdemont. En concret, recorda que l'executiu ha expressat públicament la ”ferma voluntat” de negociar un referèndum acordat. Es refereix a les eleccions del 27-S per constatar que “més de dos milions de persones van donar el seu vot a partits que defensen la celebració d'un referèndum”, després que en els comicis del 2012 ja van recollir la voluntat majoritària dels catalans “de decidir lliurement el seu futur.” L'acord remarca que aquesta voluntat ha quedat refermada en “amplis acords” parlamentaris i es refereix específicament a l'aprovat l'octubre passat, en una referència a la resolució del referèndum pactat que va tirar endavant amb els vots de CSQP i JxSí. Recorda, a més, que la demanda ha estat sustentada per “una important mobilització ciutadana” iniciada el 2010, després de la retallada de l'Estatut pel Tribunal Constitucional, que “ha tret al carrer milions de persones per reclamar la independència”.

Una resposta a l'altura

La missiva també farà referència al mig milió de signatures recollides pel Pacte Nacional pel Referèndum en tres mesos o al manifest de juristes que sosté que la celebració del referèndum “és perfectament possible en un estat democràtic i de dret si es fa una lectura adequada i oberta del marc legal.” “La Constitució Espanyola mai pot ser un mur per a una solució política; no pot ser la clau que tanqui tots els panys”, conclou l'acord.

I ara? L'executiu espera de Rajoy una proposta que estigui “a l'altura de l'actitud cívica de la Generalitat.” És a dir, una altra carta en què rebutjaria l'oferta de col·laboració de Puigdemont que permeti obrir el camí de l'autoorganització del referèndum, tot i les investigacions ja iniciades per la fiscalia al govern. Munté censurava, a més, les declaracions de l'executiu espanyol, que equiparava el propòsit del català de fer el referèndum amb un “cop d'estat”. L'executiu rebutja que es qualifiqui la votació d'“unilateral” i defensa que és Madrid el que rebutja unilateralment les ofertes per pactar-lo.

La carta anterior

No és la primera vegada que un desacord d'alt voltatge sobre el dret a l'autodeterminació es manifesta a través de Correus. A finals del juliol del 2014, quan faltaven poc més de tres mesos per al 9-N i encara no s'albirava la transformació de la consulta en un procés participatiu, l'aleshores president Artur Mas va escriure una altra carta a Rajoy per demanar-li formalment l'autorització d'una consulta. En aquella carta, Mas també recordava les mobilitzacions iniciades a partir de la retallada de l'Estatut, les massives manifestacions independentistes a partir del 2012, la constitució i els treballs de l'aleshores Pacte Nacional pel Dret a Decidir i els informes del Consell Assessor per a la Transició Nacional, un ens que n'avalava la constitucionalitat.

Rajoy va trucar a Mas per comunicar-li que li respondria passat l'estiu. La resposta va arribar a mitjan setembre. El president espanyol evitava explicitar el rebuig a la consulta i insistia en la seva voluntat de diàleg. Rajoy feia servir aleshores una expressió que també usa ara el govern català quan li allarga la mà: “El diàleg no té data de caducitat quan es tracta d'atendre l'interès general dels espanyols i, per això, de tots els catalans.” Les similituds són evidents, tot i que aquesta vegada des del Palau de la Generalitat asseguren que estan determinats a tirar endavant el referèndum encara que ho hagin de pagar als tribunals espanyols. Avui hi haurà una fotografia curiosa, Puigdemont es reunirà amb el fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, després de la presentació de la querella contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs, i el secretari general del departament, Francesc Esteve.

LES FRASES

Esperem que es concreti en una taula de diàleg. No estem pensant en una trobada accidental del president amb el president espanyol
Hi ha una voluntat franca de diàleg fins a l'últim minut de la pròrroga
Neus Munté
CONSELLERA DE LA PRESIDÈNCIA

La CUP no vol un referèndum “captiu” de l'Estat

E.ANSOLA

El diputat de la CUP Albert Botran va demanar ahir al govern que el referèndum no sigui “captiu” del tempo que marqui el govern de l'Estat espanyol perquè ja fa temps que se sap quina és la resposta de l'Estat espanyol. La formació tem que es torni a alentir el calendari, la qual cosa debilitaria el compromís de fer el referèndum davant la ciutadania. “No cal deixar de treballar per fer-lo efectiu”, reclamava Botran insistint una vegada més en la necessitat que el govern fixi ara mateix la data i la pregunta. Per la CUP, aquest anunci marcarà l'inici de la seva campanya pel sí. Els anticapitalistes són del parer que aquest anunci no es pot allargar més enllà d'aquesta setmana. Tanmateix, desconeixen quins són els moviments i les previsions del govern pel que fa a l'anunci, tot i reconèixer que hi ha contactes amb membres de l'executiu per a l'organització del referèndum dins els òrgans de coordinació. Els cupaires expliquen que el govern s'ha atribuït la potestat de decidir-ho i anunciar-ho en exclusiva: “No està acordat amb nosaltres”, va afegir-hi. D'altra banda, el diputat Benet Salellas va assegurar que la llei que ha d'emparar la consulta es farà pública amb temps suficient perquè sigui “transparent” a la ciutadania i no pas perquè ho reclamen altres estaments que juguen a la contra. “Som sobirans de la nostra agenda”, va indicar Salellas.