OPINIÓ
24 maig 2017 2.00 h

FULL DE RUTA

Això va de veres

MIQUEL RIERA
Això va de veres. I si encara no s'ho creuen, tornin a escoltar el discurs de Puigdemont d'aquest dilluns. Qui avisa no és traïdor

Recordava dilluns a Madrid el president Carles Puigdemont, en un discurs, per cert, molt clar i contundent sobre la realitat catalana i la demanda d'un referèndum, que el que expressen els governants de Catalunya no és “cap desafiament, ni cap suflé, ni una malaltia, ni cap tipus de trastorn emocional”. És a dir, tot allò que, des que va començar el procés, el govern, bona part de l'oposició i la majoria de mitjans de comunicació espanyols han intentat vendre a la seva opinió pública. Creient i fent veure, per tant, que si el procés i el govern de Catalunya eren tot això –un desafiament, un suflé, una malaltia o un trastorn emocional– el remei era el que se sol aplicar en aquests casos: davant del desafiament, l'orgull castellà, és a dir, la força bruta policial i judicial; per fer baixar el suflé, el laissez faire, laissez passer esperant que tot plegat es desinfli; davant la malaltia, el remei equivocat, com ara prometre les inversions mai fetes, i davant el trastorn, doncs, ni escoltar, ni parlar: “Total, són bojos.”

Com que aquesta ha estat, en general, la posició espanyola, pensant que tot això no anava de veres, la sorpresa comença a ser majúscula quan descobreixen la ferma voluntat del govern català de tirar endavant el referèndum i la consegüent desconnexió de l'Estat. Llavors s'escandalitzen i acusen el govern i el Parlament d'actuar de sota mà, gairebé de preparar un cop d'estat. I com que la seva anàlisi continua essent errònia, apliquen la mà de ferro de la repressió i avall que fa baixada. Això sí, no s'estan de parlar de diàleg, mentre neguen cap possibilitat no ja d'un acord, sinó d'una negociació. Com si darrere la demanda del govern català no hi hagués un ampli suport, expressat a les urnes, al carrer i a les enquestes. El que mana, però, en comptes de la política, la necessària política, és el menyspreu. Fins que s'ho trobin. Perquè això va de veres. I si encara no s'ho creuen, tornin a escoltar el discurs de Puigdemont d'aquest dilluns. Clar i català. I qui avisa no és traïdor, que diu la dita.