TU I JO SOM TRES 
I la primera pregunta de Mònica Terribas al president Artur Mas (TV-3), formulada amb notable energia, va ser: «Bona nit, ¡vostè vol o no vol ser president d'una Catalunya independent!». ¡Ahh! No era una pregunta. Era una obligació, una exigència, un «¡Anem per feina, vinga!». Home, no vull ni pensar el que hauria passat si Artur Mas, contra tot pronòstic, hagués contestat: «No, no vull ser el president d'una Catalunya independent». ¡Ahh! Estic convençut que llavors la Mònica s'hauria aixecat de la cadira, aïrada i furibunda, i hauria donat per finalitzada l'entrevista. És el que té aquesta colossal deriva que impregna moltes criatures de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals: han abandonat el periodisme i s'han transformat en entusiàstics pastorets del procés, guiant les masses cap al paradís. Tot el que s'aparti d'aquesta excelsa missió d'il·luminats, per ells no té sentit. El més interessant d'aquesta trobada no han sigut les respostes, sinó com i cap on conduïa la Mònica l'entrevista a través de les seves preguntes. Ha sigut una barreja de temes, tots basats en el més formós concepte independentista, que servits en safata van afavorir que el president se sentís comodíssim. «Vostè en cap cas es planteja fer marxa enrere i no convocar eleccions el 27-S ¿veritat? (...) Aconseguir els dos terços del Parlament seria ¡una fita! (...) ¿S'imagina liderant un govern de concentració amb ERC i la CUP? (...) Escoltant-lo a Molins de Rei em preguntava per què no apel·la també als sindicats i als empresaris... ¡Per incorporar-los! (...) Calendari, president, ¡només queden tres mesos! (...) Després del 27-S vindrà el 28-S. ¿Tenim preparat el futur? ¿Estem preparats per recaptar impostos? (...) ¿Tenim estructures? (...) Moltes persones del ¡Sí se puede! que acompanyaven l'alcaldessa estan a favor de la independència, ¿com aproximar-les per sumar més?». ¡Ahh! Quin entusiasme, quina conducció de la causa, quina empenta. Podria haver sortit la Terribas, ella soleta, com a pastoreta de les masses, i hauria aconseguit el mateix. Perquè el que aquesta trobada bàsicament pretenia, i va quedar com a advertència a tot Cata- lunya, és deixar clar que la llista que impulsa ara Artur Mas és el que evitaria el que va sintetitzar la Terribas amb una terrible paraula: que es produeixi «¡Un atzucac!» ¡Ahh! L'atzucac. Que terrible. Si no hi ha llista unitària, adéu al paradís. Missatge rebut |
|
|