El final de la 'carta Duran'

COMENTARIS1

La passada va ser, sens dubte, una setmana gran per a Artur Mas. Possiblement la millor des del 9-N. El president la va començar abraçant-se amb David Fernàndez, de la CUP, i la va acabar enviant Pere Macias que decideixi què fer amb Josep Antoni Duran Lleida. El nexe comú, una mena de pinça sobre l'electorat d'ERC i l'intent del convergent de recuperar aquells 12 diputats que va perdre el 2012, creuen molts, per la carta Duran. És a dir, per la pàtina d'ambigüitat sobre la independència que Unió i les aparicions del seu líder aportaven a Mas. CiU ja no existeix. CDC és tan independentista com Esquerra. Aquells que se'n van anar ja poden tornar, sembla ser el missatge de Convergència. La batalla entre Mas i Junqueras s'aviva.

També als republicans se'ls ha acabat la carta Duran amb la qual burxaven Mas sense esmentar-lo directament. «Un de cada quatre diputats de CiU no és independentista», deixava caure malèvolament Oriol Junqueras en la campanya electoral del 2012. Tot això s'ha acabat. Igualats en el camp del sobiranisme, la tàctica d'Esquerra per al 27-S serà aprofundir en la bretxa que la separa de CDC en el camp dreta-esquerra. I és que és possible que en la seva fundació Convergència fos un partit socialdemòcrata. Però més cert és que la percepció ciutadana els situa als antípodes del model suec de benestar. Sobretot després deles successives retallades.

LA JUSTÍCIA SOCIAL / Com a element diferenciador d'ERC sobre CDC, la justícia social s'eleva, doncs, per sobre dels ja liquidats dubtes sobre el verdader independentisme de Mas. Tant, que el president, veient venir la jugada, va pronunciar el terme («justícia social») en la presa de possessió dels consellers i ungiment, justament, de la titular de Benestar com a vicepresidenta.

Però Junqueras porta mesos d'avantatge. Des de principis d'any està recorrent empreses i reunint-se amb agents socials. Ell va ser l'únic que dijous passat al Parlament gairebé es va desmarcar del tema en voga, que no era cap més que la ruptura de CiU, i va preguntar per un problema laboral en una empresa.

Amb tot, no és en aquest camp on més pot percudir i percudirà Esquerra per guanyar-li terreny a CDC. Sobretot perquè, en coherència amb el propi discurs republicà, bona part de la culpa de les rebaixes en l'estat del benestar provenen de l'insuficient finançament.

És en el camp de la regeneració democràtica i la transparència on els republicans creuen que se'ls obren amplis horitzons. Sobretot perquè la seva marca està encara impol·luta malgrat els 84 anys d'història. S'ha de tenir en compte, també, que la preocupació per la corrupció ha donat ales tant a Podem com a Ciutadans a tot Espanya, també a Catalunya. Unir els dos vectors -protesta (independència i regeneració)- sembla una aposta guanyadora, com es demostra amb els ascensos d'ERC i de la CUP.

No cal remuntar-se gaire per trobar un exemple ariet contra Convergència. El mateix dijous que es va viure el desenllaç de la crisi de CiU, la federació va pactar (trencant un acord amb ERC, segons els republicans) amb el PSC a la Diputació de Tarragona per mantenir Josep Poblet, imputat pel cas Innova, a la presidència. ERC havia traçat a CiU una línia vermella a la reelecció de Poblet.

NOU CAMP DE BATALLA / Sense Duran i ja netament independentista, Mas va esbossar una opa a les entitats sobiranistes. Els republicans veuen un intent per aïllar-los, i, després, arraconar-los fins que firmin la tan desitjada, per Mas, llista única.

Esquerra recorda que Carme Forcadell sempre havia defensat que l'ANC es mantingués independent del Govern, i recorden el seu famós «President, posi les urnes». I fan vots perquè la nova direcció segueixi aquell camí. De moment, Muriel Casals (Òmnium) es va desmarcar ahir de la proposta de Mas: «Si hi ha més d'una opció independentista, no apostarem per una única via».

La tensió entre CDC i Esquerra es manté en màxims. I Duran ja no en té la culpa
.