LA CLAU

Enric Hernàndez

ENRIC HERNÀNDEZ

Director

Democràcia de baixa intensitat

@Enric_Hernandez

Les escoltes a Fernández Díaz i la compareixença de De Alfonso projecten una pornogràfica exhibició de les entranyes del poder a Espanya

Compareixença de Daniel de Alfonso al Parlament. El director de l'Oficina Antifrau de Catalunya diu que han “destrossat” la seva intimitat i que és un “cap de turc” electoral.


DIJOUS, 23 DE JUNY DEL 2016 - 20:42 CEST

Les escoltes a Jorge Fernández Díaz i la compareixença parlamentària del director de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, ens han ofert una pornogràfica exhibició de les entranyes del poder, tant a Espanya com a Catalunya. El resum podria ser el següent: un magistrat encarregat de combatre la corrupció, però mancat de mitjans i competències, busca complicitats amb el Ministeri de l’Interior, amb fiscals, jutges i partits per, gràcies a l’intercanvi d’informes i delacions, poder presentar un balanç sanejat de la seva gestió. Alguns polítics se li acosten amb xivatades contra l’adversari, i ell s’acosta a d’altres, com el titular d’Interior, per amplificar el resultat de les seves indagacions a fi i efecte de  derrotar l’enemic separatista. Tant hi fa que els suposats escàndols de dirigents d’ERC i CDC quedessin en no res; el que és greu és que dos alts càrrecs estiguessin disposats a magnificar-los per servir a les seves espúries motivacions polítiques.

Amb la supèrbia de qui no té res a perdre perquè ja se sap destituït, De Alfonso ha menyspreat al Parlament els diputats als quals ha de passar comptes com a representants democràtics de tots els catalans. Presentar-se com l’únic servidor públic compromès amb la corrupció, justificant així les seves converses amb Fernández Díaz, és un gest de petulància que les polèmiques gravacions desmenteixen. Entre les funcions de l’Oficina Antifrau no figura la de conspirar amb el Govern i empresaris catalans per substituir el president de la Generalitat electe, ni forçar el seu relleu al capdavant de Convergència. Però les responsabilitats que es nega a assumir uns altres les depuraran per ell.

'In fraganti'

Capítol a part mereix el titular d’Interior. A Europa dimiteixen ministres per mentir sobre una multa, un currículum o un informe, i la carrera de Hillary Clinton a la Casa Blanca està compromesa per haver utilitzat el seu correu personal per a assumptes oficials. Només en una democràcia de baixa intensitat els ministres enxampats in fraganti no dimiteixen perquè es pensen que fer-ho perjudicaria els interessos electorals del seu partit, i no el contrari
.