MIRADOR

Joaquim Coll

JOAQUIM COLL

Historiador

Una conspiració de TBO

@joaquimcoll

Les converses entre el ministre de l'Interior i D'Alfonso desprenen olor de podredumbre.

Una conspiració de TBO

ALBERT BERTRAN


DIJOUS, 23 DE JUNY DEL 2016 - 22:13 CEST

Gairebé ningú se’n recorda, però la creació el 2008 de l’Oficina Antifrau (OAC) va ser la proposta estrella d’ERC durant el tripartit. Els republicans fins i tot van amenaçar de trencar el pacte amb els socialistes si no es creava. A la vista dels seus pobres resultats, només fa falta llegir les memòries, ha resultat ser un frau d’oficina, incapaç de destapar casos rellevants. El problema és que un organisme que no és judicial sinó de naturalesa administrativa, encara que actuï amb independència del Govern, no serveix per a gaire. El magistrat Daniel de Alfonso va ser elegit director de l’OAC el 2011, a proposta d’Artur Mas, amb el beneplàcit del PP, per cert.

Les converses entre el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, De Alfonso fan olor de podrit. Al ministre no se li pot retreure que s’interessi per la corrupció a Catalunya, d’inqüestionable existència, però sí el que sembla: desitja perseguir els seus adversaris polítics utilitzant els poders de l’Estat. La dimissió és indefugible, tant per la seva doble moral com per ineptitud manifesta. El segon protagonista demostra ser un personatge tèrbol i un bocamoll quan es vanta de coses que no ha fet, com ara investigar la corrupció a la sanitat catalana («els l’hem destrossat», afirma).

Els guarniments que envolten el cas són de riure. Tothom parla de conspiració, però és una conspiració de TBO. Unes converses gravades al despatx del ministre; segurament mitjançant el mòbil de De Alfonso i posades en mans de Público dos anys més tard vés a saber per qui. El director d’un organisme que només depèn del Parlament, però que col·labora de forma servil amb Fernández Díaz («considera’m el caporal del teu exèrcit policial») per perjudicar els caps del separatisme. Però els que es beneficien de l’escàndol són CDC i ERC. Uns draps bruts de corrupció que no han sigut judicialitzats perquè, segons les gravacions, no eren consistents. Cosa que demostra que, conspiracions a part, el nostre Estat de dret existeix. La primera conclusió és tranquil·litzadora: els èxits en la lluita contra el gihadisme a Espanya han d’estar en mans de comandaments policials discrets i competents, i molt poc en mans de Fernández Díaz. Celebrem-ho.

Els separatistes s’han alçat al crit de «conspiració», «contuberni», i «crim d’Estat». Arengues i manifestacions. Mas ha aprofitat per exigir que s’anul·li la causa del 9-N. Se senten víctimes d’una conspiració. No és la primera vegada que hi al·ludeixen perquè és un ingredient essencial de la retòrica populista. Però es tracta d’una conspiració de TBO. A l’espanyola, o a la catalana, com prefereixin. Que aquest diumenge es reparteixi millor sort.