L'ÚLTIM ESCÀNDOL POLÍTIC

Xavier Bru de Sala

XAVIER BRU DE SALA

Escriptor

El bastió dels canalles

@Xbrudesala

El director de l'Oficina Antifrau justifica la seva corrupció per un sentiment exarcebat d'espanyolitat


DIVENDRES, 24 DE JUNY DEL 2016

El bastió dels canalles

Que la temptació d'utilitzar l'aparell de l'Estat en benefici polític propi sigui forta no ha de sorprendre. El que sorprèn, en el cas espanyol, és que el fet surti a la llum i el ministre, protagonista directe de l'escàndol, no plegui. En la protesta contra el victimisme de Fernández Díaz i la impertorbabilitat de Rajoy coincideix tothom. Ens trobem al final de la campanya, és clar, i no convé deixar res per verd. Però si no hi ha dimissió ni cessament, que no n'hi haurà si els propers lliuraments de les converses no involucren partits nacionals, és perquè els populars calculen que l'assumpte no els perjudica i potser els pot beneficiar. Ja veurem si s'equivoquen, ja que per pocs vots que restin, les conseqüències en el nombre de diputats poden ser nefastes. La defensa subjacent del PP i el seu corifeu mediàtic és que el sobiranisme català ha de ser neutralitzat des de tots els bastions de l'Estat, i no amb bonisme.

El que hem sabut fins ara no pot ser més explícit ni més descarat. El director de l'Oficina Antifrau, nomenat pel Parlament català i pagat amb pressupostos sobiranistes, al servei del ministre de l'Interior per destruir el procés. Davant l'extraordinària feblesa dels documents que posa sobre la taula, calibren les formes d'inflar-los, via fiscalia. Si tot va quedar en res, és perquè Daniel de Alfonso no disposava de munició aprofitable, cosa que en principi diu molt a favor de la netedat dels protagonistes polítics del procés, de manera especial d'Esquerra Republicana. Tot i això, les intencions són perverses, del tot impròpia i condemnable la conxorxa per destruir el rival polític.

El ministre i Rajoy troben normal el que han fet. Res d'oprobi ni vergonya, ni la menor referència al cinisme d'uns responsables públics que negaven els indicis de guerra bruta. De poc va que no se n'enorgulleixin i es pengin una medalla. Tot arribarà. De totes maneres, sigui quin sigui el resultat de les eleccions de diumenge, encara que el PP es mantingui en el poder, la carrera política de Fernández Díez s'ha acabat. Cap partit donarà suport als populars si no l'envien a casa. Fins i tot en el cas que el PP no pagui cap preu a les urnes per les revelacions, els partits susceptibles d'arribar a acords amb ells redoblaran l'exigència de la retirada de Rajoy com a condició per pactar. Ja és sabut que una gota basta per fer vessar el got.

Com que el càrrec de De Alfonso depèn del Parlament, serà fulminat. S'ho ha buscat. Per canalla, però també per inútil. Va anar a vendre fum. I si com sembla, ell mateix és el responsable dels enregistraments i d'haver-los custodiat de manera tan negligent. Es pot ben dir que s'ha enganxat a la pròpia xarxa, que pel mòbil mor el peix, i que el personatge, una autèntica llumenera, un Fouché rediviu, és digne de protagonitzar una historieta de Pepe Gotera i Otilio. Per fer d'agent doble s'han de tenir una mica més de pesquis.

Ara bé, ningú pagarà cap preu, perquè ningú ho demanarà i perquè són molts els implicats, pel fet d'haver votat un personatge tan sinistre com a director de l'Oficina Antifrau. Que l'Estat espiï el sobiranisme amb recursos propis és una indecència. Que també ho faci a càrrec dels pressupostos de la Generalitat i a través d'un organisme de la Generalitat mereix com a mínim un esbós de somriure de misericòrdia. Conductors del procés, badant d'aquesta manera no anirem gaire lluny.

Molt al contrari, les converses poden beneficiar les víctimes de la conspiració, ja que la reacció desaforada redueix al no-res l'error del nomenament. Que les formes siguin d'opereta, no resta gravetat als fets. El fons de la qüestió és del tot intolerable, i una part de l'electorat independentista, decebut amb la incerta marxa del procés, es pot reactivar i reforçar aquests dos partits. Si d'aquí a diumenge Esquerra escala posicions i CDC remunta, Rajoy i el seu govern s'hauran cobert d'un líquid pudent, espès i marronós. Per defensar la seva Espanya, és clar.

Una vegada més, allà on no arriba l'independentisme pel seu propi peu rep sempre, de manera tan reiterada com inexorable, l'oportuna empenteta de Madrid que el fa avançar uns quants metres. Encara haurem de qualificar d'autèntic geni florentí el que va proposar un conspirador aficionat i miserable com Daniel de Alfonso. Capaç, a sobre, de justificar la seva corrupció política i moral, no la seva incompetència, en un sentiment exacerbat d'espanyolitat. Les pàtries no són l'últim refugi sinó el primer bastió dels canalles. A les nacions, en canvi, també hi cap la bona gent
.