ARTICLES
24 agost 2015 2.00 h

La comissió estatal contra la violència

ANTONI ABAT

Resultaria paradoxal en un estat democràtic que un òrgan públic creat per a sancionar fets violents, xenòfobs, racistes i intolerants exercís actes violents com ara coartar de manera flagrant la llibertat d'expressió dels ciutadans que ha de protegir. Aquest no és, però, el cas espanyol, no hi ha paradoxa, ja que la comissió contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport està seguint una estratègia predeterminada de coacció que engloba les diferents estructures polítiques de l'Estat. La comissió sanciona aplicant una llei que minva de manera alarmant la llibertat d'expressió i atorga el rol policial a institucions que no tenen entre les seves tasques perseguir les persones que expressen opinions polítiques. Al mateix temps s'instiga el càstig econòmic per part d'associacions gens democràtiques (UEFA) per l'exhibició de banderes que en cap cas representen cap valor violent, xenòfob, racista o intolerant.

L'estat espanyol, que fa servir la Constitució com a Codi Penal en lloc de com a carta que atorga drets i llibertats, que no respecta els pactes constitucionals no escrits amb les nacionalitats històriques i il·legalitza partits per silencis, intenta ofegar amb multes desorbitades i el solve et repete (paga i reclama) entitats que s'expressen políticament. No cal una defensa de la llibertat d'expressió a l'americana, en la restrictiva Europa aquestes mesures no tenen cabuda i només s'entén la ponderació de la llibertat d'expressió quan entra en conflicte amb un altre dret fonamental, com ara l'honor, intimitat i pròpia imatge, o amb els límits penals (injúries, calúmnies). En qualsevol cas, xiular, badallar o mocar-se quan sona l'himne no pot considerar-se com un element suficient per a limitar un dret nuclear en un estat democràtic. La coacció és encara més greu, ja que afecta actes amb motivació estrictament política; no es xiula la persona o les notes musicals, sinó el que representen, i ho fan els que mantenen amb els seus impostos la persona i els representants. Ara els probablement sancionats hauran de transitar per un procés contenciós administratiu en què l'administració pública (òrgan sancionador) té privilegis processals importants i esperar que toqui la loteria de la tutela judicial efectiva o arribar a esferes internacionals on l'experiència demostra que com a mínim hauríem de ser escèptics o cauts en les esperances de reparació.

Les possibles sancions demostren la feblesa d'un estat que es veu amenaçat pel fet de veure com xiulen el seu himne i que reacciona com sempre, de manera coactiva en lloc de cercar mitjans perquè els encara seus ciutadans no xiulin el seus símbols. L'Estat ara no llegeix l'article 20 de la tan citada Constitució Espanyola, elevada al terreny d'allò diví i tergiversada per tal de barrar les aspiracions democràtiques de Catalunya i per dotar d'argumentari una ficció dicotòmica (legalitat-democràcia) que mai s'hauria de produir en un estat democràtic. Ara no toca, com deia aquell. Tampoc recull els diferents tractats internacionals ratificats per Espanya sobre la llibertat d'expressió, perquè la tàctica és fer servir el procés i la seva llarga durada en el temps per penalitzar de manera desmesurada els díscols que gosen xiular o estimular la xiulada als símbols estatals.

En relació amb la proposta de la comissió, és un altre desgavell immens que imputa responsabilitats administratives i econòmiques a unes associacions per incitar a xiular la Marcha Real. No només desvirtuen aquell principi d'antuvi societas delinquere non potest, sinó que fa que l'acte antijurídic, típic i culpable sigui xiular; si no fos tan greu semblaria un mal acudit o que parléssim de Corea del Nord o de l'Aràbia Saudita.

Potser la comissió en particular i les institucions de l'Estat en general haurien de pensar que mitjançant la violència punitiva els ciutadans, quan vegin els símbols de l'Estat en un estadi de futbol, pensaran que representen valors que són violents, repressors i intolerants i poc o gens relacionats amb la llibertat i democràcia que se li suposa a l'Estat espanyol.

Les possibles sancions demostren la feblesa
d'un estat que es veu amenaçat pel fet
de veure com xiulen
el seu himne