MARÇAL SINTES

Periodista

Davant la boira constitucional

@sintesolivella


DILLUNS, 24 D'AGOST DEL 2015

Mariano Rajoy i el PP han anunciat que estan disposats a revisar la Constitució en la pròxima legislatura. Han optat, doncs, per apuntar-se al debat obert per les esquerres. Això sí: tant uns com altres el primer que han volgut aclarir és que els canvis que es puguin portar a terme no estaran orientats a solucionar el conflicte amb Catalunya.

La decisió dels populars sembla més inspirada per l'afany de no quedar aïllats políticament i amb la intenció d'explotar les contradiccions internes en especial dels socialistes i Podem. Per descomptat, en aquesta discussió el PP forcejarà tant com pugui per monopolitzar la defensa de la unitat d'Espanya i posar límits a les autonomies (llegeixin els documents que produeix la FAES si es volen horroritzar). A Catalunya l'assumpte aixeca escassa expectació i molt menys entusiasme. El realisme i la prudència aconsellen, no obstant, estar molt alerta si s'obre el meló. Ja que podria passar que els uns i els altres acabessin posant-se d'acord a seguir limitant les competències de Catalunya i ofegant-la financerament, a més de negar el reconeixement a la seva llengua, cultura i identitat. Com se sap, tot és susceptible d'empitjorar.

Malgrat la confusió al voltant de què es pretén, sembla que la reforma té entre els seus objectius establir la igualtat de sexes en la successió a la Corona, mencionar pel seu nom nacionalitats i regions, canviar el Senat per dotar-lo d'algun sentit (avui és absolutament prescindible, és a dir, inútil) i incloure la Unió Europea al text.

Fins i tot sabent tot això, sens dubte la boira constitucional que ens ve al damunt s'utilitzarà, sense que cessin les incessants amenaces, com a ganxo per intentar sembrar dubtes en el sobiranisme. És a dir, per intentar desmobilitzar sectors que, malgrat inclinar-se per la independència, mantenen comprensibles dubtes i recels sobre el futur de Catalunya a partir del 27-S. Davant aquest panorama, no sembla que la debilitació de les forces independentistes sigui una bona opció per als interessos catalans, ja que això aguditzaria el perill d'una reforma constitucional involucionista o que servís per a poca cosa  més que per tranquil·litzar Don Felip de Borbó i a Doña Letizia sobre el sexe del seu pròxim fill (si és que el volen tenir).

Si l'independentisme obtingués mals resultats (el 27-S sobretot, però també s'ha de  pensar en les eleccions generals), qualsevol possible negociació entre Catalunya i Espanya, en el context de la reforma constitucional o fora d'aquest, tindria lloc a partir d'una relació de forces diferent, i en termes molt més desfavorables per als catalans i el seu futur
.