POLÍTICA
Economista i politòleg - 24 agost 2015 0.00 h

OPINIÓ

L'encaix de Catalunya a Europa

XAVIER FERRER

De la lectura d'articles de principis del segle XX, d'ara fa cent anys, se'n poden extreure moltes similituds amb la situació que viu avui Catalunya. La realitat és que entre aquells escrits i avui en dia hi ha hagut dues dictadures, una guerra civil, dues guerres mundials i multitud de fets i situacions, alguns dels quals han anat en la direcció d'anul·lar la identitat, la llengua i la cultura catalanes, però, com sortosament podem constatar avui en dia, no se n'han sortit, ben segur per la tenacitat i les ganes de ser, de sentir i d'entendre la identitat catalana de la majoria del poble català. I així, avui en dia, ens trobem en un dels moments més transcendentals de Catalunya, amb uns darrers anys plens de reivindicacions nacionals, des de l'àmbit polític i també des de la societat civil, que ens han portat a unes eleccions, les del 27 de setembre, que s'entreveuen com a importantíssimes per a l'esdevenir identitari de Catalunya. Per uns, aquestes eleccions són el referèndum que l'Estat no ha deixat fer; per tant tindran tot el caire de plebiscitàries i, per d'altres, seran unes eleccions autonòmiques més, però també les consideren molt importants. Si el resultat és a favor dels partits unionistes, previsiblement hi haurà moviments per contenir les ànsies de sobirania. I si guanyen les llistes que aposten per la independència, tot fa pensar que s'endegarà el procés cap a l'estat propi, camí que no estarà lliure d'inconvenients. Si es dóna aquest cas, fóra bo que, des de la Unió Europea i també des d'estaments internacionals instessin els govern català i l'espanyol a negociar, a buscar punts d'acord i, si finalment es constata que aquest escenari no és possible, haurien de fer prevaldre la voluntat dels catalans manifestada a les urnes i apostar per consensuar un estatus adequat per a Catalunya, òbviament dintre de la Unió Europea. Si observem els conflictes i situacions compromeses que hi ha hagut al si de la UE (posem per cas la unificació alemanya, la separació de Txèquia i Eslovàquia, la crisi grega, etc.), sempre s'han trobat solucions que garanteixen la permanència a la UE. En definitiva, es tracta de tenir valentia política i ser generosos, respectant la democràcia, amb la finalitat de trobar l'encaix de Catalunya dins el marc europeu. El que està clar és que res serà igual i que estem davant d'un moment transcendental per a Catalunya. De fet, podríem dir que estem en un moment que no hi ha mitges tintes, que hi ha un vot que vol la independència de Catalunya i un altre que vol seguir lligat a l'Estat espanyol. Això és el que es decideix el dia 27 de setembre. I a partir del 28 és la política la que ha de ser protagonista, tant la catalana com l'espanyola i també l'europea, que hauria de ser la que fes prevaldre, si calgués, els valors de la pau, la solució pacífica dels conflictes i el respecte a la voluntat expressada a les urnes.