OPINIÓ
24 agost 2016 2.00 h

DESCLOT

Independència condicionada

VICENT SANCHIS
Com que mana Rajoy, ara es decanten cap al sí

Per si algú no se n'havia adonat, hi ha mala mar entre els dos Joans –Coscubiela i Rabell– i Ada Colau. Castanyes glaçades. La part més agra de la disputa, com sol passar, correspon als dos líders de la candidatura Catalunya Sí que es Pot. Coscubiela ha arribat a titllar Colau de “mercenària”. Què s'hi juguen? El liderat i l'hegemonia en el nou partit que englobarà l'“esquerra plural”. O comunera. Amb els recels profunds que la maniobra suscita en alguns dirigents d'Iniciativa. Enmig d'aquesta pugna un element conflictiu ha donat munició als uns més que no pas a l'altra. Per segon any consecutiu l'alcaldessa de Barcelona ha començat a desfullar la margarida de l'11 de Setembre. Colau no sap encara si anirà a la manifestació –l'any passat finalment no ho va fer–, però ara diu que potser sí perquè hi ha noves realitats a valorar. Com ara el més que previsible govern del PP a Espanya. Hi ha molta gent d'aquesta esquerra confusa que es mou seguint el mateix patró. Votarien en un referèndum per la independència de Catalunya segons qui governés a Espanya. Si manessin ells, votarien que no. Com que mana Rajoy, ara es decanten cap al sí. Potser per això Ada Colau va votar sí i sí en la consulta del 9 de novembre. Aquest independentisme condicionat –condicionat a Espanya– fa una mica d'angoixa. I si Catalunya s'independitza i després guanya Iglesias al país llavors veí? Se'n retractarien? En tot cas, el penellisme és una bona notícia per a l'independentisme: són molts més del 48 per cent.