POLÍTICA
MADRID - 24 octubre 2017 2.00 h

155 i adeu Arrimadas

 Rajoy consuma la suspensió de l’autogovern amb la jugada mestra de silenciar durant tot un any la líder opositora de Ciutadans, que duplica en vots el PP

 Rivera perseguia les eleccions al gener i veu com el president espanyol l’ha ensarronat i juga a desgastar la dirigent

 Alegre és l’únic senador català de Cs i queda fora de la comissió de 27

DAVID PORTABELLA - MADRID
Francisco Javier Alegreno té veu ni opció de control perquè viu al grup mixt, i pot fer que Cs enyori Forcadell

El Senat és una cambra que viu fenòmens paranormals, com ara que el PP hi tingui un 62% dels senadors que li donen la majoria absoluta tot i haver recollit només el 33% dels vots en les últimes eleccions espanyoles, però l’efecte d’aplicar l’article 155 com l’ha dissenyat Mariano Rajoy i traslladar el Parlament al Senat (al revés del somni del PSOE d’enviar la cambra alta a Barcelona) tindrà efectes encara més esotèrics. Per sota de l’escàndol que suscita el pla d’anorrear l’autogovern i fer cessar el president i els consellers, s’hi amaga una jugada mestra amb la qual Rajoy ha enredat el seu soci i gran entusiasta del 155, el líder de Ciutadans, Albert Rivera. Si Rivera es juga el tot o res a un 155 exprés que acabi amb eleccions autonòmiques al gener per capitalitzar aviat el vot espanyolista per a Cs, el president espanyol juga a desgastar Inés Arrimadas fixant l’horitzó de les urnes més enllà de sis mesos i desplaçant-ho tot al Senat, on Cs no és ningú.

Un dels punts no explicats per Rajoy ni per l’autora intel·lectual de la suspensió de l’autogovern, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, és que el cessament del govern implica el cessament de facto d’Arrimadas com a líder opositora. La líder de Cs, que va obtenir 736.364 vots (17,9%) el 27 de setembre del 2015 i va duplicar els 349.193 vots del PP (8,5%), retornaria per obra del 155 al seu estadi primigeni de diputada per Barcelona i perdria la veu de rèplica a un govern destituït.

L’ocupació de les conselleries pels ministres de Rajoy i el trasllat de les sessions de control al Senat cada dos mesos implica fer invisible Cs durant la gestió de La Moncloa. En les eleccions espanyoles del 26 de juny del 2016, Cs no va obtenir cap senador electe, així que deu els únics tres que té ara al grup mixt a la quota de designació dels parlaments autonòmics i només un d’ells és català: Francisco Javier Alegre Buxeda. El senador Alegre va ser en aquesta dotzena legislatura el primer a acreditar-se a la cambra alta i, d’acord amb l’article 2 del reglament del Senat, la celeritat el va fer mereixedor de ser qui declarés oberta la sessió constitutiva, com així va succeir l’estiu del 2016.

La navarresa UPN li roba la cadira

Alegre, però, no serà protagonista de nou. Entre els 27 senadors que formen la comissió del 155, n’hi ha quinze del PP, sis del PSOE, dos d’Units Podem, un d’ERC (Miquel Àngel Estradé), un del PDeCAT (Josep Lluís Cleries), un del PNB i un del grup mixt. La dissort d’Alegre és que la representació del mixt va recaure en el senador d’Unió del Poble Navarrès (UPN) Francisco Javier Yanguas. En el currículum d’iniciatives, tot i els números discrets propis del mixt, el navarrès Yanguas ha sigut més actiu que el català: 19 preguntes orals en el ple, respecte a les set d’Alegre, i 42 intervencions en projectes de llei per només tres del de Cs. Com que el que hi ha en joc és tenir un minut d’or contra el procés, un caramel electoral arreu de la pell de brau, ni Yanguas ni ningú vol cedir espai a Cs, segona força al Parlament i marginal al Senat. “Li ha tocat a UPN...”, es resignaven ahir fonts de Ciutadans.

La invisibilitat descoberta ahir és el destí de Cs durant els sis mesos que Rajoy es dona de barra lliure al volant de la Generalitat, encara que Rivera no es cregui l’abast de l’ensarronada ni quan Santamaría avisa que la gestora s’eternitzarà si cal. “Les eleccions han de ser com més aviat millor, per això vam acordar el 28 de gener, la data està fixada i és l’acordada amb Rajoy i també amb el PSOE. Tothom sap que és el 28 de gener. I el govern de Rajoy es dona un termini jurídic màxim de sis mesos, per tant com a màxim serien al març o l’abril [...]. La gestora l’únic que ha de garantir és tornar a la democràcia, complir la llei i que hi hagi eleccions lliures, l’objectiu no és controlar sine die la Generalitat perquè ha tingut un mal govern”, insistia Rivera ahir a La Sexta. Si escoltés Santamaría a La Moncloa, però, sabria que fins i tot el termini inicial de sis mesos permet ser esgotat i fer la convocatòria d’eleccions al cap de 54 dies (haurien passat ja vuit mesos), amb la qual cosa Rajoy seria virrei de Catalunya fins a la investidura del 131è president. “Volem un parlament que doni veu a l’oposició i no que la silenciï”, exigia Rivera, com si intuís que un dia pot enyorar la Carme Forcadell que “segresta la democràcia” –i amb la qual Arrimadas té veu en la sessió de control– si passen els mesos i el president del Senat, Pío García-Escudero, no crida Cs a la tribuna.

60
dies passarien al Senat entre una sessió de control i la següent si es posa en marxa el 155. En aquestes noves sessions de control als gestors estatals de la Generalitat no hi participaria ja la líder del segon partit més votat, Inés Arrimadas (Cs), que cessaria ‘de facto’ com a líder opositora.