POLÍTICA
Barcelona - 24 novembre 2015 2.00 h

CDC descarta la refundació i camina cap a la dissolució

 El partit aprovarà la seva extinció en un congrés d'aquí a “quatre o cinc mesos” i posa fil a l'agulla per crear un nou espai de centre

 Demòcrates no s'hi presta i la resta critiquen que amagui la sigla

ÒSCAR PALAU - barcelona

“Un partit nou per a un nou país.” Artur Mas ho avançava diumenge, i el comitè executiu nacional ho beneïa ahir sense matisos: Convergència Democràtica de Catalunya, la històrica marca fundada el 1974 per Jordi Pujol que ha estat durant 40 anys pal de paller del nacionalisme català, té els dies comptats. El coordinador general, Josep Rull, anunciava la propera “dissolució” del partit, a la qual fins i tot posava lloc i data: ho haurà d'aprovar el pròxim congrés, que ja no serà el de la refundació, sinó el de la dissolució, i que es farà en un termini de “quatre o cinc mesos”.

L'espai de centre sobiranista –això sí– on volen aglutinar liberals, socialcristians i socialdemòcrates no quedarà orfe en cap moment, ja que abans es posarà fil a l'agulla per a la fundació del nou partit. La idea és parlar amb els sectors “als quals els pugui interessar anar a buscar la confluència”, segons Rull, que es referia tant a altres formacions –tot i que ahir Demòcrates, un dels potencials al·ludits, ja se'n va desmarcar i va apostar per la unitat “des de la sobirania” de cada partit– com a entitats i fins i tot particulars. En aquest escenari, CDC ha de ser “una part més” fundacional, i a partir de llavors ha de quedar “reduït a la mínima expressió” per propiciar la “migració” de la militància cap al nou espai.

Tal com explicava Rull, la idea és crear un partit que respongui als nous objectius, és a dir, que serveixi per fer la transició cap a la independència, però que també pugui gestionar el futur estat, amb la regeneració de la democràcia i la solidificació de l'estat del benestar, a semblança de països com ara Holanda i Dinamarca, com a principals bases. Sense donar-ne més detalls, Rull explicava que Mas podria tenir un paper “rellevant” en el nou partit, que encara no té nom –en tot cas ben segur que no serà Democràcia i Llibertat, el de la llista per al 20-D– i que no és clar que si hi ha eleccions al març ja s'hi presenti com a tal. Veus de l'ala moderada com el conseller Santi Vila confirmaven ahir el suport al projecte, que admet que pretén superar un moment “agònic” per al partit.

La resta de partits van aprofitar per carregar contra CDC. Segons el PP, Mas “s'avergonyeix de la seva sigla”, tot i que creu que “l'acta de defunció” de CDC era “la crònica d'una mort anunciada”. ICV veu la candidatura al Congrés com “una tapadora” i el PSC va constatar també la “defunció” del partit, que atribuïa a “l'ombra de la corrupció” i a la seva “radicalització”. Unió es mostrava respectuosa amb el fet que CDC “vulgui amagar la seva sigla”.

LES FRASES

El plantejament ja no és refundar CDC, sinó fundar un nou espai amb tots aquells partits i organitzacions que s'hi vulguin incorporar
Som gent d'ordre, i volem eixamplar el sobiranisme per fer possible la independència atraient gent d'aquest entorn
CDC ha estat una història d'èxit per a la Catalunya autonòmica, però ara cal un nou instrument
Josep Rull
COORDINADOR GENERAL DE CDC

Marta Pascal, vicepresidenta dels liberals europeus

La diputada i portaveu de CDC, Marta Pascal, va ser escollida el cap de setmana nova vicepresidenta del Partit Liberal Europeu (Alde) en la reunió celebrada a Budapest. Pascal ocuparà els pròxims dos anys un càrrec que va deixar el també convergent Marc Guerrero, tot i que ahir aclaria que el relleu no va ser automàtic, ja que hi havia deu candidats per a cinc llocs,
i es va haver de fer un procés electoral. Rull interpretava de l'elecció que la família liberal “valora” que CDC “fa bé les coses” i el seu relat “connecta bé”. “El procés català ha ocupat un espai central en la reunió, i la solidesa i el rigor de CDC generen confiança a escala internacional”, es vantava Rull. També veu “molt bona notícia” que el nou president sigui l'holandès Hans van Baalen, que sempre ha donat suport al dret a decidir.

Pascal reflexionava que a l'estranger “no s'entén que el govern espanyol no vulgui dialogar i no es vulgui donar una resposta equilibrada als resultats del 27-S”. Per això confia que la composició de la nova direcció del grup liberal “augmentarà la sensibilitat europea” sobre el procés.