MARTA ROVIRA SECRETÀRIA GENERAL D'ESQUERRA
Les llistes
Marta Rovira va entrar en la secretaria general d'ERC l'octubre del 2011 fent tàndem amb Oriol Junqueras. El 2012 es va estrenar com a diputada al Parlament i ha estat una de les dirigents d'ERC que ha portat la veu cantant en les negociacions amb CiU tant pel que fa al pacte d'estabilitat com per la consulta del 9-N. Quan se li pregunta sobre si es vol tornar a presentar, esquiva la qüestió i recorda que ningú és imprescindible.

“ERC ho ha fet tot per l'acord, ara li toca al president Mas”

“Estic esperançada i confiada que per Cap d'Any tindrem una molt bona notícia i Artur Mas anunciarà la data de les eleccions”

24/12/14 02:00 BARCELONA - MARC BATALLER / CARLES RIBERA
Tothom intueix que les llistes unides per un punt, un lema i una campanya donen més vots
Podem? Al nostre país la revolució democràtica ja va començar en les últimes eleccions
El pacte CiU-ERC mai no ha estat un xec
en blanc i no conté quants pressupostos han d'estar aprovats

Artur Mas i Oriol Junqueras estan en plena negociació per intentar arribar a un acord sobre les plebiscitàries. La secretària general d'ERC, Marta Rovira, analitza la situació actual i l'escenari que es podria produir a Catalunya les pròximes setmanes.

La setmana passada va fer dos anys del pacte d'estabilitat parlamentari amb CiU i el govern en dóna per complert un 67% del contingut. Hi està d'acord?
Hi ha moltes maneres de valorar aquest pacte. Si mirem les vegades que hem votat conjuntament al Parlament pràcticament arribem al 90% de compliment, mentre que si ens fixem en les accions prioritàries encara hi ha moltes qüestions que s'han d'acabar d'implementar. Per exemple, en el debat de política general vam acordar que el juliol del 2014 estaria acabada la hisenda pública i no ha estat així. És evident que hem après moltes coses d'aquest pacte, que esperem que ens serveixin perquè n'hi hagi un altre. [...] Entenem que l'annex 1, que feia referència a l'eix nacional, ha quedat esgotat i, per tant, cal que tornem a parlar i pactar com fem efectiu el dret a decidir. És el que estem fent aquests dies i estem més d'acord del que sembla, perquè nosaltres també defensem la proposta de Mas, que vol fer servir les eleccions per tal que els ciutadans puguin escollir el futur del nostre país.
Però el president no sembla que vulgui convocar aquests comicis immediatament.
Estic esperançada i confiada que per Cap d'Any tindrem una bona notícia i Mas anunciarà la data de les eleccions. Estaria molt bé dedicar els tres primers mesos de l'any 2015 a saber com obtindrem el mandat democràtic i no a treballar en un marc pressupostari que no podrem complir.
N'hi ha prou que Mas anunciï la data encara que els comicis siguin passat l'estiu?
No. Les eleccions han de ser el primer trimestre de l'any, abans de les municipals. És molt important poder afrontar les municipals sabent com s'ha decidit l'escenari nacional.
CiU i ERC sempre asseguren que es posaran d'acord per concórrer a les eleccions i no perdre l'oportunitat per assolir la independència, però l'aparença és que estan molt encallats.
M'agradaria destacar que ERC ho ha fet tot. Primer vam acceptar la pregunta arbre de la consulta, que al principi no ens convencia gens ni mica; després vam assumir el procés participatiu del 9-N, que va ser un èxit, però que no ens va donar el mandat democràtic, i ara hem permès l'aprovació inicial dels pressupostos, un gest que abona el terreny per arribar a l'acord. Ho hem fet tot i ara toca que Mas convoqui les eleccions.
El principal escull és si s'aposta per la llista unitària de Mas o les candidatures paraigua de Junqueras. Com es pot arribar a un punt intermedi per desbloquejar la situació?
Tothom, en el dia d'avui, després de fer moltes anàlisi, intueix que les llistes unides per un punt programàtic, un lema i una campanya en comú comporten més vots que no pas una llista única i unitària.
Però Mas ha alertat que si no hi ha candidatura unitària és possible que esgoti la legislatura fins al 2016.
Aplicant el sentit comú tornaré a defensar les llistes unides i el punt programàtic comú, que ens ha de permetre exercir la independència. Hi ha molta gent que no votaria Oriol Junqueras i prefereix el president Mas i a l'inrevés. El mateix passaria amb la CUP. La unitat de forma horitzontal permet que hi hagi moltes més persones que s'afegeixin al procés. Els convençuts hi seran i també podrem captivar els indecisos que el 9-N, per exemple, van votar sí i no.
El factor Podem és un argument més a favor d'aquesta diversitat de llistes?
Sí. Podem és una sèrie de ciutadans que volen capgirar la situació i aposten perquè la política serveixi els ciutadans i no interessos particulars. Nosaltres ja estem fent la revolució democràtica, que Podem vol per a tot l'Estat, des del 25 de novembre del 2012 [data de les últimes eleccions al Parlament]. Llavors vam començar un procés constituent i vam reconèixer el dret a decidir dels ciutadans per poder fer un país nou. Aquesta gent que aposta perquè les institucions estiguin al costat de la ciutadania també ha de poder votar les opcions de la independència. [...] La independència ens serveix per lluitar contra l'oligarquia de les grans empreses elèctriques espanyoles, que fan que paguem una de les factures més cares de la llum, o perquè les línies del TAV siguin útils per a la nostra economia.
Però la persona que dubta entre Podem, com a sistema de revolució, i la independència es pot estranyar quan sent que ERC cedirà la presidència a Artur Mas.
Nosaltres fem aquest gest amb el benentès que hi hauria d'haver un acord per a la ruptura democràtica i la regeneració i per posar en mans de la societat un procés constituent.
Des del mes d'agost, quan va haver-hi una reunió al Palau de la Generalitat entre Mas i Junqueras, les relacions entre ells dos s'han enquistat? O és només un mite?
La meva responsabilitat és aplanar el terreny per a l'acord i no em serveix de gaire parlar sobre si s'han refredat o no les relacions. Intentem fer tot allò que està en les nostres mans perquè la relació sigui al més cordial possible i perquè hi hagi entesa.
Però en un procés d'independència la sintonia entre els protagonistes és clau.
Sempre és important, però la sintonia o la no-sintonia mai pot ser un obstacle perquè hi hagi un acord de país.
Abans ha parlat de gestos d'acostament amb el govern per les plebiscitàries i ha posat com a exemple la tramitació dels pressupostos, però CiU ho desvincula i manté que l'acord pels comptes és un punt més del pacte de legislatura.
Aquest pacte mai ha estat un xec en blanc i no conté quants pressupostos han d'estar aprovats. Venim d'uns comptes del 2014, que vam buscar que fossin els més socials i que tinguessin diverses vies de nous ingressos. Van ser mesos i mesos de feina per gestar l'acord i, per tant, dir ara que ERC ha d'aprovar tots els pressupostos és una manca de respecte al mateix pacte, que deixa clar que existeixen diversos grups de treball per trobar punts d'entesa entre dos partits que som ideològicament diferents.
Si hi ha pròrroga pressupostària hi haurà noves inversions? La paga extra dels treballadors públics està garantida?
Em remeto a unes declaracions recents del conseller d'Economia en què deia que es podien buscar fórmules alternatives perquè hi hagués inversions o la paga doble. Si és un escenari que el govern preveu estem disposats a defensar-lo, perquè és el que nosaltres sempre hem dit. ERC ha deixat passar els pressupostos, però també ha presentat una proposició de llei per a la pròrroga. Entenem que, en moments excepcionals, en què hem de convocar les eleccions, no hi ha temps per aprovar els pressupostos, però sí per modificar diverses partides.
ERC ha tornat a salvar el president Mas de comparèixer en la comissió del cas Pujol. Com ho justifiquen?
Primer volem sentir la resta de compareixents i, si després hem d'escoltar el president, ja vindrà. És un actitud de responsabilitat i de respecte institucional cap al president. Ja prendrem les decisions en funció de com es desenvolupi la comissió.
Què li sembla la polèmica que hi hagut a l'ANC al voltant de la Declaració de Cornellà i la llista unitària?
De la mateixa manera que no fem comentaris sobre qüestions internes de partits, tampoc en faré de l'ANC, que és una entitat que respectem pel que ha estat capaç de fer.
És preocupant l'última enquesta del CEO que atorga la victòria al no en un referèndum?
Sempre hem dit que no fem gaire cas de les enquestes, però crec que en un referèndum guanyaria la independència. La millor enquesta serà quan es faci la consulta definitiva.
Tothom parla de l'àmbit nacional, però les municipals estan a la cantonada. Com afronta ERC aquestes eleccions?
No hauríem de pervertir les municipals amb el debat nacional, que ja hauria d'estar resolt. Per què? Doncs perquè el debat de les municipals és el primordial en termes polítics. Som un partit municipalista i republicà i creiem en les institucions com més properes millor. Els ajuntaments són un privilegi i poden fer molt més, superant limitacions i marcs legals, per ajudar els ciutadans. Els hem de fer més oberts, transparents, més participatius i de més èxit en termes d'ocupació i socials. Per això els candidats han de fer les seves propostes al marge del vessant nacional.
Darrera actualització ( Dimecres, 24 de desembre del 2014 02:00 )