Reflexió per a ERC

24/12/14 02:00 J. MA. UYÀ
ÀLEX MARTÍN
El que ha de fer és collar molt més en el tema social CiU, i posar-los a davant en tota la resta

D'ençà que Artur Mas va anunciar el procés participatiu per al 9-N, la cúpula d'ERC es va posar nerviosa, perquè ells creien que s'havia de practicar la desobediència civil i fer la consulta, i després tirar endavant, en un moviment progressiu però inapel·lable, d'execució de fet de la independència. Volien, i volen, fer eleccions constituents, i després fer una constitució i un referèndum final. Però el Sr. Mas, al qual ells creien empènyer sense que pogués fer cap altre moviment, es va girar com una guineu i es va escapolir netament davant la mirada astorada i ingènua d'ERC. I és que a ERC li falta un bull encara per ser un partit realment de govern, car la seva estratègia, frontal, que probablement és la que ens agradaria a tots els independentistes, només es pot dur endavant amb una majoria social molt sòlida, més enllà del 70%, però, com va demostrar l'astut procés de participació, aquesta majoria no voreja el 50%. Així és que el Sr. Mas, seguint amb la seva astúcia, però també fent una fugida endavant per salvar-se ell i per salvar els mobles a una CiU en trencament i plena de corrupció, va tornar a descol·locar els de ERC fent una posada en escena digna d'un home d'estat, i proposant un pla presidencialista i alhora nacional, anant tots junts, per poder assolir aquest anhelat mandat democràtic en una proporció de votants irrebatible per a la comunitat internacional. És cert que amb el seu discurs proposava, en el fons, que li deixessin les mans lliures i fer un acte de fe i adhesió més que dubtós, però ell ho va defensar amb un argument irrebatible: cal anar junts tots els que volem la independència, societat civil inclosa, per fer un parlament i un govern apartidista i amb un sol objectiu: crear l'estat i declarar la independència d'aquí a un any i mig, o sigui, passades totes les eleccions municipals i generals, i saltant-se, de passada, unes autonòmiques on ell pot perdre bous i esquelles. La inconcreció de molts aspectes de la proposta no treu la seva posada en escena de gests excepcional per a un moment excepcional.

La resposta de JUnquerAs fou molt interessant des del vessant democràtic i social, però innòcua des del punt de vista de la unitat i la cristal·lització d'una gran, incontestable majoria. La idea que primer cal anar separats, per no deixar cap votant independentista fora, i després, just l'endemà, formar un govern d'unitat nacional, amaga dues coses: és molt difícil anar primer separats, cercant tenir més vots que l'altre, i en dos dies crear un govern unitari, sòlid, sense fissures. El votant pot quedar molt desorientat durant la campanya, i no tenir gens clar qui cal votar per assolir aquest govern. I la segona, que ERC creu poder guanyar les eleccions, i per tant tenir de fet el poder per a la resta del procés. I creu també que la majoria li donarà el poder suficient per portar-ho tot endavant.

I aquí és on ERC pateix de miopia política, perquè el miracle d'aquests últims dos anys ha estat el gir polític de Convergència i d'Artur Mas, i aquí és on ERC hauria de fer de guineu, apostant-se darrere la dreta tradicional i no deixant d'empènyer-la fins que l'objectiu estigui assolit, veient clar que només la dreta pot tenir la força de poder sobre els agents mediàtics i econòmics, i sobre Madrid i la Unió Europea i els EUA per poder fer el pas independentista amb garanties. Una Convergència manada per ERC abandonarà la llebre, perquè els cants de sirena seran massa forts. Si en canvi lidera els procés, saps que si en desisteix, ho perd tot. En canvi ERC pot estar fent de gendarme, i un cop assolida la independència, deixar anar llast, i ser cavall guanyador. I si no ho és, haurà assolit, de fet, el seu objectiu fundacional: la independència del país. Però si ara insisteix a executar el seu pla, trencarà la unitat, en serà culpable, i anirà, com sempre, en orris. El que ha de fer és collar molt més en el tema social CiU, i posar-los a davant en tota la resta. I a més a més ha de
tenir en compte una cosa clara: la majoria social encara no existeix, i unes eleccions al febrer o març inclouran encara el vot
protesta dels desemparats. Si, en canvi,
deixa passar municipals i generals, la cosa s'haurà desfogat molt, i a Madrid estaran en ple desori. Ara, crec, és quan haurien de fer un govern amb CiU, aprovar el pressupost i preparar les estructures d'estat, i el 2016 sí, llavors sí, amb una llista única i ja sense
Artur Mas, o amb Artur Mas en última posició, fer la gran campanya per la independència, amb tot preparat i Madrid desbordat. No li sembla, Sr. Oriol Junqueras? La pressa sempre és mala consellera. I cal saber on és realment el poder, que no només ve dels vots.

Darrera actualització ( Dimecres, 24 de desembre del 2014 02:00 )