La lupa catalana (i 2)

 24/12/2015 01:03

Si amb la mirada llunyana és evident la valoració positiva dels resultats electorals del sobiranisme, la mirada propera obliga a alguns apunts crítics. Dit pel broc gros, ha anat bé, i el resum el fa la piulada de Jordi Sànchez: “El primer partit a Espanya és el darrer a Catalunya; l’unionisme passa de 25 escons a 18; i el dret a decidir passa de 22 a 29”. Poca discussió de números, per bé que l’anàlisi política no sempre casa amb l’aritmètica.

Però una vegada queda dit que electoralment (i en les pitjors condicions possibles) no li ha anat malament al procés català, hi ha alguns cargols mal collats. D’entrada, ningú no ens ha explicat encara per quin motiu Junts pel Sí va deixar de ser Junts i cadascú va fer del Sí el seu vestit a mida. Per què? Caïnisme partidista, ambicions personal, volatilitat de la unió? I la resposta no és important perquè, tant si és una de les possibles com la suma de totes, Houston, tenim un problema. En qualsevol cas, van matar tan ràpid l’exitós invent que van deixar l’electorat desconcertat i decebut. Molts vots s’han escapat per aquesta fuita i a hores d’ara ni convergents ni republicans ni assemblearis encara no han donat resposta.

A partir d’aquí, la resta de grinyols. Per la banda de Convergència, transmutada en Democràcia i Llibertat, els resultats no són bons, però no són tan dolents com proclamen els adversaris, molts dels quals àvids que no se’ls pregunti sobre la pròpia davallada. Són certes totes les prèvies: CDC ha patit el trencament amb Unió (que ha dedicat tota la campanya a ficar el dit a l’ull de Mas); la impossibilitat de fer govern ha fet molt de mal, i tots, des de la CUP fins als mitjans espanyols, han treballat per desgastar la figura de Mas; alhora, Convergència està en procés d’autoliquidació en espera de reinventar el producte i tornar a ocupar la centralitat, però aquestes eleccions l’han agafada encara, com se sol dir, amb els pixats al ventre. Les condicions, doncs, eren pèssimes i han demostrat una notable fortalesa.

Però també és cert que han errat molts trets: uns cartells que semblaven de nit de Halloween; un Artur Mas massa desaparegut, deixant la centralitat del discurs a la CUP; unes sigles que ningú no sabia d’on sortien i que no s’han explicat; una incapacitat d’enviar el missatge clar de la refundació convergent, i, alhora, una manca d’alternatives si fracassa el moment actual. Poc discurs i menys presència.

ERC ha pecat d’excés, més motivat pel desig freudià de matar el pare convergent que no pas per consolidar la transversalitat sobiranista, i amb un seguidisme tàctic de la CUP força erràtic. L’error de la nit electoral, menyspreant la posició de Podem amb el referèndum, també va ser una gran ceguesa. Amb tot, bons resultats, fortalesa del procés i millors auguris, però caldrà esmenar algunes planes si es vol fer el salt endavant.