OPINIÓ
24 desembre 2017 2.00 h

OPINIÓ

El cava marejat

DAVID MARCA
És significatiu que el prepotent Partit Popular hagi quedat del tot anul·lat

Dijous, a partir de les 10 de la nit, hora en què els resultats ja no podien canviar amb el que faltava per escrutar, van començar les declaracions dels protagonistes d’aquest sopar a peu dret que han estat els resultats de les eleccions. Si hom no n’està ben bé al corrent –TV3, per exemple, en va fer un seguiment esplèndid, tot i que al final s’embolicà un xic: llàstima!– és difícil saber qui és el guanyador. “Admetre francament una contundent derrota no ho fa mai ningú”, vaig dir jo fa uns dies. És significatiu que el prepotent PP hagi quedat del tot anul·lat. “Porta el cava!” No tindrà grup parlamentari i li serà difícil trobar qui el reculli de la cua. No se’ls veia gaire preocupats. El seus aliats a Madrid, pare, mare i senyor, ja tenen preparats els sacs de pinso per passar no tan sols una legislatura –que no pot durar de cap manera–, sinó tot el que calgui. El soci estatal del PP català té gent prou preparada per anar traient la 156, la 157, i etcètera. Llavors, per què despeses de parlamentaris? “Retira el cava!”

El grup d’independentistes, JxCat, ERC i CUP, ha fet una progressió a més que els situa en el lideratge. “Porta el cava!” Vegeu si no: el 2014, 1,9 milions de vots. El 2015, 1,97 milions. L’octubre d’aquest any, 2,04 milions i aquesta setmana, sense els votants de 16 a 18 anys, 2,06 milions. Si el grup independentista pacta a totes, pot deixar inoperant Ciutadans, encara que pacti amb la resta. Amb Puigdemont a la presidència, Junqueras a la vicepresidència i una resta d’entusiastes, es pot posar fre a Madrid, als seus atacs i a les provocacions. “S’ha acabat? Porta més cava!” La presidència de Puigdemont, avui per avui, és insubstituïble. Els primers dies que Puigdemont i Junqueras van viatjar junts pels racons foscos de la política independentista, Junqueras, que no té un pèl de falsa modèstia, que aprèn ràpid, que copsa les males idees dels contraris, es va despertar un dia al llit sobresaltat: acabava de sentir una veu que deia: “Senyor Vicepresident, és l’hora.” Va córrer al lavabo car se li havia escapat el pipí de gust. Aquell moment acabava de nàixer un líder no pas de recanvi. Va pensar, suposo, que no és tan difícil, escoltant i veient la feina feta de Puigdemont. Aquest, que fa la impressió d’haver presidit el govern anys i panys, explica bonic i adornat els fets i Junqueras es va embalar. Es complementen totalment.

Bé, suposem que els pactes tenen lloc i algun independentista més s’hi afegeix. En Puigdemont presideix amb llarga majoria i jo pregunto: I què? Proclamaran la República Catalana per les bones i no passarà res? La Camacho, que feia cara de pomes agres mentre parlava el seu president, reposada, ella sola és prou capaç d’aplanar-ne dues, de repúbliques. De Madrid sortiran com croats. “Retira el cava!” Si Europa ho veiés clar i ens donés suport, seria un tip de riure. “Porta el cava!” “No pot venir: s’ha marejat!”