MEDI AMBIENT
CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR (CUP) - 24 desembre 2017 0.00 h

OPINIÓ

El 155 contra l’ecologia i el clima

JORDI NAVARRO - CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR (CUP)

El cop d’estat que s’ha aplicat a Catalunya té uns efectes devastadors sobre la vida del país, no només en termes democràtics sinó també en termes socials, econòmics i ambientals. Aquest darrer aspecte, l’ambiental, està jugant un rol de creixent protagonisme en l’escena internacional, ja que el fenomen del canvi climàtic s’expressa cada cop de manera més crua i gairebé ningú s’atreveix a negar-ho.

A Catalunya, les pressions dels col·lectius ecologistes van aconseguir que el Parlament de Catalunya reaccionés i que s’aprovés una llei catalana de canvi climàtic, pionera en l’àmbit peninsular i de les més avançades a escala europea i internacional, per bé que des de la perspectiva del món ecologista va ser insuficient.

La llei es va aprovar el 27 de juliol amb una amplíssima majoria de 122 vots a favor i 11 abstencions i tenia com a objectius, entre d’altres, una reducció dràstica de gasos d’efecte hivernacle (GEH), promoure una coordinació entre administracions públiques i ciutadania, transitar cap a les energies renovables i esdevenir capdavanters en investigació i aplicació de noves tecnologies, així com reduir la dependència energètica de recursos fòssils.

Potser la part més punyent i substanciosa era l’apartat de fiscalitat ecològica, que incloïa gravar els grans vaixells i els vehicles contaminants, o un impost rellevant a les centrals nuclears. Ingressos que haurien permès destinar un fons climàtic per iniciar una transició energètica cap a una economia baixa i/o neutra en carboni en un horitzó d’un parell de dècades. La llei establia un pressupost de carboni que és el moll de l’os d’una política de canvi climàtic que pretén afrontar la situació catastròfica que està generant i continuarà generant el canvi climàtic.

I aquí és on han reaccionat el PP i els sectors econòmics afins més reaccionaris i conservadors, que no conservacionistes! El PP va presentar un recurs al Tribunal Constitucional que ha prosperat i s’ha encarregat de mutilar la llei i escapçar-ne la part més substanciosa i punyent. Els articles 2.2.e), 4.e), 5, 6, 7, 8, 11, 16.3, 19, 21.4, 24.3, 24.4, 39.3, 40 a 50, 51, 52, així com les disposicions addicionals primera, segona, tercera i sèptima han quedat sense efecte. La llei va ser recorreguda el 2 de novembre, en plena Cimera del Clima de Bonn (COP23) i sobretot en plena ofensiva estatal després de les fites de l’1-O, 3-O, 27-O i 8-N i 11-N. No és només una revenja contra les forces sobiranistes, és un favor als sectors econòmics més contraris a les polítiques per combatre el canvi climàtic.

Per la seva banda, l’aplicació del 155 està tenint efectes devastadors perquè ha paralitzat projectes vinculats a la conservació de la biodiversitat i el desplegament de normativa ambiental i rural. La mutilació de la llei de canvi climàtic és un atac directe a l’ecologia, al clima, al territori, a la salut pública. No només dels catalans i catalanes sinó també dels mateixos habitants d’Espanya, Europa i el món. El combat contra el canvi climàtic és un afer global i en aquest sentit el nostre país, Catalunya, estava fent avenços importants i ens situava com a país pioner en el context mediterrani en la lluita contra el canvi climàtic. Aquest atac a la democràcia, a l’ecologia i de retruc a la cohesió social és inacceptable. Però no és un fet aïllat i s’afegeix a tota l’artilleria de recursos i atacs a la legislació catalana que s’ha anat desplegant en matèria d’energia, habitatge, subministraments, renda bàsica i gestió dels béns naturals comuns com ara l’aigua.

L’ecologisme polític treballa per situar el canvi climàtic al centre de les agendes governamentals, però això és del tot insuficient. Cal que l’ecologisme social, i que el moviment sobiranista i en defensa de la República, denunciï sense embuts el retrocés que significa mutilar aquesta llei i deixar-la sense efecte.