OPINIÓ
24 desembre 2018 2.00 h

DE REÜLL

Per a la Dolors

ANNA PUIG
Quan abraci els pares pen­saré que ella no podrà abraçar la seva mare

vigília de Nadal i tot­hom fent els pre­pa­ra­tius perquè aquesta nit el tió cagui els millors regals i torni a ser una nit màgica per als més petits. Ulti­mant els pre­pa­ra­tius de grans àpats i de tro­ba­des fami­li­ars. A punt per a les abraçades i els petons, els riu­res, els brin­dis i les quei­xa­la­des dol­ces als tor­rons. El món no es para i les fes­tes nada­len­ques ja les tenim aquí. Però serà, un any més, una cele­bració agre­dolça. Hi ha nou per­so­nes que pas­sa­ran el Nadal engar­jo­la­des, sense haver estat jut­ja­des, tot i que l’Estat espa­nyol ja les ha sen­ten­ci­a­des. Lluny de les seves famílies, de les per­so­nes que esti­men, pri­va­des de lli­ber­tat i amb l’ombra d’una con­demna pràcti­ca­ment per a tota la vida. Impos­si­ble posar-se a la seva pell. És una situ­ació per­so­nal tan límit que ni es pot ima­gi­nar el pati­ment que deu supo­sar.

I aquests dies tindré molt pre­sent, espe­ci­al­ment, la Dolors Bassa. I quan abraci els meus pares pen­saré que ella no podrà abraçar la seva mare. I quan vegi bri­llar els ulls dels meus fills fent cagar el tió, pen­saré que ella no veurà els de la seva neta. I només pen­sar-hi se’m fa un nus a l’estómac, una bar­reja d’indig­nació i de tris­tesa. La Dolors és una bona per­sona i el que li està suc­ceint encara no m’ho puc aca­bar de creure. Pas­sen els dies –tants dies!– i encara és allà. És un mal­son. Per això, Dolors, em fa fins i tot ver­go­nya desit­jar-te bon Nadal. Sim­ple­ment, els meus desit­jos són força, ànims, valen­tia i que es faci justícia.