OPINIÓ
25 gener 2019 2.00 h

VUITS I NOUS

No hi ha cap home al llit

MANUEL CUYÀS
“El minis­tre Bor­rell nega algu­nes imat­ges vio­len­tes del referèndum

A l’antiga pel·lícula d’epi­so­dis ame­ri­cana Guia per a l’home casat, un marit entra a casa i es troba la dona amb un altre al llit. Li pre­gunta què hi fa amb aquell home i, per res­posta, la dona li pre­gunta de quin home parla. Men­tres­tant l’intrús, impas­si­ble i sense dir res, s’aixeca del llit, es dutxa i es comença a ves­tir. “Aquest home”, diu el marit seguint-li les evo­lu­ci­ons. “Jo no veig cap home que no siguis tu.” L’amant fa un petó a la dona, se’n va cap a la porta i surt al car­rer. Ella s’ha posat una bata, ha fet el llit i ha anat a la cuina a pre­pa­rar un cafè i unes tor­ra­des. “Seu i esmorza, que últi­ma­ment estàs can­sat i veus coses que no són.” De les men­ti­des de sem­pre, del que sem­pre n’hem dit men­ti­des, ara en diem fake news. Trump, Putin i alguns des­ta­cats polítics, entre ells molts d’espa­nyols, ens fan creure que no hi ha ningú al llit amb la dona. Alguns, com el de la pel·lícula, s’ho arri­ben a creure. Aque­lla pel·lícula sem­blava una bur­rada i era pre­mo­nitòria. N’hi ha de ciència-ficció que no encer­ten tant el futur.

Ara mateix el minis­tre Josep Bor­rell de la Pobla de Segur asse­gura pel món que el dia del referèndum no hi va haver tan­tes càrre­gues poli­ci­als ni ferits i que mol­tes imat­ges d’aquell dia són elles matei­xes unes fake news... En els audi­to­ris que ho pro­paga hi ha peri­o­dis­tes estran­gers que van cobrir la infor­mació del referèndum i van veure amb els seus pro­pis ulls i van divul­gar les imat­ges que Bor­rell nega. No és des­car­ta­ble que s’arri­bin a creure el minis­tre. No és des­car­ta­ble que ens l’arri­bem a creure nosal­tres matei­xos. Les fake news, a còpia de repe­tir-se, s’han mos­trat molt efec­ti­ves, aquí, a Amèrica, a Rússia o a Pequín. En el lli­bre Cata­lans i esco­ce­sos, l’his­to­ri­a­dor John Elli­ott fa les matei­xes afir­ma­ci­ons que Bor­rell. A qui ens hem de creure? ¿A nosal­tres, sub­al­terns de la història, o a un esta­dista i un his­to­ri­a­dor egregi? Les càrre­gues poli­ci­als les va orde­nar el govern del PP. Bor­rell és del govern del PSOE que el va subs­ti­tuir. Més a favor seu: no defen­sa­ria pas l’actu­ació de l’adver­sari. PP i PSOE, Trump i Putin... tots es con­fo­nen i es refor­cen i ja no sabem quan parla l’un o parla l’altre. Mario Var­gas Llosa, que ha fet mítings amb Bor­rell, s’ha donat de baixa del PEN Club que un dia va pre­si­dir perquè l’actual direcció demana la lli­ber­tat dels pre­sos polítics. De pre­sos polítics només n’hi pot haver als països que el Nobel diu. Un Nobel: qui no se l’ha de creure?

Durant un temps l’inde­pen­den­tisme va afir­mar que la República havia que­dat pro­cla­mada i imple­men­tada i era vigent. Ja ha dei­xat de dir-ho. No s’ho ha cre­gut ningú. S’han de tenir molts res­sorts de poder perquè les fake news tri­om­fin. Bor­rell: remava de debò en els rais de la Noguera, o era un doble? Fem-ho córrer.