EDITORIAL
25 febrer 2016 2.00 h

El festeig del PSOE i Ciutadans

L'acord entre el PSOE i Ciutadans representa una injecció d'oxigen per al secretari general socialista, Pedro Sánchez, que en realitat continua necessitant la respiració assistida d'altres formacions per tirar endavant la seva investidura com a pròxim president del govern espanyol. Les executives del PSOE i Ciutadans han demostrat que són capaces de fer importants concessions per intentar gestionar la voluntat de progrés expressada pels ciutadans a les urnes però encara els és imprescindible el concurs d'altres partits si volen materialitzar-ho en la designació d'un govern capaç de superar l'actual interinitat. Mentre aquesta majoria no cristal·litzi, el pacte a dues bandes serà tan sols això: una suma de bones voluntats que situen Sánchez més lluny del precipici polític però no necessàriament més a prop de la presidència del govern espanyol.

La sobtada sintonia amb el PSOE, d'altra banda, deixa al descobert la inconsistència del discurs de Ciutadans, que fins fa quatre dies assegurava que no formaria part de cap govern que no fos presidit per Albert Rivera i prometia no passar de l'abstenció a l'hora de donar suport a altres candidats. Una rectificació estratègica que ha acabat de descol·locar el dirigent popular Mariano Rajoy, que, després d'assumir la seva incapacitat negociadora a l'hora de buscar aliances, s'ha instal·lat en el rol que més li escau: l'absoluta indiferència davant les iniciatives dels partits rivals.

En clau estrictament nacional, que el document acordat inclogui el vet a la celebració de qualsevol referèndum d'autodeterminació contradiu l'esperit de diàleg i consens amb què els seus autors asseguren haver-lo confeccionat.