POLÍTICA
BARCELONA - 25 abril 2019 2.00 h

Batlle desvincula els Mossos i el major Trapero de l’1-O

 L’exdirector de la policia afirma al Suprem que va dimitir en “no sentir-se còmode”

 Sànchez i Llach es van oferir per acompanyar la secretària judicial a sortir d’Economia, segons una testimoni

MAYTE PIULACHS - BARCELONA

Amb el mateix to pru­dent dels excon­se­llers Jordi Jané i Merit­xell Ruiz en la sessió ante­rior, l’exdi­rec­tor gene­ral dels Mos­sos d’Esqua­dra Albert Bat­lle va asse­gu­rar ahir a la sala del Tri­bu­nal Suprem que jutja els inde­pen­den­tis­tes cata­lans que “diver­sos motius polítics, per­so­nals i fami­li­ars” van deci­dir-lo a pre­sen­tar la dimissió, el juliol del 2017, al nou con­se­ller d’Inte­rior, Quim Forn. Entre els motius polítics, Bat­lle va mani­fes­tar que “no se sen­tia còmode” amb l’evo­lució dels fets i amb els “socis del govern”: “La CUP havia dema­nat diver­sos cops la meva dimissió per actu­a­ci­ons poli­ci­als.” L’exdi­rec­tor va ser més con­tun­dent en defen­sar la pro­fes­si­o­na­li­tat del cos dels Mos­sos i de Josep Lluís Tra­pero, a qui ell va pro­po­sar per al càrrec de major el 2016, i a des­vin­cu­lar-los de l’1-O. “Vaig dir que els Mos­sos sem­pre com­pli­rien amb la llei, i així ha estat”, va sos­te­nir.

Davant la insistència de la fis­cal Con­su­elo Madri­gal per qüesti­o­nar el major, Bat­lle li va res­pon­dre: “Tra­pero era molt gelós de les actu­a­ci­ons de poli­cia judi­cial i mai hau­ria accep­tat una ordre política.” Abans, va decla­rar Joan Ignasi Elena, que va expli­car l’ori­gen del Pacte Naci­o­nal pel Referèndum, apro­vat pel Par­la­ment a finals del 2016 i que va obte­nir el suport de més de 4.000 enti­tats de Cata­lu­nya per impul­sar que els governs català i espa­nyol arri­bes­sin a un acord pel dret a deci­dir, i que juris­tes de renom veien “via­ble en l’àmbit cons­ti­tu­ci­o­nal”. Els fis­cals no van fer cap pre­gunta a Elena tot i incloure el pacte en el relat cri­mi­nal. L’alcal­dessa de Vila­nova i la Geltrú, Neus Llo­ve­ras, també va ser inter­ro­gada com a pre­si­denta de l’Asso­ci­ació de Muni­ci­pis per la Inde­pendència (AMI). “Els plens muni­ci­pals van donar suport polític al govern pel referèndum, però no van orga­nit­zar res”, va acla­rir Llo­ve­ras, que va deta­llar que el 20-S va anar a decla­rar a la fis­ca­lia supe­rior de Cata­lu­nya com a inves­ti­gada per aquest suport, com altres 700 bat­lles dels 900 que hi ha a Cata­lu­nya, que al final van ser 70 i dels quals sis han estat denun­ciat per haver cedit locals l’1-O.

A la tarda, la cap de pro­to­col de vice­pre­sidència, Anna Tei­xidó, va expli­car que el 20 de setem­bre del 2017, en els escor­colls de la Guàrdia Civil a la seu d’Eco­no­mia, van aten­dre “en tot moment” els res­pon­sa­bles del cos armat, i que aquests es reu­nien sovint amb caps dels Mos­sos, al vestíbul. Hi va afe­gir que, gràcies al cordó de volun­ta­ris de l’ANC, ella va sor­tir fins a qua­tre cops de l’edi­fici, i que l’expre­si­dent de l’ANC Jordi Sànchez, i l’exdi­pu­tat Lluís Llach es van ofe­rir a acom­pa­nyar la lle­trada de l’admi­nis­tració de Justícia i la comi­tiva judi­cial per sor­tir-ne, que no van accep­tar. I tres excaps d’Uni­post no van poder acla­rir qui va eme­tre una pro­forma per inten­tar cobrar a Tre­ball car­tes per als inte­grants de meses de l’1-O.

El judici al TSJC

D’altra banda, el TSJC ha comu­ni­cat a la fis­ca­lia, l’advo­ca­cia de l’Estat i Vox que tenen 10 dies per pre­sen­tar els escrits d’acu­sació i la prova que volen pel judici con­tra els exmem­bres de la mesa del Par­la­ment Anna Simó, Lluís Coro­mi­nas, Ramona Bar­ru­fet, Lluís Guinó, i Joan Josep Nuet, i l’exdi­pu­tada de la CUP Mireia Boya. Només els poden acu­sar pel delicte de deso­bediència, pel qual els va pro­ces­sar el Suprem, que a dar­rera hora els va sepa­rar de la causa prin­ci­pal. Lla­vors la fis­ca­lia va dema­nar per a ells un any i vuit mesos d’inha­bi­li­tació per a càrrec públic i una multa de 30.000 euros. Després, les defen­ses hau­ran de pre­sen­tar els seus escrits i el tri­bu­nal, for­mat per Jesús María Bar­ri­en­tos, Jordi Seguí i Car­los Ramos (ponent), fixarà la data de la vista.

Més càrregues policials, al jutjat

L’Audiència de Barcelona ha donat la raó a l’Ajuntament i la Generalitat i ordena al titular del jutjat d’instrucció 7 de Barcelona que reobri la investigació de les càrregues de la policia espanyola que es van denunciar al centre TriniJove l’1-O.El magistrat considera que l’acció dels agents “no era desproporcionada” ja que treien els concentrats, tot i que set persones van resultar ferides lleument. Les acusacions mantenen, però, que no era un centre públic i que, per tant, els policies “es van excedir del mandat judicial”.

De les càrregues, el jutge en va obrir una causa central i 26 peces per cada escola on hi ha denúncies, que sumen 41 agents investigats. Va arxivar 18 peces en no veure delicte o en no poder identificar policies. L’Audiència, que per segon cop li fa reobrir una peça, indica al jutge que ha de fixar si les ordres policials i l’execució van ser correctes “en global” en la causa central per aclarir la de les peces.