POLÍTICA
BARCELONA - 25 abril 2019 2.00 h

El debat confronta el bloc del diàleg i el de la crispació

 Els candidats sobiranistes, que busquen el vot fronterer, retreuen a Batet el bloqueig a un referèndum

 El PP i Cs competeixen entre si en l’atac al PSOE, a TV3 i a l’independentisme

ÒSCAR PALAU - BARCELONA

Sense haver apor­tat grans argu­ments nous, el debat d’ahir a la nit a TV3 entre els can­di­dats dels par­tits amb repre­sen­tació al Congrés –tret dels empre­so­nats Oriol Jun­que­ras (ERC) i Jordi Sànchez (JxCat)– va con­fir­mar la for­mació de dos grans blocs: el de la cris­pació, for­mat per Cs i el PP, i el del diàleg, que for­men tots els altres, tot i que amb evi­dents mati­sos. Així, si Inés Arri­ma­das i Caye­tana Álva­rez de Toledo van com­pe­tir per veure qui inter­rom­pia més els con­trin­cants, qui ata­cava més fort el PSOE i qui par­lava més vega­des de cops d’estat i llaços grocs, Merit­xell Batet va voler-se pre­sen­tar com a equi­dis­tant entre dos bàndols i va dibui­xar un diàleg amb nul·les con­cre­ci­ons com a via de solució, men­tre que els par­tits sobi­ra­nis­tes van recor­dar cons­tant­ment les grans majo­ries del 80% de la soci­e­tat cata­lana pel referèndum i la fi de la repressió, de les quals el PSC s’ha des­mar­cat fins ara, i van bus­car també el vot fron­te­rer entre si, sobre­tot ERC i el comuns. Gabriel Rufián va retreure als de Jaume Asens que al Congrés no defen­sin el referèndum, i aquest va con­tes­tar rei­vin­di­cant fins i tot la figura de Lluís Com­panys per defen­sar can­vis en el con­junt de l’Estat com a motor per fer avançar Cata­lu­nya. “Sem­bla que molesti a l’inde­pen­den­tisme que hi hagi una Espa­nya alter­na­tiva”, etzi­bava, i l’acu­sava de “can­viar de posició cons­tant­ment”.

TV3 entra en el debat

El debat ja va començar fort quan les can­di­da­tes de dre­tes van dedi­car el bloc ini­cial a ata­car TV3 i el seu direc­tor, Vicenç Sanc­his, ahir mode­ra­dor, a qui fins i tot Arri­ma­das va lliu­rar una carta de renúncia perquè només li calgués sig­nar-la. Rufián i Laura Borràs, de JxCat, van ser els únics que van sor­tir en la seva defensa; el pri­mer, cons­ta­tant irònica­ment com pot ser que “a Cata­lu­nya es vegin totes les tele­vi­si­ons, i només TV3 adoc­trini”. La segona, retra­ient que en el debat de TVE “no hi van con­vi­dar la cin­quena i sisena for­ces” de l’Estat, ERC i JxCat. En canvi, ahir sí que hi eren les que ocu­pen aquest lloc a Cata­lu­nya (el PP i Cs).

També en el pri­mer bloc, Rufián va haver de mati­sar les seves parau­les del 2015 dient que dei­xa­rien el Congrés quan s’apro­ves­sin les lleis de des­con­nexió: “Man­te­nim que mar­xa­rem quan la inde­pendència esti­gui cul­mi­nada”, deia ahir, abans de recor­dar: “Quan érem el 14% érem simpàtics, tot anava bé fins que vam gua­nyar.” Batet de seguida va voler situar el 28-A com un altre ple­bis­cit: “Ens hi juguem si man­te­nir l’auto­go­vern o si hi ha una sus­pensió que des­tru­eix de facto l’Estat de les auto­no­mies”. Ben poc o gens en canvi va par­lar de cap pro­posta soci­a­lista per a Cata­lu­nya que anés més enllà, a diferència del que havia fet fa tres anys, i es va limi­tar a par­lar de diàleg dins la lega­li­tat. “Som els únics que defen­sem la Cons­ti­tució”, va arri­bar a dir, men­tre para­fra­se­java Pedro Sánchez en reconèixer només un pro­blema de “con­vivència” a Cata­lu­nya, i apos­tar genèrica­ment per “refer con­sen­sos”.

Aquí, Borràs li va haver de recor­dar uns quants incom­pli­ments de la llei del govern espa­nyol, i li va retreure que el seu pro­grama no fa ni una pro­posta específica sobre el país, men­tre que Asens també va lamen­tar que el PSOE hagi tret fins i tot cap referència al fede­ra­lisme, que els comuns encara defen­sen, i que no hagi des­car­tat un nou 155. “El diàleg que ofe­reix el PSC i res és el mateix”, des­ta­cava. Tant ell com Rufián van recor­dar a Batet, sense tenir res­posta, que una majo­ria de votants del PSC són favo­ra­bles a un referèndum que la soci­a­lista va negar de nou amb con­tundència.

En l’àmbit total­ment opo­sat, Álva­rez de Toledo va dema­nar un “apo­de­ra­ment dels cons­ti­tu­ci­o­na­lis­tes” a Cata­lu­nya, i va denun­ciar “el vic­ti­misme” dels inde­pen­den­tis­tes. I quan Rufián li va ense­nyar els cops de porra de l’1-O, va cri­dar un “bravo” a la Guàrdia Civil, el va com­pa­rar amb Tejero i va dir que “a qui peguen aquí és als cons­ti­tu­ci­o­na­lis­tes”. Tant ella com Arri­ma­das, en tot cas, van dedi­car bona part de la crítica a denun­ciar la supo­sada con­nivència del PSOE, al qual van acu­sar de tenir a punt l’indult, amb el sobi­ra­nisme. Batet va con­tes­tar apel·lant a la divisió de poders i recor­dant que “els dos referèndums il·legals es van fer amb el PP al govern”.

Des de l’inde­pen­den­tisme, Borràs va apos­tar per con­ver­tir la sentència al judici “en un nou 1-O”, i Rufián va con­cre­tar una mica més la pro­posta, i va esbos­sar un full de ruta en què aposta per una mesa de diàleg “amb totes les sen­si­bi­li­tats”, un referèndum i l’aixe­ca­ment de totes les cau­ses “per treure togues i por­res de la política”. “O ens dei­xem de negar entre nosal­tres o no avançarem”, deia en to con­ci­li­a­dor, men­tre només rebia impro­pe­ris de PP i Cs com a res­posta, que a sobre acu­sa­ven l’inde­pen­den­tisme de no voler par­lar. “Com vol que dia­lo­guem si no són capaços de fer-ho aquí?”, els deia.