POLÍTICA
BARCELONA - 25 abril 2019 2.00 h

ORIOL JUNQUERAS

 

CAP DE LLISTA D’ERC A LES ELECCIONS GENERALS DEL 28-A

“El 28-A és un altre plebiscit, repressió o democràcia”

 “El més important és que l’independentisme guanyi perquè és enviar el missatge al món que Catalunya vol ser lliure i continua lluitant pels seus drets”

 “El pacte PSOE-Cs seria igual de negatiu que el tripartit d’ultradreta i només ERC pot evitar-ho”

FERRAN ESPADA - BARCELONA
Esquerra s’ha con­ver­tit en la porta d’entrada a l’inde­pen­den­tisme per a molta gent que vol sumar per asso­lir la República
Pedro Sánchez ha estat la defi­nició de la covar­dia. Es va aixe­car de la taula per una mani­fes­tació ultra. Viu acom­ple­xat per les dre­tes El nos­tre judici és un exa­men per a la democràcia espa­nyola. Amb tot, crec irre­ver­si­ble el procés cap a la inde­pendència
El referèndum és ine­vi­ta­ble i això ho sap l’Estat. Com més fort sigui l’inde­pen­den­tisme més a prop hi serem

Oriol Jun­que­ras res­pon les pre­gun­tes d’aquest diari com a can­di­dat per ERC a les elec­ci­ons gene­rals des de la presó de Soto del Real. Està en presó sense con­demna des del 2 de novem­bre del 2017 pel referèndum de l’1-O que va impul­sar com a vice­pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat i con­se­ller d’Eco­no­mia i Hisenda. El líder d’Esquerra Repu­bli­cana de Cata­lu­nya des­taca en aquesta entre­vista la importància del vot per ERC, que pot asso­lir la victòria en unes gene­rals per pri­mer cop per a l’inde­pen­den­tisme, i la neces­si­tat d’impos­si­bi­li­tar un acord entre PSOE i Ciu­da­da­nos.

Per què ha deci­dit encapçalar la can­di­da­tura d’ERC a les elec­ci­ons gene­rals?
Perquè hem de plan­tar cara a la repressió. Hem con­si­de­rat que pre­sen­tar-me a aques­tes elec­ci­ons és la millor manera de llui­tar-hi, de denun­ciar la regressió democràtica de l’Estat espa­nyol, de posar-li un mirall. Ser el can­di­dat és la millor manera de defen­sar els drets i la democràcia. Ens volen silen­ci­ats i callats, però els vots i la democràcia es tor­na­ran a fer sen­tir aquest diu­menge.
De què van aques­tes elec­ci­ons a Cata­lu­nya? De fre­nar la dreta o de lluita per la inde­pendència?
Tor­nen a ser un ple­bis­cit entre repressió o democràcia. Evi­dent­ment, també hi entra el feno­men de l’extrema dreta, però no només. Després de gai­rebé un any i mig a la presó i cen­te­nars de cau­ses ober­tes con­tra l’inde­pen­den­tisme, no podem fer com si no passés res. En aques­tes elec­ci­ons, ens volen fer triar entre renúncia o repressió i nosal­tres els diem que triem la democràcia i la defensa dels drets fona­men­tals. Ens hi va la lli­ber­tat, però no només la dels pre­sos, sinó totes. La del país, la lli­ber­tat d’expressió, de mani­fes­tació, els drets més fona­men­tals. Siguem-ne cons­ci­ents, aques­tes elec­ci­ons són una nova cita amb la història i només ens val la victòria.
Quin és l’objec­tiu d’ERC al Congrés en aquesta nova legis­la­tura?
Ho hem defen­sat sem­pre, volem ser a tot arreu on es parla i es deci­deix sobre Cata­lu­nya. No podem cedir ni un espai a aquells que ens vol­drien reduir a una sim­ple auto­no­mia sot­mesa, a qui ens vol apli­car un 155 inde­fi­nit. Si no hi som i si no hi tenim una repre­sen­tació des­ta­cada, pren­dran les deci­si­ons per nosal­tres. No volem acon­se­guir una com­petència més, aquest no és el nos­tre model. Anem a Madrid a cons­truir una res­posta democràtica a una demanda política i ciu­ta­dana i a tre­ba­llar per la República. Hem estat deci­sius per fer caure dos governs i ho podem tor­nar a fer si se’ns segueix negant una res­posta democràtica. Serem el soci més fidel al poble de Cata­lu­nya, que ningú en tin­gui cap dubte, i farem que els ciu­ta­dans tor­nin a votar.
Creu que hi ha una amenaça d’invo­lució fei­xista real amb una pos­si­ble victòria del tri­par­tit de dre­tes?
Cap de les enques­tes els dona la pos­si­bi­li­tat del tri­par­tit d’ultra­dreta, però és evi­dent que si sumes­sin seria des­astrós per a Cata­lu­nya i també per a la soci­e­tat espa­nyola. En tot cas, Esquerra Repu­bli­cana, com qual­se­vol demòcrata euro­peu, no faci­li­tarà que hi hagi un govern d’aques­tes carac­terísti­ques. Som un par­tit anti­fei­xista pràcti­ca­ment en essència i hem patit la repressió fei­xista des de la nos­tra fun­dació.
I com afec­ta­ria les aspi­ra­ci­ons majo­ritàries a Cata­lu­nya un pacte entre PSOE i Cs?
Seria pro­ba­ble­ment igual de nega­tiu i aquest, en canvi, és molt més pos­si­ble. És el pacte que desitja l’Íbex i totes les grans empre­ses i elits. I només hi ha una manera d’evi­tar-ho que és votant ERC i evi­tant que sumin entre ells. Cada vot al PSC és un vot directe cap a Cs i, en canvi, un vot a ERC és un vot per Cata­lu­nya, el referèndum i la República.
Li ha fal­tat valen­tia al PSOE de Sánchez després de la moció de cen­sura?
Crec que ha estat la defi­nició de la covar­dia. Pràcti­ca­ment no havia començat el diàleg i ja es va aixe­car de la taula per una mani­fes­tació ultra. Però no és nou, viu acom­ple­xat per les dre­tes. Ja va fer pre­si­dent Rajoy per por, quan hi havia una alter­na­tiva, i va con­vo­car elec­ci­ons també per por. Li ha fal­tat valen­tia i sen­tit de la res­pon­sa­bi­li­tat. Nosal­tres, mal­grat la situ­ació, seguim asse­guts a la taula del diàleg, però sem­pre tro­bem la cadira del davant buida.
Per què ERC va tom­bar els pres­su­pos­tos gene­rals de Pedro Sánchez?
Qui malau­ra­da­ment es va aixe­car de la taula va ser el PSOE per una mani­fes­tació ultra a Colón i per les pres­si­ons dels barons soci­a­lis­tes. Veu­rem si ara són més valents, però neces­si­tem una gran repre­sen­tació, perquè el PSOE no fa, al PSOE se l’obliga a fer.
Què vol dir que ERC no posarà línies ver­me­lles ni donarà xecs en blanc a Pedro Sánchez?
No es poden posar unes línies ver­me­lles i unes con­di­ci­ons que siguin una excusa perquè el PSOE pacti amb Cs o es faci­liti un govern de l’extrema dreta. I, a la vegada, ERC no rega­larà els seus vots i no renun­ciarà a les seves con­vic­ci­ons. En tot cas, el més impor­tant és que l’inde­pen­den­tisme acon­se­gueixi la victòria perquè és enviar el mis­satge al món que Cata­lu­nya vol ser lliure i con­ti­nua llui­tant pels seus drets.
Creu que el debat sobre els per­cen­tat­ges obert per Miquel Iceta amb el 65% indica que en rea­li­tat el pro­blema no és fer un referèndum sinó en qui­nes con­di­ci­ons cele­brar-lo?
El pro­blema és ser demòcrata o no ser-ho. La diferència entre el PSOE, el PP, Cs i ERC és que nosal­tres som capaços d’anar a la presó per defen­sar que ells puguin votar i votar que no i, en canvi, ells són capaços de posar-nos a la presó per impe­dir que votem.
Veient la posició de Pedro Sánchez el referèndum acor­dat sem­bla impos­si­ble. Com s’hi pot arri­bar? I si no és pos­si­ble qui­nes alter­na­ti­ves hi ha?
És fona­men­tal que l’inde­pen­den­tisme sigui molt fort al Congrés dels Dipu­tats, i a tot arreu, per ser més a prop de l’objec­tiu. Sem­pre hem dit que la millor opció és un referèndum acor­dat, com s’ha fet en altres democràcies con­so­li­da­des, aquesta ha estat sem­pre la pri­o­ri­tat. És un con­sens bàsic a Cata­lu­nya. Però si l’Estat s’enroca, la ciu­ta­da­nia tro­barà la manera d’expres­sar-se, com va fer l’1 d’Octu­bre. Però insis­teixo, sem­pre és millor l’acord i si aquest acord no es pro­du­eix no serà pas per falta de volun­tat nos­tra.
El referèndum és un ana­tema fora de Cata­lu­nya?
Cada vegada hi ha més ciu­ta­dans espa­nyols que con­si­de­ren que aquesta seria la millor opció per resol­dre el con­flicte de l’Estat amb Cata­lu­nya. El referèndum és ine­vi­ta­ble i això ho sap Cata­lu­nya, però també l’Estat. Com més fort sigui l’inde­pen­den­tisme elecció rere elecció, més a prop hi serem.
Què per­se­gueix ERC amb el pro­to­col d’actu­ació con­junta amb EHBildu?
Apro­fun­dir en les com­pli­ci­tats que tenim a àmbit dels dife­rents pobles de l’Estat, en aquest cas amb el País Basc, amb qui com­par­tim lluita i rep­tes.
Aques­tes elec­ci­ons gene­rals supo­sen la reti­rada de Joan Tardà del front de Madrid. Què repre­senta Tardà per a ERC?
Joan Tardà és Esquerra Repu­bli­cana, el repu­blicà per excel·lència. És un dels polítics més impor­tants del país, sens dubte, amb una tra­jectòria de lluita cons­tant per Cata­lu­nya i la seva gent. Però el millor de Joan Tardà és ell com a per­sona, hon­rat com ningú, bo, pre­o­cu­pat per tot­hom, visi­o­nari i tre­ba­lla­dor incan­sa­ble.
Gabriel Rufián serà la seva veu fora de la presó i al Congrés? S’ha con­so­li­dat com a icona d’ERC...
El Gabriel és un actiu inqüesti­o­na­ble, con­so­li­dat i que està fent una feina molt bona des que va sor­tir esco­llit el 2015. L’altre dia li vaig poder dir per­so­nal­ment, em sento molt orgullós que em repre­senti i de la cam­pa­nya que està fent.
Què suposa per a ERC el pacte amb Sobi­ra­nis­tes per a aques­tes gene­rals que situa Joan Josep Nuet com a número 4?
Esquerra Repu­bli­cana tre­ba­lla per acon­se­guir la República Cata­lana, com ha fet sem­pre. I fent allò que ha fet els últims anys, fer-nos més grans i majo­ri­ta­ris. Enfor­tir-nos. Par­lant amb altres espais i arri­bant a acords i sumant. Esquerra s’ha con­ver­tit en la porta d’entrada a l’inde­pen­den­tisme, un espai plu­ral i d’aco­llida des d’on poder cami­nar cap a la República. Cada vegada hi ha més gent que fa el pas de sumar-se a la família repu­bli­cana.
La can­di­da­tura de Raül Romeva al Senat con­so­lida un tàndem que va més enllà de la política entre vostès?
El Raül és un gran amic, una per­sona extra­or­dinària que m’ajuda moltíssim a Soto del Real. Tinc molta sort de poder comp­tar amb una per­sona com ell. Ara bé, no és a la llista per això, hi és perquè és un gran actiu i perquè té ganes de poder con­ti­nuar par­ti­ci­pant en la política activa i plan­tant cara a la repressió.
Mal­grat les inter­ven­ci­ons telemàtiques apro­va­des l’empre­so­na­ment de can­di­dats suposa una ano­ma­lia democràtica?
És un greuge com­pa­ra­tiu. Algú creu que estem en igual­tat de con­di­ci­ons amb els altres can­di­dats per poder fer cam­pa­nya elec­to­ral? Fa gai­rebé un any i mig que som a la presó sense una con­demna i ens vul­ne­ren una vegada i una altra els nos­tres drets de repre­sen­tació política. Però ho vaig dir en començar la cam­pa­nya, en aques­tes elec­ci­ons només ens val la victòria i no valen les excu­ses. Som a la presó, ens volen silen­ci­ats i apar­tats, però seguim llui­tant, estem fent cam­pa­nya i mal­grat tots els mal­grats estem en dis­po­sició de gua­nyar aques­tes elec­ci­ons.
Quin impacte creu que té el judici en la cam­pa­nya elec­to­ral?
Ara mateix crec que té poca incidència en la cam­pa­nya, sí que en té tot el procés judi­cial. És evi­dent que ens volen silen­ciar, volen fer que renun­ciem, però no ho farem mai. Sem­pre he defen­sat el que defenso, la diferència és que ara podem gua­nyar i per això ens empre­so­nen.
Com veu el judici? Res­pon a la seva volun­tat de cap­gi­rar-lo per con­ver­tir-lo en un judici a l’Estat?
No podem valo­rar el judici només tenint en compte el que està pas­sant dins de la sala, es tracta d’una causa gene­ral con­tra l’inde­pen­den­tisme amb mol­tes deri­va­des i, sobre­tot, una inde­fensió gai­rebé sis­temàtica, la més gran evi­dent­ment és la presó pre­ven­tiva. Però a la vegada aquest judici és també un exa­men sobre­tot per a la democràcia espa­nyola. La presó és una eina política més que ajuda a cons­ci­en­ciar i a des­mun­tar l’Estat i que demos­tra el nos­tre com­promís abso­lut amb les nos­tres con­vic­ci­ons. Ho he dit en alguna ocasió, si la presó és el preu per defen­sar la democràcia i la lli­ber­tat, el pagaré, però no ens atu­rem ni renun­ciem a cap de les nos­tres con­vic­ci­ons, serà l’Estat qui haurà d’aca­bar res­po­nent.
Quina opció veu a la sor­tida al con­flicte polític?
El diàleg i la nego­ci­ació per fer pos­si­ble el referèndum ine­vi­ta­ble. I lla­vors caldrà gua­nyar-lo. Cal tor­nar a la política el que s’ha vol­gut afron­tar des dels tri­bu­nals i jut­jats i, per tant, que s’acabi la repressió i cri­mi­na­lit­zació del movi­ment inde­pen­den­tista. Amb tot, crec que el procés cap a la inde­pendència és irre­ver­si­ble.
La repressió i el judici són un fre a la nego­ci­ació?
Sem­bla una con­tra­dicció abso­luta defen­sar el diàleg i man­te­nir pre­sos polítics tan­cats sense una con­demna. En tot cas, l’Estat hau­ria de saber que no ens atu­ra­rem ni renun­ci­a­rem als nos­tres objec­tius encara que ens empre­so­nin. Ha de tenir clar que si no ens hem mogut ni un mil·límetre després d’estar un any i mig a la presó i amb una petició de 25 anys de presó, no ho farem. Per tant, més val que canviïn d’estratègia. Fins ara la cadira sem­pre l’hem tro­bat buida.
Què vol dir eixam­plar la base?
Em sorprèn que es con­tinuï par­lant d’aquesta expressió i que sovint es faci amb certa mofa. Hi ha algun pro­jecte polític al món que pre­fe­reixi ser menys? Evi­dent­ment, que volem ser més, tants com siguem capaços de ser, i cal fer una majo­ria abso­lu­ta­ment imba­ti­ble.
Cal seduir la part de cata­lans que no estan per la inde­pendència?
L’objec­tiu és molt clar, seguir sumant, enfor­tir-nos i fer del pro­jecte repu­blicà el més majo­ri­tari. Ho vam fer amb gent de l’òrbita soci­a­lista i ara de l’esquerra que repre­senta l’espai dels Comuns. També ho hem fet amb d’altres espais. La gent veu en Esquerra la casa comuna, pro­ba­ble­ment pels valors que repre­senta el par­tit i perquè l’Estat no els ha dei­xat cap altra alter­na­tiva que fer el pas per defen­sar la República Cata­lana. Nosal­tres sem­pre hem con­si­de­rat que és l’única manera d’acon­se­guir cons­truir un país més just, més net i més lliure.
Com es refà la majo­ria social que va sor­tir al car­rer el 3 d’octu­bre?
Tre­ba­llant, sumant, par­lant amb tot­hom, tei­xint ponts i cons­truint majo­ries ina­pel·lables sobre els grans con­sen­sos del país.
La pro­hi­bició dels llaços grocs per la JEC és una cen­sura elec­to­ral?
És una cen­sura a la lli­ber­tat d’expressió, una més. En aquest Estat el retrocés de drets i lli­ber­tats és impa­ra­ble. Es pro­hi­bei­xen actes, colors, símbols, parau­les, s’empre­so­nen i es silen­cien can­di­dats, però també es pro­hi­bei­xen lli­bres, tuits o revis­tes. Estan esta­blint un estat d’excepció enco­bert.

Un intel·lectual lliurat a la política i al país

Oriol Junqueras (Barcelona, 1969) és president d’ERC des del 2011. Es va fer càrrec del partit en un moment crític i l’ha portat a les quotes de representació més altes des dels anys 30. Historiador de formació, també conrea diverses disciplines científiques i econòmiques. És difícil tenir una conversa amb ell sense que surti pel mig la mecànica quàntica. És el que es considera un intel·lectual amb grans dots divulgatives. Professor universitari de professió, ha estat vicepresident del govern i conseller d’Economia i Hisenda. Però va començar en política des de baix, com a regidor primer i alcalde després de Sant Vicenç dels Horts, poble on la seva esposa, Neus, i els seus fills, Lluc i Joana –i una bona colla de fidels amics–, n’esperen la tornada des que va ser empresonat per l’Estat espanyol. Parla català, castellà, italià, anglès i una mica de xinès. I és autor de més d’una desena de llibres.