OPINIÓ
XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT - 25 abril 2019 2.00 h

A LA TRES

El patiment

XEVI XIRGO - XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT
“No hi ha com­pen­sació pos­si­ble, per a Rosell i la seva família, per aquests dos anys

Com vostè, estic escan­da­lit­zat. Ja ho estava abans, i ho havia dei­xat dit en aquest mateix espai en dife­rents oca­si­ons. I que em satis­faci que l’Audi­en­cia Naci­o­nal final­ment ahir absolgués l’expre­si­dent del Barça San­dro Rosell no és con­tra­dic­tori amb el fet que ho con­si­deri un escàndol. Com es pot tenir una per­sona vint-i-dos mesos en presó pre­ven­tiva, apli­cant-li unes mesu­res cau­te­lars des­pro­por­ci­o­na­des, i que després en surti absolta? Ho jus­ti­fi­ca­ran tot, i diran que la presó era l’única mesura que garan­tia amb segu­re­tat que Rosell no se n’anés del país i s’assegués al banc dels acu­sats. Però saben que és men­tida. En nom­bro­ses oca­si­ons ell havia posat tot el seu patri­moni a dis­po­sició, s’havia ofert a pagar una fiança molt més alta del que supo­sa­da­ment li recla­ma­ven per estafa, i la jut­gessa Lamela (la famosa jut­gessa Lamela) li ho havia dene­gat un cop rere l’altre. Vint-i-un mesos de presó pre­ven­tiva, gai­rebé dos anys, i al car­rer només de començar el judici. I ara, absolt. Ho deia ahir l’advo­cat Pau Molins: “Algú hau­ria de dema­nar dis­cul­pes.” No ho faran, Pau, no ho faran. Deia també ahir l’advo­cat que estan estu­di­ant qui­nes mesu­res empren­dran i que no des­car­ten dema­nar una com­pen­sació econòmica. Només fal­ta­ria. Però jo em pre­gunto: i el pati­ment de Rosell, i el de la seva família, com voleu que l’esborri cap com­pen­sació? És impos­si­ble, això. He tin­gut l’ocasió de par­lar més d’una vegada amb la família Rosell, i vaig tenir l’ocasió l’any pas­sat d’enre­gis­trar per a El Punt Avui TV una con­versa amb uns quants d’ells: el pare, la mare, un dels ger­mans, els seus advo­cats... El que han patit tots ple­gats només ho saben ells. Dos anys de presó injus­ti­fi­cada (i ara, cor­ro­bo­rat fins i tot per una sentència), de sofri­ment, de pena i de tras­bals fami­liar, econòmic i logístic. Qui ho com­pensa, això? Qui com­pensa tot el mal fet? Ho reco­nei­xerà mai algú, que el fet de pre­si­dir el Barça, alguna cosa hi va tenir a veure? Qui es retrac­tarà, de tot el que s’ha dit? No hi ha com­pen­sació pos­si­ble, més enllà de la sentència. I m’estal­vio, és clar, totes les com­pa­ra­ci­ons amb alguns altres que estan en presó pre­ven­tiva i que, com ell, es merei­xen l’abso­lució. La sentència ha fet justícia; tota la resta, però, ha estat una injustícia.